Anàlisi dels resultats electorals a Gràcia

Sobre els resultats de les eleccions municipals de diumenge passat a Gràcia s'han publicat ja diversos escrits força interessants. En destaco dos, el de l'Àlex Lopez, d'ERC i el del periodista Carles Salat, malgrat hi ha coses que no comparteixo de cap dels dos anàlisis.

Els resultats són de victòria clara de CiU, amb 7 punts d'avantatge sobre el PSC-PSOE que recula considerablement, el PP aguanta, ICV recula i ERC s'estavella.

Fins aquí tots d'acord. Sembla que el debat gira al voltant de dos aspectes: Si hi ha o no vot pròpiament en clau gracienca, i si hi ha hagut trasvàs de vots entre partits.

És evident que més del 90% dels vots dels graciencs es decideixen en clau de ciutat o inclús nacional i no gracienca, de fet, desgraciadament, la gran majoria de graciencs no sap que té un Regidor de Gràcia, ni un Ajuntament de Gràcia, ni qui és el Ricard Martinez. Ara bé, sí que hi ha uns no menyspreables centenars de vots que sí acaben acudint a les urnes en clau de Gràcia. Són vots, o bé afectats per algun projecte urbanístic o decisió política concreta, o de la gent que forma part del moll de l'òs del fet gracienc, gent d'entitats, gent que segueix els plenaris i comissions de l'Ajuntament, gent que escolta o llegeix els mitjans de comunicació propis.

En aquests centenars de vots en clau gracienca, és on discrepo tant amb l'Àlex Lopez com amb el Carles Salat, primer perque aquests vots sí que existeixen, i segon perque han afavorit CiU. Els bons resultats de CiU per exemple al Coll (hem estat a punt de guanyar en un territori que és tradicional feu socialista), o a Vallcarca o Penitents... coincideixen amb territoris molt treballats per CiU aquests anys o amb l'existència de conflictes mal resolts pel govern de Ricard Martinez (Tres turons, Vallcarca-Farigola, Collserola gracienca, okupes...).

A banda d'aquests vots que s'han pogut moure en clau de conflictes territorials, hi ha hagut també un vot genèric de càstig (sempre dins d'aquests centenars de vots que es mouen en clau gracienca) a Ricard Martinez. Ha obert molts conflictes i pocs n'ha resolt, no s'ha dedicat a conèixer Gràcia i ha mostrat un mal caràcter que no l'ha ajudat gens. L'alternativa escollida, tenint en compte que parlem d'una població altament nacionalista, ha estat CiU.

Pel que fa als trasvassos de vot, no només opino que n'hi ha hagut, (contradint a l'Àlex Lopez que simplement ho atribueix tot a trasvassos amb l'abstenció) sinó que tinc dades a la ma que ho indiquen i que ja faré públiques quan estiguin del tot desxifrades. CiU ha rebut, a Gràcia, una part no menyspreable de votants del PSC-PSOE, potser parlem d'entre 1.000 ó 2.000 vots. Xifra similar és la que ha vingut d'ERC, uns pocs centenars del PP, potser 500 com a molt, i molt pocs, però alguns, d'ICV.

La pregunta llavors és, perque CiU no ha pujat en vot si ha rebut vots nous de pràcticament tots els partits?, doncs perque una part significativa de l'electorat de CiU, al voltant del 30% mínim dels que van votar CiU el 2003, s'han quedat a casa. Parlem d'uns 4.000 vots que finalment han compensat amb les noves entrades que hem tingut.

Són votants afectats per la síndrome de l'1 de novembre que s'han quedat a casa, i que sí haguessin anat a votar hauríem capgirat la truita a Barcelona. Però no s'ho van creure, i a les portes ens hem quedat.

Abortat l'enèssim intent mediàtic de liquidació de CiU

El primer que vull comentar del resultat de les eleccions municipals celebrades ahir, perque em vé molt de gust comentar-ho, és que l'enèssim intent de liquidació mediàtic de CiU, ha fracassat.

Dels resultats d'ahir s'en desprén que l'única força política que puja en percentatge és CiU, que si bé no treiem bons resultats a Tarragona i Lleida, a la resta del mapa polític català treiem uns resultats més que dignes, bons, i sobretot molt per sobre del que la maquinària mediàtica afí al partit socialista volia fer creure.

Dedico aquest resultat als periodistes orgànics (que per sort no són ni molt menys tots) que, a manca de capacitat d'anàlisi política, s'han llençat als braços de l'estratègia de fer creure que no calia anar a votar perque tot quedava igual, i que l'única notícia de les eleccions municipals seria una estrepitosa enfonsada de CiU que hauria de mirar com "tancar la paradeta". Tot plegat basat amb enquestes de dubtosa fiabilitat que segur han ajudat a incrementar l'abstenció.

A Barcelona ens hem quedat a les portes de la victòria, ha passat un d'aquells escenaris que vam predir, el de que no guanyem per culpa de 20.000 ó 30.000 dels nostres que s'han quedat a casa afectats per la síndrome de l'1 de novembre. Tot i això excel·lent resultat. Mai havíem estat a només dos regidors dels socialistes a Barcelona.

I a Gràcia sí que hem complert els objectius sobradament. Hem guanyat amb 3.000 vots de diferència sobre el PSC-PSOE i guanyem un Conseller Municipal a costa d'ERC. Aquest fet feia que ahir al vespre hi hagués inclús millor ambient a la nostra seu del carrer Astúries (Gràcia), que a l'Hotel Majestic.

S'ha demostrat que el regidor del canvi, com no es cansava de repetir el Xavier Trias, era el 13, o sigui jo. M'he quedat a les portes de sortir, igual que el Trias de guanyar. Estic satisfet dins del que cap però, treure'n 13 era possible però difícil, 12 és un bon resultat, i el mandat és molt llarg i pot haver més d'un canvi.

La notícia a nivell de política nacional, és la patacada d'ERC, espectacular a Gràcia, on perd la meitat de vots del 2003, molt forta a Barcelona, i més suau però també evident a nivell de Catalunya. Si bé hi ha alguna explicació municipal, la raó fonamental de la reculada d'ERC és nacional, o sigui haver fet President de Catalunya un espanyolista com José Montilla, després d'haver perdut estrepitosament les eleccions, a banda dels espectacles cíclics a que ens sotmeten els seus dirigents.

L'altra notícia de les eleccions és l'abstenció, de la qual en som tots responsables, sobretot els polítics, però no només els polítics. Cansament polític general, les diverses variants de la síndrome de l'1 de novembre, desencant amb la política, l'excessiu nivell de bronca barata i poc propositiva dels partits, la crisi de l'actual sistema electoral, el llarg debat de l'Estatut, el tripartit i la creixent desinfomació política, estarien entre les causes principals de l'abstenció, que no per prevista deixa de ser preocupant. Cal analitzar aquestes causes i posar-hi remei una a una.

Crònica de campanya 16: Miting Final

Darrer dia de campanya i molt marcat pel miting final. Pel matí hem dedicat una estona a parlar del discurs del vespre amb el Trias i després esmorzar de comiat i agraiment als periodistes que han fet el seguiment electoral del Trias durant tota la campanya. Un esmorzar que era un dinar en tota regla, hem sortit dinats, i realment ben dinats, ja a la 1 del migdia.

A les 18h sortia l'autocar de Gràcia cap al Pavelló de la Mar Bella. Prop de 200 militants i simpatitzants graciencs, com a mínim aquests són els confirmats, assistien ahir al miting final de CiU, 50 d'ells amb l'autocar que ha posat l'Agrupació al seu servei.

Hem arribat poc abans de les 19h i el Pavelló estava ja mig ple. Clàssic patiment perque s'ompli i finalment s'ha omplert passades les 19:30h. Bon ambient, amb pomes, banderes, crits, ambient que ha anat "in crescendo" a mesura que avançava el temps, i al qual contribuïem en bona manera els de la grada de darrera l'escenari, candidats i JNC.

Parlaments de Pujol, amb crida a favor dels Mossos d'Esquadra, Duran, amb crítica al Zapatero per incomplir-ho tot, Mas animant als votants de l'1 de novembre a votar ara Trias, i Trias amb discurs al principi de projecte i acabant amb una alta dosi emotiva, se'l veia realment emocionat.

Després d'anar sopar amb la meva dona el dia del seu aniversari, festa a la Sala B del Luz de Gas, Festa Trias, amb les 250 persones que més han pencat aquests dies. Ànims absolutament pels núvols, balls, celebracions, salts... tan de bó diumenge acabem igual.

I això s'ha acabat. Han estat 15 dies molt intensos, de fet més de 15, però centrem-nos en la campanya oficialment dita. La sensació ha estat la de viure 15 dies fantàstics, dels que no s'obliden en la vida. Passi el que passi diumenge, el record de la campanya de les municipals del 2007 serà inoblidable, pel bon ambient, perque ha anat bé i perque ens ho hem passat molt bé.

Demà eleccions, ara ja està tot fet, que passi el que hagi de passar, en tot cas, per sobre de molts altres que també contaran, hi ha tres factors que seran decisius: La mobilització del nostre electorat més fidel, la mobilització de l'electorat més fidel socialista i la dimensió real dels nous vots que rebem de gent d'altres partits.

Si tots tres factors van favorablement als nostres interessos, o sigui, si finalment una gran part dels nostres va a votar, si ho fan en major proporció que els fidels socialistes, i si el nombre de vots que ens vé d'altres partits és prou significatiu, guanyarem les eleccions, segurament per 13 a 12 regidors,

Si un d'aquests tres factors fallen, segurament no guanyarem, tot i quedar-nos ben a prop del partit socialista, si fallen dos dels tres hi haurà victòria clara de l'Hereu i resultat digne nostre, i si fallen els tres es produirà l'escenari que van vaticinar les enquestes socialistes, o sigui una mena de repetició de l'escenari del 2003.

Acabo amb un: Voteu si us plau, ho tenim a l'abast de la ma.

Crònica de campanya 15: Això s'acaba

Demà miting final i ja està s'ha acabat. Aquests dies, tot l'equip que hem portat el nucli dur de la campanya, tant del Trias com a Gràcia, comentem el bé que ens ho hen passat, el bé que ens ho estem passant fent campanya. Aquest és un senyal important.

Un nou element alimenta la sensació d'empat d'aquests dies, una enquesta de la Diputació o de no se quin organisme de la Diputació que s'ha filtrat i dóna CiU 13-11, PSOE 11-13, PP 7-8, ICV 5-6, ERC 4-5. Podem guanyar, està a l'abast, i la sensació és molt bona aquests darrers dies.

Tot i això avui no ha estat un dia fàcil. Al matí roda de premsa a les escales del MNAC, amb Trias acompanyat de Duran, Mas, Pujol i la candidatura. El Trias ha estat molt bé, tot i alguna pregunta trampa d'algun periodista. Ara bé, la foto no ha sortit com esperàvem, es tractava de vendre equip i jove, i en els plànols recollits no hi ha massa equip ni massa jove. S'han de cuidar fins a l'últim detall aquestes coses.

Per la tarda a Gràcia teniem novament paradeta al carrer Astúries, paradeta no programada al calendari electoral, i que s'ha fet a iniciativa d'una sèrie de gent del Comitè electoral, engrescats fins al màxim. Després reunió amb interventors i apoderats, per explicar tot com anirà etc... Per culminar el dia el sopar de sanitat.

Sensació de que això ja s'acaba, que va unida a una creixent sensació de cansament físic enorme. Per l'estat físic i per la meva família vull que això s'acabi, i també per saber d'una vegada els resultats també. Ara bé, com a experiència vital i perque ens ho estem passant de conya, no vull que s'acabi mai.

Avui venia el ZP a Barcelona, han omplert el Pavelló de la Mar Bella, el mateix que demà anem nosaltres, amb gent de tota l'Àrea Metropolitana que a dures penes sabien qui era el tal Hereu, vibraven només amb el ZP segons ens explica l'espia que hi hem enviat.

He vist la Nit al Dia i les imatges són bones però no espectaculars del miting del ZP, lamentables imatges amb quatre gats del Portabella a Gràcia però bones d'ERC a Reus. El mateix amb el PP, males imatges de l'Alberto Fernàndez en una mena de Casal d'avis però bones del Piqué a Reus. La Mayol increpada per okupes, tota crispada ella, posseidora de la raó absoluta. Nosaltres no hem generat imatges, la foto discreta del matí i del miting de Girona només es veu l'escenari.

Demà darrer dia de campanya.

Crònica de campanya 14: La síndrome de l'1 de novembre

La síndrome de l'1 de novembre és una extranya malaltia que afecta una part de l'electorat de Convergència i Unió. És una malaltia que impedeix veure les coses amb l'optimisme necessari i que es manifesta de diverses maneres.

Gent que diu que no votarà més perque vota un partit, guanya i llavors governa un altre, no entén res, es crema amb la política i no vota. Gent que diu que CiU no podrà batre el tripartit. Gent que diu que encara que guanyem hi haurà tripartit. O gent que es creu les enquestes que publiquen els mitjans de comunicació socialistes. Tot plegat es manifesta amb intenció o dubte molt raonable de no anar a votar.

La síndrome de l'1 de novembre la provoca el tripartit i l'alimenta el partit socialista, a qui ja està bé que no voti la gent, anestesiar el país i anar-lo espanyolitzant com qui xucla la sang a una víctima que, adormida, no s'en assabenta.

La síndrome de l'1 de novembre és l'últim obstacle que ha de superar Xavier Trias per ser el proper Alcalde de Barcelona. En una situació de pràcticament empat, amb CiU trepitjant els talons als socialistes, rebent vots de força gent que mai fins ara havia votat CiU, rebent vots de gent fins ara d'ERC, del PSC-PSOE, del PP, inclús algun d'ICV, en situació de creixement clar per tant, amb un partit socialista que es presenta després d'un mandat molt dolent, amb un candidat que no aixeca el vol, i després d'una campanya conservadora i buida. Tot condicions per fer el sorpasso.

I resulta que el que pot impedir el sorpasso són uns 10.000, 15.000 ó 20.000, la xifra és desconeguda, votants clàssic convergents afectats per la síndrome de l'1 de novembre. Us imagineu que no guanyem per aquests?. Si ets un d'ells t'imagines que no guanyem per tu?.

La millor cura per la síndrome de l'1 de novembre són les urnes, acudir a les urnes i trencar el tripartit, que no està tan clar que es formi si CiU treu un sòl regidor més que el PSC-PSOE. El votant de CiU afectat per aquest síndrome i que opti per quedar-se a casa, estarà contribuint simplement a eternitzar allò que tan poc suporta, el tripartit, i per tant fent més gran la seva malaltia.

Una de les conclusions d'aquests dies després de tant fer carrers, és el gran rebuig i fastigueig que hi ha cap al tripartit. La majoria social que rebutja el tripartit és immensa, aclaparadora, però no es manifesta a les urnes, ja que en molts casos s'ha tornat rebuig al sistema política, a la política, i es queden a casa sense adonar-se que és el pitjor que poden fer.

Avui el Xavier Trias ha relligat el seu projecte de ciutat parlant del patí del darrera de Barcelona, o sigui la zona de Montjuïc - Llobregat, terrenys de l'Ajuntament de Barcelona completament abandonats. Al migdia l'acte de cultura, amb un format molt encertat, i al vespre debat a la FAVB.

A Gràcia una experiència inèdita, el porta a porta, clàssic als pobles i molt díficil a la ciutat. Hi hem anat jo i el Josep Montmany, en un acte més experimental que efectiu, i déu n'hi do l'efectiu que ha resultat ser. Reconec que em feia una mandra i una por horrorosa, doncs a la ciutat la gent no està acostumada als porta a porta, i ha resultat anar molt bé. 50 visites i 25 entrevistes, la gran majoria de les quals molt efectives, i algun rebuig esporàdic força educat. Cert és que a alguns veïns els hem enganxat molt sorpresos.

El difícil és superar la porta del carrer, que t'obrin allà, sino et pots colar perque en aquell moment surt algú. Un cop superada aquesta dificultat, on l'expert era el Josep Montmany, molt més expert que jo en aquestes arts per qüestió professional, la cosa ja era molt més senzilla, anar picant timbres i presentant-nos "disculpi que els molestem, soc el candidat de Convergència i Unió a Gràcia i estem fent un porta a porta, simplement és per donar-los personalment el nostre programa de Gràcia i de Barcelona" dit això i la rebuda quasi sempre era bona. Crec que al carrer Providència guanyarem de carrer.

Crònica de campanya 13: El debat de Gràcia

Avui és el dia que menys campanya he fet de tots, per un motiu, perque teòricament demà mateix, finalment dimarts que vé, acaba el termini d'esmenes del Projecte de Llei de l'Obra Pública, i hem de preparar les esmenes, cosa a la que he dedicat part del dia. Increiblement, aquesta darrera setmana de campanya acabaven termini 5 ó 6 lleis. Més o menys s'han anat aplaçant totes per molt poc després de les eleccions. Per tant feinada nova a la vista.

Avui hi havia roda de premsa de seguretat i per la tarda missatge de capitalitat, nacionalista, al miting de Sants - Montjuïc, que sembla estava ple i ha anat molt bé.

A nivell de Gràcia, avui hem rebut el Parlem-ne, la revista electoral, que tindrem 4 dies per explotar. Avui teniem botiga a botiga, no hi he anat perque teniem el debat de Ràdio Gràcia. Pel que m'han dit els que hi han anat han fet una bona pencada.

Som ja fora de període d'enquestes, per tant les sensacions i els rumors agafen categoria d'enquesta. En aquest sentit arriben diversos inputs diferents que quadren en una creixent sensació d'empat virtual, amb el PSC-PSOE 1 regidor per davant. L'altre input que arriba amb cada vegada més força no és tant bó, i és que Ciutadans podria entrar.

Pel que fa al debat de Ràdio Gràcia crec que ha estat un gran debat, un debat d'idees, de propostes, de contrast de programes, idees i prioritats, on la crítica i l'atac s'han limitat a les ocasions necessàries. Salvant les distàncies, ha estat un debat de molta més alçada que el debat de liders, en el sentit que deia, debat de propostes, d'idees, sense cops baixos. Fins al punt que no m'atreveixo a donar un guanyador, tots hem estat els guanyadors:

Carles Agustí (CiU): O sigui jo. He sortit francament content de com m'ha anat el debat. En cada punt he dit tot el que havia de dir, explicant bé totes les propostes. El que més m'ha descol·locat és la cloenda, ja que l'Alberto Belón ha parlat abans que jo i ha començat dient que fa 28 anys que governen els mateixos i que cal un canvi, o sigui el nostre discurs, això m'ha descol·locat però crec que me n'he sortit.

Guillem Espriu (PSC-PSOE): Em recorda a l'Hereu com ja he dit altres vegades, en el positiu i en el negatiu. Té un discurs ample, treballat i elaborat, però eteri i sense concretar, fruit de la inconcreta campanya socialista. Elegant en la defensa de les seves idees o sigui molt lluny dels Ferran, Zaragoza, Pedret... que tant abunden al seu partit.

Àlex Lopez (ERC): En la línia de tots. Defensant tranquilament i amb arguments el seu projecte. Sap relligar un discurs gracienc d'ERC, millor dit, el poc positiu del mandat ho sap aprofitar relligant un discurs gracienc.

Jordi Farriol (ICV): El més crispat però és molt millor que la Imma Mayol. No es queda en el discurs buit de jo soc l'esquerra i per tant el bó, i vosaltres la dreta i per tant els dolents, sinó que l'elabora i inclús se li ha sentit alguna proposta. De tota manera si algú ha perdut el debat ha estat ell, doncs l'Alberto Belón l'ha enganxat del tot en una rèplica d'habitatge.

Alberto Belón (PP): Ha mantingut un tò correcte, molt allunyat de l'habitual del PP. Ha sabut traslladar el discurs del PP de manera educada i sense crispació. Bé en les rèpliques. Molt bon paper per tant.

Crònica de campanya 12: Canvi de cartell

Avui hem presentat el nou cartell electoral per a la darrera setmana, és un cartell electoral directe, clar, que posa el dit a la llaga sobre quin pot ser el nostre problema, la mobilització de l'electorat del canvi, majoritari, però sota l'efecte 1 de novembre i de l'estratègia desmobilitzadora dels socialistes i els seus mitjans. NO ET QUEDIS A CASA: 28 ANYS MANANT ELS MATEIXOS O XAVIER TRIAS. VOTA CANVI.

Crido a tota persona que vulgui el canvi a rebel·lar-se contra aquesta dictadura dels mitjans, contra aquesta lluita desigual entre els qui tenen tot el poder i controlen tots els mitjans de comunicació i els que ens presentem només amb la il·lusió i la força dels nostres militants. Som majoria, manifeste-m'ho a les urnes. No té sentit quedar-se a casa. Que triomfin les urnes i la democràcia i no l'estratègia desmobilitzadora.

Avui també hi havia el dinar al Tribuna Barcelona, on el Xavier Trias ha fet un ben relligat discurs econòmic i social, més cara als assistents que al titular de l'endemà. Al vespre hi havia l'acte públic a Sarrià - Sant Gervasi, hores d'ara desconec com ha anat, doncs m'he quedat a Gràcia on hem tingut parada electoral allà al carrer Astúries mateix i també teniem reunió per preparar la mobilització pel miting final, ja tenim en marxa l'equip que en portarà la mobilització.

Sensació ja de recta final, l'esgotament físic ja va fent forat real. Ens ha arribat un input ben curiós, uns sms que s'envien entre gent d'ERC, on diuen tenir accés a l'enquesta de La Vanguàrdia abans de "ser cuinada", segons diu l'escrit, i el resultat que dóna, sempre segons l'sms, per tant tan poc fiable com l'enquesta mateixa, és molt ajustat, coincident més o menys amb la teòrica enquesta de l'ICPS: PSOE 12-13, CiU 11-12, ERC 6, IC-V 6, PP 4-5, C's 2-3.

Arriben molts inputs de gent d'altres partits que ara ens votarà, però també d'electorat propi que li costarà molt anar a votar en estar sota els diferents símptomes de la síndrome de l'1 de novembre.

Pel que fa a la campanya a Gràcia, partit a partit:

CiU: Cada dia tenim un acte, paradeta o el que sigui. Hem donat milers de bosses i material, més actes importants (Virreina, Joanic), més productes paral·lels, més material propi, més ressò mediàtic... la millor campanya mai feta per CiU a Gràcia. Soc políticament subjectiu, però puc dir sense temor a equivocar-me que liderem en presència i liderem en discurs.

Militància volcada, és potser el més emocionant, veure com tanta gent dedica tantes i tantes hores del seu temps lliure a la il·lusió de guanyar o treure el millor resultat possible. En molts casos gent força nova a l'Agrupació, gent que s'ha integrat molt ràpidament, com el Josep Montmany, la Maria Aratún, La Liberta Rico, l'Elisenda Aloy, el Marc Viñolas... i uns quants que segur em deixo.

PSC-PSOE: No detecto discurs. Quant a actes jo només els he vist amb paradeta al Passeig de Sant Joan i l'acte a la Biblioteca Fuster, a banda de força contactes a nivell d'entitats, sobretot per part del Guillem Espriu, a qui es veu força sòl en campanya.

ERC: Prioritzen Gràcia, s'han esforçat, el Portabella hi ha estat molt a Gràcia i hi han fet força coses. Basant-se però en la infrastructura que els proporciona l'Ajuntament, utilitzant les institucions públiques vaja. Així ho han fet Martínez, Carod, Portabella... A banda d'un acte a la Plaça del Nord i un altre a Rius i Taulet, i el central no se on, no els he vist al carrer. Em dóna la sensació que han vinculat molt la seva campanya a la del Portabella, poca campanya pròpia de Gràcia i escassa utilització de la militància.

ICV: Escassa presència. Alguna paradeta i l'acte amb la Mayol amb força gent. No en se res més d'ells.

PP: Ni rastre del PP a Gràcia.

C's: Una paradeta al Passeig de Sant Joan. Ni rastre de res més.

Crònica de campanya 11: Acte central a Gràcia

Avui he pogut dormir unes 7 hores. Reunió al matí i roda de premsa a la Plaça Orfila de Sant Andreu, on presentàvem les 10 primeres mesures de l'Alcalde Trias, les primeres 10 coses que farà quan mani. També presentàvem idea d'equip, els 15 primers de la llista allà exposats, la llista més jove de totes les que es presenten a Barcelona.

Després he anat, arribant tard, a la Plaça Joanic, on desenvolupàvem l'acte central de CiU a Gràcia. La veritat és que he anat tant farcit de feina aquests dies que no m'havia preocupat massa d'aquesta acte, o diguem-ne que el seguia molt a distància. Sort però que a l'equip tinc gent com el Jordi, que avui, ell i els altres responsables de l'acte, sincerament s'han sortit. L'infrastructura desplegada superava qualsevol acte fet mai a Gràcia organitzat per una agrupació local: Escenari immens, escenografia, inflables, taules amb material, botifarrada, umbrel·les, taules, cadires... i una gentada de consideració. Parlament del Francesc Gambús, jo mateix, centrat en seguretat i polítiques socials, i el Joaquim Forn, cridant a la mobilització.

Un cop ha passat l'allau de gent, hem pogut seure tranquils i gaudir de les botifarres, i del pacharan artesanal del Marc Viñolas.

Pel que em diuen, el Trias ha anat "in crescendo". Al matí se li notava que només havia dormit 4 hores, del migdia a l'acte del Carmel, ja arribaven inputs bons, i del vespre, a l'acte territorial de Sant Andreu, m'han parlat del millor Trias de tota la campanya. Per cert, rumors de nervis a Can sociata per enquesta pròpia no gaire bona i que no té res a veure amb tot el que surt publicat. Deu ser la de l'ICPS.

Som a l'equador de la campanya, per tant avui faig valoració partit per partit del que em semblen les seves campanyes a Barcelona, i demà faré valoració de les campanyes a Gràcia:

CiU: Lluitem contra el perill de la desmobilització del nostre electorat, al qual bona part el tenim sota l'efecte de l'1 de novembre, el shock de guanyar i no governar, de no entendre perque guanya un i governa l'altre, cosa que ha allunyat molt a la gent de la política i ha fet entrar el sistema en crisi. Tenim més mercat electoral que mai, però no està garantit que voti tot, aquí estarà la clau.

La campanya és diferent i bona, els colors nous, la poma, la frescor. Un Trias "in crescendo" i un missatge que va arribant clar. Lideratge absolut en les propostes.

Com a crítica, crec que no explotem suficientment el fet de ser la llista més jove de totes, i potser que mirem de llençar massa missatges.

PSC-PSOE: Tot i tenir certa gràcia el disseny de l'anunci (no la cara de l'Hereu), la campanya és absolutament buida i conservadora. Van a conservar, sense arriscar el més mínim. Cap proposta nova, es dediquen simplement a criticar els altres, a buscar la debilitat dels altres, terreny on tenen grans experts (Zaragoza, Ferran, Martí), i a treure els fantasmes de la dreta i pactes amb el PP, cosa que demostra la debilitat.

Males imatges d'Hereu, que perd tots els debats. Té discurs, però molt heteri, no s'enten. De fet tota la campanya és impossible que arribi a la gent, doncs està basada en conceptes com cohesió social o creativitat, incomprensibles per al gran públic.

PP: No estan fent mala campanya, el missatge arriba clar, això sí, és un missatge molt dretà, molt dirigit als seus. Gràficament campanya fluixa però, la foto de l'Alberto Fernàndez sembla de fotomaton.

ERC: Tampoc fan mala campanya. Important esforç en les propostes. Es nota que ERC té molts més diners que abans, he vist propaganda d'ERC de tot tipus fins a la sopa. S'estan esforçant i Portabella també, però se'l veu massa sobrat. Estan però en un mal moment de marca (ERC) i això es pot notar en els resultats del 27 de maig tot i fer bona campanya. Desastre de Portabella però al debat.

ICV: Irradien ànim i il·lusió, cal reconèixer-ho, ara bé, això deu ser l'únic bó. L'actual campanya d'ICV és la mostra més clara de la profunda crisi de l'esquerra antiga, la que ho basa tot en el fet de ser d'esquerres, cosa que els fa bons, perque la resta són dolents. No cal tenir idees, no cal bastir el concepte esquerres, no cal gestionar, no cal presentar un balanç de gestió, simplement són d'esquerres i ja està. Mayol està entregada patèticament a tots aquests grans principis.

Crònica de campanya 10: Caminada pel Canvi

La crònica d'avui l'escric avui mateix, al vespre, tard, destrossat després d'un dia intenssíssim i només haver dormit quatre hores.

El dia d'avui ha començat amb les habituals reunions de sempre i a les 10:45h ja he anat cap als Jardinets del Passeig de Gràcia, punt on ens afegiem a la caminada.

Tot un èxit, però èxit de debó. Gentada important, es veia molta gent a la caminada i en segons quins trams feia autèntica impressió. Dinar en una carpa al davant de la platja de la Barceloneta. Prèviament al dinar, parlaments de la Mercè Homs, Duran, Mas i Trias, amb el millor ambient que he vist fins avui a la campanya, gran ambient amb banderes, pomes, crits... Moral alta i ànims a l'equador de la campanya. Les enquestes no poden amb nosaltres.

Precisament avui sortia la de La Vanguàrdia, normalment una de les que ens va pitjor, i tot i que no és gens bona, me l'esperava encara pitjor, a més el titular no és del tot dolent doncs parla d'un Trias a l'alça.

Això de les enquestes però, és un autèntic escàndol, vulguis o no influeixen en la concepció general d'una situació concreta, i totes són dolentes, no coincidents amb les nostres dades. Crec francament que, a l'igual que passa a d'altres països, hauríen d'estar prohibides durant la campanya electoral, ja que l'únic pel que serveixen és per fer guerra moral entre els partits. I és clar, els socialistes tenen tots els mitjans, així doncs lluita molt desigual.

Després del dinar hem fet un curiós partit de futbol allà a la platja mateix, amb les panxes plenes de fideuà i rebentats de cansats. El Trias s'hi ha afegit una estona també.

Després de, bàsicament embrutar-nos de pols, i omplir-nos les sabates de sorra, hem anat a Còrsega, tots contents i animats, per la reunió de preparació de la darrera setmana de campanya. Una reunió que preveiem duraria mitja hora i ha acabat durant exactament 5 hores. Òbviament els continguts de la mateixa no puc explicar-los, però seguim creient que la clau està en aconseguir mobilitzar el nostre electorat, si es mobilitza massivament el Trias guanyarà, sinó no, i depen del que es mobilitzi el resultat serà millor o pitjor. Els inputs que arriben són de bastant endormiscament encara, però crec que afecta en general a tots els electorats.

Crònica de campanya 9: El debat

Ahir hi havia l'acte d'esports a Gràcia, al Club de Tennis la Salut. Esports no és el meu tema, però Gràcia sí òbviament, i per això he assistit a l'acte. Ha estat a la pèrgola del Club, on fan els sopars a l'estiu. Representació de luxe del món de l'esport català i parlaments de la Maite Fandos, Josep Maldonado i Xavier Trias.

Tenim tanta feina i tan poc temps, que uns quants hem aprofitat el pica-pica que hi havia allà ja per dinar i així guanyar temps.

Reunió per preparar el debat amb el Trias on hem preparat els temes clau del debat i l'estratègia del mateix.

En sortir de la reunió he anat cap a l'Agrupació, on avui organitzem un sopar per tal de seguir el debat de TV3. Una trentena llarga de persones al sopar, hem sopat i vist el debat. Per mi hi ha hagut dues parts diferenciades, la primera per mi l'ha guanyat l'Alberto Fernàndez i la segona el Trias. Més o menys de millor a pitjor per mi:

Xavier Trias: A la primera part no ha acabat de protagonitzar el debat, tot i colar missatges claus i importants. Ha millorat molt a la segona part, rebregant a l'Hereu en més d'una vegada. -Cloenda discreta.

Alberto Fernàndez Diaz: En ser un partit sense cap opció de guanyar, pot arriscar, no té res a perdre i diu el que pensa i punt. Ha estat molt bé a la primera part, deixant anar les idees de manera clara i entenedora. La segona part ja l'ha començada amb mal peu, parlant en castellà, potser així fidelitza algun vot i n'arreplega algun de Ciutadans, ara bé, la frontera CiU - PP li fuig de cop. Després d'intervindre en castellà ja ha estat més insegur i no ha sabut trobar ja el tò.

Jordi Portabella: Francament fluix, dels debats més fluixos que li he vist mai, potser el més fluix de tots. A la primera part encara va col·locar algun missatge però amb un corporativisme excessiu cap a ERC, tot el que fa ERC es fa bé, tot allò dels altres malament. I com sempre parla com si no estigués al Govern, fent de Govern i oposició alhora. El moderador, Josep Cuní, el va fer fora del debat amb un moc que li va tirar en seguretat.

Jordi Hereu: Té discurs, però és tremendament eteri i filosòfic, no s'entén, no baixa mai del núvol eteri i filosòfic. Prepotent, arrogant. Incapaç d'articular propostes i perd sempre que algú l'ataca amb alguna dada o sorpresa fora del guió. La gesticulació no l'ajuda i francament ahir el vestuari tampoc, com deia l'Albert Ortas semblava un nen de primera comunió.

Imma Mayol: Lamentable. Les quatre idees de sempre (esquerra, ecologista, dona...) sense estar suportades en absolutament res de res. Cap proposta, cap idea, tot crítica barata. Instal·lada en la màxima del jo soc d'esquerres per tant soc la bona i els altres els dolents i ja no cal fer res més. Quan parlava de jo soc l'esquerra i la por a la dreta feia autèntica vergonya aliena.

Després del debat hem tingut la marxa jove. Uns 25 entre JNC i CDC que hem anat pel carrer repartint material de campanya de CiU i JNC, i on l'estrella eren els condons de la JNC. Hem fet Salambó - Teatreneu - Dorado, fins que han tancat. Hem repartit un munt de material sobretot entre joves.

Lamentable incident al Teatreneu. Quan la Francina Vila i alguna altre militant han repartit material en una taula, l'encarregat ens ha fet fora de mala manera, molt maleducadament. Amb dir que no repartissim material n'hi havia prou. Evidentment farem arribar una carta de queixa a la direcció del Teatreneu pel tracte rebut.

Crònica de campanya 8: Trias a Gràcia

Ahir va ser un dels dies més intensos de campanya. No podia ser d'un altra manera, era el dia de Gràcia, d'on jo en soc el candidat.

Després de la reunió del Comitè Electoral, roda de premsa a la Plaça Rius i Taulet, o sigui la Plaça de la Vila. El tema era habitatge i joventut, i per tant hem repicat amb una exhaustiva explicació de la proposta del nou barri al port, el barri del Morrot, amb 10.000 habitatges de lloguer de protecció oficial per a joves.

En acabar la roda de premsa hem fet oficial el fitxatge de l'Azucena Carranzo per CiU, metgesa del Pere Virgili, però sobretot persona molt vinculada al moviment associatiu gracienc.

Després hem tingut el dinar amb les entitats de Gràcia, al Lluïsos, una seixantena de persones han representat l'immens món associatiu gracienc a qui el Xavier Trias ha dit que acabaria amb la cultura de la subvenció per passar a la cultura del conveni - programa. He descobert que el nostre mailing de l'Agrupació comença a ser realment potent, ja que allà pocs faltaven, i només hem enviat un mail.

Des de les 16h hem tingut paradeta al carrer Astúries, fins les 18h, hora en que l'hem traslladat a pes, junt amb tot el material, cap a la Plaça de la Virreina, on teniem l'acte electoral amb el Trias a Gràcia. Des del principi s'ha vist que ompliriem, i hem omplert, 120 cadires plenes i ben bé un centenar llarg de persones dretes. Han caigut 3 ous sobre l'escenari, que per sort cap d'ells han tocat al Xavier Trias. Hem explicat el missatge per Gràcia, on el triangle del Xavier Trias encaixa com anell al dit.

Trais parla de superar el triangle socialista de disbauxa - urbanisme gris i dur i grans esdeveniments, per un altre de seguretat - habitatge i governar diferent. Traduit a llenguatge polític gracienc, això seria superar el triangle de sorolls i gresca nocturna al carrer, okupes i antisistema - Plaça del Diamant i imposició de projectes (Diamant, Lesseps, Farigola, Collserola gracienca...) - Fòrum de les Cultures. Per un nou model basat en el Guàrdia de barri i 2.000 agents de seguretat més al carrer - deixar de vendre en subhasta sòl públic per fer habitatge de lloguer - Elecció directa del regidor i consellers municipals dels districtes i consultes populars en temes importants.

L'acte ha sortit molt bé, però les imatges de TV3 no del tot. Cal reconèixer que hem fet algun error greu, error de planificació. Les 120 cadires estàven plenes, però la resta de gent dreta, que eren més que els sentats, s'ha situat molt apartada de les cadires, de manera que al plànol de TV3, no han sortit, només veient-se la zona de cadires, que no era ni el 50% dels assistents. Potser ha estat mala llet del realitzador, però no podem culpar-lo, ha estat culpa nostra. No hem generat bones imatges d'un acte que sí les ha tingut. Caldrà apendre perque no torni a passar.

Una vegada dutxat i havent vist als meus fills, a qui gairebé no veig aquests dies, he anat a l'acte jove de campanya. Era a l'Universal, uns 300 joves i alguns no tan joves infiltrats per allà. Sopar novament de pica - pica i entrepans i un nou i interessant format d'acte. En comptes del clàssic discurset, la Francina Vila i el Raimond Blasi anaven fent al Trias preguntes que la gent prèviament havia intriduït en una urna. Preguntes interessants en les quals el Trias s'ha lluït. Molt d'ànim en l'ambient. Jo estava rebentat i a les 23:45h ja vaig marxar, doncs hem de reservar forces per la marxa jove d'avui a Gràcia. Del sector dels periodistes ha sortit, en aquest acte, rumors d'una enquesta d'una cadena de televisió vinculada al Grup Prisa, que donava empat a Barcelona entre CiU i el PSC-PSOE, no he sentit res més.

En aquest dia intens, a nivell de Barcelona m'agradaria destacar que l'Hereu ha reconegut implicitament que la seva campanya era buida, justifican-t'ho amb que ells no prometen impossibles. La realitat és que aquestes 25 propostes que anunciava l'Hereu, són piules que han fet llufa, ni una sola ha fet el més mínim forat. El projecte és de continuitat absoluta i la campanya absolutament conservadora. Res nou, els de sempre, el de sempre. Només van criticant al Trias.

Nosaltres estem liderant clarament la campanya amb propostes, amb un Trias que millora el missatge dia a dia, ja el té interioritzat i se sent còmode amb ell.

Del Portabella cal reconèixer que de propostes en fa, algunes més encertades que altres, però s'està esforçant, estan fent una campanya intensa i explicativa, llàstima que és ERC, i avui per avui això llastra i resta molt.

L'Alberto Fernàndez, del PP, propostes no en diu gaires, però fa arribar bé el seu missatge als seus.

Ls Imma Mayol està demostrant en aquesta campanya l'absoluta buidor d'idees de l'esquerra antiga i antiquada que representa. Cap idea, tot retrets als adversaris, cap bandera més enllà del fet de ser dona, teòricament d'esquerres (amb hipoteca de 1.700 euros) i teòricament ecologista (amb el Parc Güell com el tenim).

De Ciutadans l'únic que arriba són les baralles internes que tenen i el maleït anunci de TV, que és el que més he vist amb molta diferència, 5 vegades l'he vist, per 2 el de l'Hereu i 2 el d'IU. Com pot ser això?, com es reparteixen aquests temps?.

Finalment Gràcia, on avui coincidien Hereu i Trias. Jo, per Gràcia, crec que sobretot ens movem CiU, a tots nivells, de carrer, mediàtic, reunions... ERC està fent un esforç important a Gràcia, però més que de militància, aprofitant resorts institucionals i a nivell de Portabella, i no tant de militància local. El PSC-PSOE dóna la sensació que es mou el Guillem Espriu tot sòl, sense massa suports humans, fa campanya molt sòl. Avui tenien acte polític a la Biblioteca Jaume Fuster, han omplert la part de baix però buida la de dalt, així doncs un número de gent una mica per sota però similar, del que nosaltres hem portat a la Plaça de la Virreina, i molt per sobre de la vintena escassa de persones que van sentir al Jordi Portabella a la Plaça de la Vila.

I finalment un detallet, us vaig dir que el debat cara a cara entre Trias i Hereu l'havia guanyat el Trias de carrer, cosa que només es van atrevir a publicar El País i el Mundo. No us perdeu aquest vídeo que ho demostra de totes totes, aguanteu fins que s'acabi que no dura gaire, val la pena.

Crònica de campanya 7: Guerra d'enquestes

Ahir els socialistes atacaven amb l'enquesta d'El Periódico, alhora que corria amb molta força una enquesta sembla ser que de l'ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials) amb un resultat molt ajustat, el PSC-PSOE es quedaria amb només 11-13 i CiU estaria a 12, per tant panorama molt obert. Va agafant força la hipòtesi d'un resultat molt igualat i amb nombre relativament baix de regidors per a CiU i PSC-PSOE, entre els 11 i 13 tots dos.

Avui el Comitè Electoral ha estat a les 8h, per tant ha tocat matinar més, perque després teniem l'esmorzar del Foro Nueva Economia, que no se massa que és però era bastant castellanot i fatxeta. Bon discurs econòmic del Trias.

A Gràcia avui teniem paradeta a Vallcarca. Per advertiment dels Mossos d'Esquadra sobre una concentració amb okupes a la zona, hem traslladat la parada (prevista inicialment a Avinguda Vallcarca - Farigola) a la Plaça Lesseps. Després dels problemes logístics per engegar-la, hem començat i ha anat com les altres. Potser el nivell de rebuig a Lesseps era un pèl més elevat, sobretot entre els més joves, i allà n'hi havia molts. Es nota que els joves voten poc i tenen molt poc interès per la política, i també que la nostra entrada als joves és més difícil. Ens faltava material de la JNC a la parada (excel·lent material tenen aquesta campanya per cert), cosa que hem d'arreglar ja, i soc de l'opinió que no explotem prou el fet que som la llista més jove de totes les que es presenten a l'alcaldia de Barcelona.

Després de la paradeta, reunió per preparar el debat de divendres a TV3, reunió celebrada enmig de l'Espanyol - Sevilla que uns quants anàvem mirant de tant en tant com podíem. Hem acabat fent una hamburguesa amb el Trias en un bar al qual ja hi anava ell de jove.

A Gràcia anem a un ritme bestial, amb vàries coses engegades cada dia i tantes notícies i coses per vendre que anem a nota de premsa diària. Avui fem fitxatge del món associatiu gracienc, demà sabreu qui és.

Crònica de campanya 6: L'excrement social

Comitè Electoral a les 8:30h, ara ja arribo a l'hora perque m'aixeco abans. Hem decidit missatges etc... i hem gaudit del recull mediàtic del cara a cara del dia anterior Trias - Hereu a la SER, amb clara victòria del Xavier Trias segons recull El Mundo i El País, els altres no s'han atrevit a publicar-ho així, han guardat equilibris.

A nivell de ciutat avui parlàvem de TGV, en una roda de premsa a la Sagrada Família que ha anat molt i molt bé segons em diuen. Per la tarda acte territorial a l'Eixample més justet de gent però amb bon resultat. El Trias segueix en línia ascendent.

A Gràcia migdia i tarda intensos. Al migdia a l'Agrupació a acabar de fer trucades i gestions. Després hem recorregut Gràcia amb la moto del Víctor Cullell enganxant cartells de l'acte polític del Trias dijous a la Virreina. A mig recorregut ens hem trobat amb un fet francament desagradable.

A Pi i Margall, una mica més avall del Mercat de l'Estrella, una discusió de trànsit entre un cotxe gran i una moto, ha acabat amb l'agressió de dos energúmens (sobretot un d'ells) que han sortit del cotxe per agredir el motorista. Agressió absolutament desproporcionada en tota regla, i que ha durat bastant. La resta de gent intentava frenar-los, i el motorista, de nom Marc, simplement protegir-se.

Han fugit amb el cotxe, però 10 minuts després, quan estàvem tot de gent atenent al Marc i comentant la jugada, aquests dos excrements socials han tornat a baixar per Pi i Margall, un d'ells, el més violent, s'ha aturat en un container on ha agafat dues barres de ferro i ha creuat el carrer per torna a agredir un absolutament espantat Marc. La desena de persones que érem allà hem fet el cor fort i hem frenat el que podia haver estat una agressió de lamentables conseqüències. La polícia, Mossos i Urbana, ha arribat just quan havíen marxat els dos excrements.

El Marc, un home d'uns 40 anys, plorant desolat d'impotència, i els altres plens de ràbia sense saber massa com treure'ns-la de sobre. A cop calent, ahir, el Marc no volia denunciar-los per por a represàlies, amb un raonament que pot resultar sorprenent però que, com a mínim, fa pensar. El teòric risc i l'esforç i temps en burocràcia que hauria de portar a terme el Marc per denunciar-los, val la pena pels resultats que obtindrà?. Que serà, un delicte de faltes amb pena absolutament mínima?. Val la pena?.

Evidenment que l'ha de denunciar, a més ho té tot de cara: Els excrements anaven a cara descoberta, hi ha una dotzena de testimonis a favor del Marc, agressió amb arma blanca vista per tots, matricula del cotxe agafada i dos Consellers Municipals (Víctor i jo) de testimonis. Ara bé, tot plegat fa pensar sobre la situació actual: És normal que passin aquestes coses pel carrer? És normal que l'excrement humà se'n surti com si res d'això, podent tornar-ho a fer novament?.

Opino que agressió amb sanya, dues vegades, amb arma blanca i sense cap tipus de raó ni raonament com la d'ahir, hauria de representar una pena molt clara per l'excrement, diguem-li presó, ni que sigui una setmana, algun tipus d'arrest, una multa que el faci pensar realment... Alguna cosa forta, exemplar. Passa això avui dia? la resposta és no.

Demano públicament l'enduriment de les penes per agressió amb arma blanca i ensanyament i faré el possible per aconseguir-ho.

Més tard teniem paradeta avui al barri de la Salut, a Travessera amb Sant Josep de la Muntanya. La meitat eren estrangers que anaven i venien del Parc Güell. Amb l'altra meitat l'habitual bona receptivitat al carrer. Avui érem més, uns 8 ó 9, amb la qual cosa hem fet un bon repartiment de bosses amb informació.

Pel que fa a spots televisius, curiosament i sorprenent (algú ho deu controlar això) el que més he vist, i amb molta diferència, és el de Ciutadans, 4 vegades, 2 el d'Izquierda Unida i 1 el de l'Hereu. No he vist res més.

I una última menció sobre els blocs electorals dels Telenótícies de TV3. Cada dia hem d'aguantar com, abans de la informació electoral, els presentadors del TN protesten per haver-se de cenyir al minutatge acordat pels partits, el que s'en diu blocs electorals, demanant que deixessin temps i criteri a la seva elecció. A veure, si amb blocs electorals pactats, el criteri dels TN és d'un sectarisme escandalós, gairebé insultant per als que no som socialistes, què passaria si els deixessim fer a ells?.

És més, no només ha d'haver blocs electorals pactats, sinó que també s'haurien de pactar les notícies sobre les quals s'informa, doncs els actuals editors dels TN de TV3 no tenen criteri, desconeixen absolutament que viuen a Catalunya i que estan en una televisió pública catalana. Com ho desconeixen i es pensen que som en una regió espanyola més, ens hem d'empassar hores i hores de política espanyola, relegant la catalana a un tercer o quart pla, i ens hem d'empassar portades del TN obrint amb notícies tan interessants pels catalans com la Pantoja, el Rajoy, el Zapatero, Marbella...

Primer cal que aprenguin a ser neutrals, després aprendre que això no és una desconnexió regional de TVE, i llavors, només llavors, cedir-los minutatge i llibertat total com reclamen per informar. Mentre no sigui així, com a ciutadà, exigeixo ser informat de notícies de Catalunya i amb neutralitat, i com d'això no en saben, doncs calen blocs electorals, minutatge i més control del que hi ha ara.

Crònica de campanya 5: Trias creix

Trias creix, cada dia està millor, avui ha tornat a ser un bon dia.

Al matí hem explicat la nostra proposta d'àrea verda, gratuita pels veïns. La roda de premsa ha estat extranya però perque s'han traslladat tres missatges alhora, el de l'àrea verda, el de la immigració i el dels impostos elevats als municipis socialistes. El primer el deia el Trias, el segon l'interpel·laven els periodistes, i el tercer l'introduïa el Mas. El ressò ha recollit tot això barrejat.

A nivell nacional immigració i seguretat centren la campanya, ja ens va bé, són assumptes en els quals el tripartit ha fracassat i no té política clara fruit dels prejudicis ideològics, i nosaltres si la tenim. Drets i deures en el primer cas i a nivell de Barcelona nova Guàrdia Urbana amb 2.000 agents més i Guàrdia de barri pel que fa a seguretat. El Trias ha llençat bé el missatge al miting de Les Corts.

Liderem el terreny de les propostes, som els únics que en fem. La mediocritat del tripartit, especialment socialistes i IC-V, només els permet anar criticant les nostres propostes, a estar reunits hores i hores, no per res positiu, sinó per trobar la frase per rebatre al Trias en cada proposta. A això hi dediquen tots els seus esforços gent com Joan Ferran, Jose Zaragoza, Carles Martí. Brillant acció política.

El súmum del ridicol es va produir ahir quan tot un Joan Ferran (President del PSC-PSOE de Barcelona) i Carles Martí (Número 2 d'Hereu) van sortir a respondre a la JNC que anunciava el repartiment de condons contra el virús tripartit. Tot el que van dir és la frase que se'ls deuria haver acudit després d'hores i hores (pagades per tots els ciutadans) tancats en un despatx: "CiU reparteix condons perque les seves propostes resulten ser un gatillazo". Molt bé Joan Ferran ¡¡¡.

A nivell de Gràcia ahir teníem parada electoral al Camp d'en Grassot, tot un èxit, ens volava de les mans tot plegat en dos sentits, pel vent, i per la gent que s'abraonava sobre la parada. El secret és que hi havia molts nens, que arrossegaven als seus pares. Nivell de receptivitat molt alt. Hem sortit contents.

En acabar la parada, i quan ja marxava, m'ha trucat exultant el President de la Federació i número 2 a la llista de Trias Joaquim Forn, per dir-me que el Trias s'havia cruspit literalment a l'Hereu en el cara a cara de la SER. Avui això surt recollit tal qual només a El País i El Mundo. Certament el Trias li té presa la partida a l'Hereu en els cara a cara, cosa que vol dir molt.

Finalment tenia l'entrevista a Ràdio Gràcia i cap a casa, on avui podia arribar abans de les 21h, tot un miracle en aquests dies.

Crònica de campanya 4: L'èxit d'Horta

Ahir era diumenge, però la reunió del Comitè Electoral a les 8:30h no perdona, carrers mig deserts però jo cap allà, arribant un pèl tard això sí.

A nivell de ciutat avui era el dia territorial d'Horta - Guinardó i el dia pel missatge de família. No hi he anat, jo era fent campanya a Gràcia, però pel que m'han dit la cosa ha anat molt i molt bé. El doble de la gent prevista i un Trias a un nivell molt alt, cosa que s'ha tradüit en un bon missatge emès, en un bon ressò mediàtic, en una bona imatge transmesa del Trias i en una bona dosi de moral al grup enmig de tanta apatia i passotisme. Avui, per tant, ha estat un bon dia.

A més sembla que comencem a liderar en el terreny de les propostes, PSC-PSOE i ICV simplement no en tenen, com són d'esquerres són els bons, els altres els dolents, i amb això, com sempre, en creuen tenir prou per guanyar i seure a les cadires per no fer absolutament res, no cal, són d'esquerres, són els bons. ERC sí que en llença, algunes de bastant estrombòtiques però, i el PP tampoc en té, es mou al voltant del clàssic missatge de seguretat etc...

La prova de que comencem a liderar és que l'Hereu i la Mayol dediquen més energia a respondre les nostres propostes que a dir-ne de seves.

Pel que fa a Gràcia avui teniem un matí intens. Acte al barri del Coll, liderat pels companys d'Unió. Un bon desplegament a la Plaça Grau Miró, amb música, actuació, etc... Al principi molt poca gent, doncs per allà no en passa massa, a mig matí però sembla que s'ha omplert. Jo hi he estat fins les 12h, per després anar al Camp de l'Europa. Fent campanya al Coll la sensació, a banda del passotisme i apatia, era de molta sorpresa, gent poc acostumada a tenir parades electorals i polítics per allà. Molts agafaven el paper per educació. Forat n'hem fet però, desplegament de consideració al Coll. Bona part dels seus veïns han estat informats avui per CiU.

Després partit de l'Europa, on es jugava el descens. Ha guanyat patint 1-0 al Balaguer. Allà hem coincidit amb el Ramon Nicolau, Guillem Espriu i Josep Anton Vinyals, o sigui comitiva socialista, ningú més dels altres.

Després caragolada als Lluïsos, liderava pel Jordi Ribes. He arribat bastant tard, a les acaballes, a temps però de menjar uns quants cargols.

Per la tarda he anat al Barça, amb invasió de campanya del Jordi Portabella, el terra era una catifa de papers d'ell, no se si era gaire produent això. Soc dels que he rebut l'equip amb mocador blanc, després he animat com un boig i finalment he despedit l'equip novament amb mocador blanc. Lamentable, equip simplement destrossat, no entrenen, no es preparen els partits, ni físicament, ni tàcticament, ni mentalment... En conseqüència tenim un equip mort, mentalment dèbil, físicament fatal, que no entrena, que no prepara els partits i que ho basa tot en creure que són millors, o sigui en pura prepotència, resultat, desastre. No se quants pals més han de rebre perque perdin aquesta prepotència que està destruïnt l'equip. Si no es perdia ahir la Lliga es perdria segur la setmana que vé o l'altra, l'equip està mort. L'única esperança és que ara que estan morts, perdin la prepotència i s'hi deixin la pell.

No acaba aquí l'intens diumenge. Després del partit reunió per preparar el cara a cara Trias - Hereu de demà a la SER. Hem acabat gairebé a les 12h.

Crònica de campanya 3: El dia dels mercats

Després de fer la reunió del Comitè Electoral i fer tot allò que diàriament em toca fer, me n'he anat a la paradeta electoral que teniem a la Travessera de Gràcia, davant del mercat de l'Abaceria.

Avui sortíem amb quatre paradetes als 4 mercats de Gràcia. La veritat és que ha anat francament bé, el nivell de receptivitat era molt bó, i la mateixa sensació m'han traslladat de les altres parades. Nivell de rebuig molt baix i, de fet, hi havia estones en que entre els quatre que érem no donàvem a l'abast, fins que s'han acabat les bosses, sense bosses és molt més difícil i la cosa canvia. Encara tenim la piràmide electoral invertida, o sigui que ens vota més gent gran que jove, això és nota al carrer, costa més l'entrada amb la gent més jove, i això que som un partit jove i amb la candidatura més jove.

Avui, quant a receptivitat, ha anat bastant millor que ahir, deu ser que els comerciants estan més cremats amb el món polític, més crítics. Fent campanya, patejant carrer hores i hores, treus moltes conclusions.

Al voltant de les 12:30h uns okupes han agredit i tirat per terra la nostra paradeta del Mercat de Lesseps, situada al carrer Verdi. No han fet mal als militants que hi eren però els han llençat coses i s'han endut el material. Bon moment perque la gent es pregunti si realment vol seguir així o canviar.

Al vespré, 10è aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia a l'escola Jujol. Sopar amb unes 300 persones, molt animat, bon menú, i en que he segut al costat de gent dels Castellers de la Vila de Gràcia, dels Castellers de Barcelona i dels Lluïsos de Gràcia. Ben aprop tenia el gruix de Consellers municipals del tripartit.

A banda d'un acte de nivell, ben cuidat i amb molts detalls, aquest s'ha convertit també en un sentit homenatge a l'Albert Musons, Casteller fundador dels Castellers de la Vila de Gràcia. Placa d'homenatge, discurs, apludiments a peu dret... em donava la sensació d'assistir a l'homentage de retirada i punt i final del catalanisme al PSC. Tot un homenatge a una persona que ha donat tot per Gràcia i especialment per les colles de cultura popular, una persona que està per sobre de les sigles que teòricament ha representat aquests anys. És més, si governem, i les urnes m'atorguen la responsabilitat de ser Regidor del Districte (Alcalde de Gràcia, com diria el Marc Viñolas) no m'importaria gens tenir de Conseller de Cultura a l'Albert Musons, no només no m'importaria, sinó que és una possibilitat que contemplo seriosament.

Hem acabat al Via Fora, fent una cervesa, un Via fora que sembla haver perdut part el seu caràcter nacionalista. S'hi estava celebrant un aniversari amb el "cumpleaños feliz" en castellà, i en preguntar al cambrer, emocionat amb la música, ni entenia del que li parlàvem. El Montillisme avança.

De la campanya a nivell de ciutat, en destaco que segueix l'estratègia d'anorreament de la població seguida pel tripartit. L'estratègia del tot quedarà igual, no hi haurà canvis, no cal anar a votar, de desmobilització sobretot del nostre electorat. Això ens pot fer mal, però almenys sabem contra què hem de lluitar. Certament una apatia i passotisme generalitzat es nota. Potser destacaria que l'Alberto Fernàndez està fent arribar bé el seu missatge, poc original això sí.

A Gràcia els candidats del tripartit estan ben ensinistrats en aquesta estratègia, a l'aniversari dels Castellers he parlat amb alguns i els anàlisis eren aquests mateixos, sembla que tot quedarà igual i similars. Si s'acaben creient l'estratègia em sembla que alguns tindran un bon susto el 27 de maig.

Crònica de campanya 2: Per una televisió pública catalana i democràtica: Ramon Pellicer Fora ¡¡¡

Com deia a la crònica d'ahir ja preveiem, per part del PSC-PSOE, la utilització dels mitjans de comunicació afins per mirar de desmobilitzar el nostre electorat fent creure falsament que les eleccions ja estan decidides en favor de Jordi Hereu. Però el que va fer ahir TV3 supera, no només totes les previsions, sinó la ratlla de la televisió democràtica i la sotmesa com a les dictadures.

Ahir, primer dia de campanya, els socialistes ataquen amb una enquesta del CIS (socialista), i una de la SER (socialista), ambdues presentant uns resultats inversemblants. Perfectament venuda la primera per TV3 (socialista), on surten guanyant uns (els socialistes). La maranya mediàtica socialista, el periodisme orgànic sense dignitat professional, s'ha posat en marxa sincronitzadament com un rellotge, enfront dels periodistes professionals i que saben fer la seva feina des de la neutralitat, que per sort són majoria.

Quant s'havia vist un Telenotícies obrint amb una enquesta subjectiva?. Primera notícia, i dins d'aquesta primera notícia, el primer de tot que informen, uns resultats de Barcelona que anaven molt bé al tripartit. Però això no és el més greu, mentre presentàven l'enquesta del CIS, els periodistes hi anaven ficant cullerada, fent comentaris subjectius. En comptes de presentar-la objectivament i prou, hi deien la seva. Amb comentaris com "CiU no puja suficientment, més tenint en compte que el PP baixa entre 1 i 2 regidors". O sigui lligant el vot de CiU al del PP, bloc d'esquerres - bloc de dretes, pretenen. Quina barra ¡¡¡.

Em pregunto si coses així es poden permetre, per què ens quedem de braços creuats?. No s'hi pot fer res legalment, políticament o com sigui?.

Més enllà d'això, que serà una constant durant tota la campanya perque és la seva estratègia principal a manca d'altres, la campanya segueix.

Ahir era el primer dia oficial de campanya. Cada dia a les 8:30h tenim Comitè Electoral, on repassem l'actualitat del dia i el missatge preparat per aquell dia. Per tant a matinar cada dia i a fer feina.

A nivell de Barcelona vam donar a conèixer la transformació urbanística, la idea de fer un Parc de Mar enfront de Diagonal Mar, cobrint la ronda que ara la divideix i separa de la platja, a més del cobriment parcial de la ronda de dalt a Montbau i la construcció d'un nou barri residencial tot de l'Ajuntament, tot habitatge públic de lloguer protegit, en una zona en desús del port. Perquè després diguin que no tenim política d'habitatge. Mentre ells es venen el sòl, nosaltres fem barris sencers. Jo pregunto als Hereu, Espriu, Mariona Fernàndez i companyia, qui són els que fan polítiques socials i qui els que no???.

A Gràcia teniem botiga a botiga. A l'Agrupació hi havia un sidral de consideració, amb gent ensobrant, gent fent bosses, gent ordenant i preparant material, el telèfon i el correu electrònic treient fum... Hem sortit sobre tres quarts de 7, no érem masses, hem pogut fer uns 170 comerços. Jo n'he degut fer uns 40.

En general es nota que la política no està al seu millor moment, l'escepticisme i la sorpresa són la reacció habitual de la gent de les botigues dins d'un ventall que recorre totes les possibilitats, des del que es declara votant teu, fins al que rebutja la informació que li dones. En els dos extrems, un parell han declarat ser votants nostres i voluntat d'ajudar-nos, més uns quants altres que amb el seu somriure i actitud ja veus que recollirem el seu vot, mentre que només un m'ha rebutjat la informació, encara que ja veus que algun se la queda més per educació que altra cosa.

Curiós observar com han proliferat els establiments comercials d'immigrants al carrer Verdi, qui en rebre la informació electoral quedaven absolutament astorats i sorpresos sense entendre de que anava allò la gran majoria.

Crònica de campanya 1

Començo la crònica diària sobre la campanya electoral de les eleccions municipals 2007 a Barcelona i Gràcia. En aquestes eleccions soc candidat número 13 de la llista del Xavier Trias, per tant un dels números que pot acabar sortint escollit, o no. Estic dirigint el comitè electoral de CiU Gràcia i també estic al Comitè Electoral de CiU Barcelona. Tot plegat, com podeu imaginar, em comporta una feinada de molta consideració, però que faig feliç i content.

La crònica diària de campanya es centrarà lògicament en Barcelona i Gràcia, que és on jo estic fent campanya. Explicaré el que vaig fent i el que observo. Evidentment però, i com diria l'Àlex Lopez d'ERC, soc políticament subjectiu, així que haureu de llegir també entre línies.

Ahir va començar la campanya. De fet portem com uns 15 ó 20 dies que són exactament iguals que els que seran de campanya, però bé, ahir començava oficialment i ara ja es pot demanar directament el vot. així doncs deixeu-m'ho dir, Vota Xavier Trias, Vota pel Canvi a Barcelona, Vota CiU.

Començàvem la campanya de manera diferent, al Pavelló de la Nova Icària, on jo no hi havia estat mai, i amb format sopar. Normalment aquest acte d'inici de campanya sempre començava directament a les 23h, citant a la gent a aquesta hora. Aquesta vegada però provem el format sopar a veure què passava?. Pel que fa al número de gent èxit total, érem 1.000 i segons deia exultant la Mercè Homs, gerent de la Federació de Barcelona, "podíem haver omplert dos pavellons més". L'acte va anar prou bé, era l'acte d'inici de campanya més nombrós de tots, comparat amb els altres partits, amb diferència.

Cert és però que l'ambient d'un acte a peu dret o amb cadires, i l'ambient d'un acte que és un sopar amb la gent entaulada, no és el mateix, costava que la gent s'aixequés, ensenyés les pomes etc...

Sònia Recasens presentant l'acte, Duran, Mas i Trias a alt nivell, fent trempar, però que estava tan emocionat que no va controlar el temps i van haver-lo d'advertir que havia d'acabar de cop perque ja eren les 12h i havia de descobrir el cartell.

Dues taules senceres de Gràcia, uns 50, tots el tiquets que teniem, no podíem entrar-hi més, que no és per dir, però junt amb l'Esquerra de l'Eixample vam ser els més animats de tota la nit. Sortíem del Pavelló a les 00:30h i cap a casa, no vaig anar a dormir però fins la 1:30h veient el 3/24.

Les imatges més bones les nostres, tot i que només sortia un trosset del Pavelló ple a rebentar. Les d'ERC s'hi veia bastanta gent, però poc animada, la resta bastant pobre tot. Els talls que jo vaig veure al 3/24 no em va agradar cap: Hereu amb el missatge de cohesió social difícil d'entendre, Al Trias el deurien agafar parcialment i sortia parlant d'aliances, per tant tall extrany, em diuen però que el millor directe ha estat el nostre, i que hi ha hagut manipulació pròpia de dictadura bananera en els comentaris de TV3 respecte les eleccions municipals fora de Barcelona. Alberto Fernàndez tall clàssic seu però poc afortunat, Portabella imatge prepotent i discurs dificil d'entendre i la Mayol clàssic tall seu, ells són els bons i la resta dolents. Per tant no em va agradar massa cap. El millor va ser el de Ciutadans, que em pregunto que hi feien imatges i tall de Ciutadans si no tenen representació a cap Ajuntament. l'Esperanza Garcia, de qui m'han parlat fatal, feia un bon tall, col·locant bé el missatge del seu partit de regenració política i trencant amb l'status polític etc... encara no atacaven Catalunya ni el català.

Així doncs ha començat la campanya, campanya d'unes eleccions municipals que podem guanyar per primera vegada, i on tenim molt clar que l'enemic no és l'adversari, l'Hereu en aquest cas, sinó nosaltres mateixos, o sigui la desmobilització, la creença que és difícil guanyar, o sobretot la de que encara que guanyem hi haurà tripartit, més aquells que van votar CiU al novembre i que ja no pensen votar més perque voten una cosa i llavors en surt un altra, configuren un panorama on hi ha un risc a considerar de desmobilització del nostre electorat, una desmobilització que automàticament faria que no guanyessim les eleccions. Seria trist que el nostre propi electorat fós el que es desmobilitzés arran de l'escàndol de l'1 de novembre, gent decepcionada perque votes una cosa, guanya, i igualment governen uns altres. La millora manera de superar això és fer-los fora de l'Ajuntament de Barcelona i per tant acudir massivament a les urnes.

Cal fer creure a la gent que, no ja que guanyar és possible que és evident, sinó que és possible governar. Per interessos diversos és més que probable que si CiU treu un sòl regidor més que el PSC-PSOE el Trias sigui Alcalde, per tant tenim una opotunitat històrica a l'abast de la mà i no es pot deixar passar.

Jugant amb aquest perill de desmobilització, comptem que l'adversari socialista i aliats jugaran la carta precisament de la desmobilització i desmoralització de l'electorat del canvi. I no ho diran ells, sinó que faran servir tot el poder mediàtic que usen i disfruten, amb les enquestes al capdavant, sortiran segur enquestes no favorables als interessos de CiU. Pel que més vulgueu, ni us les cregueu. Si m'autoritzen us aniré informant de les dades que tenim nosaltres, perfectament contrastables posant-vos en contacte amb mi.

Nou conflicte lingüístic

Em fan arribar un cas relacionat amb Telefònica, un clàssic dels conflictes lingüístics.

Si truques al telèfon d'avaries de Telefònica, el 1002 crec que és, et donen l'opció de ser atès en català o en castellà. Marques la tecla corresponent a ser atès en català i curiosament et surt a l'altra banda del telèfon un personatge dient que ho sent molt però que li has de parlar en castellà perque sinó no t'entén.

Suports a Trias a la xarxa

Segueixo remenant la xarxa, i em trobo amb aquest parell de productes a favor de Xavier Trias i CiU. No són productes oficials de CiU, sinó creacions pròpies de simpatitzants i gent que hi dóna suport.

El primer és aquest vídeo, una mena d'spot electoral de suport a Xavier Trias. De fet podria ser perfectament un spot de CiU. La música és molt enganxosa, molt bona, quasi que la podríem aprofitar:



Aquest altre està plantejat com un joc. Malgrat és una mica llarg, doncs dura uns 2 minuts, us recomano que arribeu fins al final, val la pena:

Hoy juega la roja

Remenar per la xarxa política és garantia segura de trobar coses interessants. Una de les virtuts dels blogs polítics és que, en ser personals, els propietaris es llencen sense problemes a dir el que pensen i a mostrar-se ideològicament com són, a diferència de quan ho han de fer, no a títol individual, sinó com a representants dels partits dels quals formen part. Podeu trobar tots els blogs polítics al web Poliblocs.

Així doncs, si seguim aquesta lògica, podem veure com la gent de CiU som bastant més nacionalistes del que alguns volen fer creure, i els del PSC-PSOE sostenen postures entre la ignorància del fet nacional català o directament l'alineament amb les postures més ràncies del nacionalisme espanyol.

Aquí en tenim una bona mostra. Tota una perla que ens ensenya com és realment el partit que gràcies al Carod governa els destins dels catalans. Us transcric tal qual un recent post d'un tal Carlos Fernandez, del PSC-PSOE de Mataró. Faran bé els ciutadans i ciutadanes de Mataró que pensin votar al PSC-PSOE de mirar bé què voten, doncs estaran escollint directament individus com aquest. Evidentment no es tracta d'un cas extrany i aillat, sinó una mostra del que realment és l'actual PSC-PSOE a tot Catalunya, eliminats ja els vestigis de qualsevol mostra de catalanisme que havia existit abans. Votants del PSC-PSOE, penseu-vos-ho dues vegades.


Hoy juega LA ROJA

Pues sí, esta noche la selección española de fútbol se juega una muy buena parte de sus posisbilidades de estar en el próximo Campeonato de Europa de Selecciones, más conocido como Eurocopa de Fútbol, que se celebrará en Suiza y Austria el año próximo.

Y digo que se juega sus posibilidades porque las derrotas pasadas la han dejado sin colchón para perder más puntos y, por primera vez en 16 años (desde la Eurocopa del '92) la selección española podría quedarse fuera de una gran competición internacional balompédica.
Mis amigos dicen que ya tendríamos que comprar las entradas que pronto saldrán a la venta, tal y como hicimos el pasado verano al ir a Kaiserlautern (si bien nos alojamos en Mannheim, pueblecito precioso a 75km.) a ver el España - Arabia Saudí de la primera fase del Mundial.
Aprovechando la capacidad del coche, fuimos 7 amigos a ver el partido, y, si hubiéramos tenido más plazas, más gente hubiera venido. Aún recuerdo la cara de Ivan Pera decepcionado por no poder venir al no quedar más plazas. Y como él hubo otros muchos más compañeros del PSC y de JSC que se quedaron con las ganas. En la foto Espectacular imagen de una parte del estadio repleta de aficionados de la selección española.

El ambiente fué de aquellos que dejan huella. Fué una lástima, el viaje fué inolvidable, y el ambientazo en el campo, extraordinario. Me recordó a la final de las Olimpiadas del '92 en el Camp Nou entre España y Polonia, con aquél golazo final de Kiko que nos dió la medalla de Oro, y los saltos acrobáticos de Toni, muy buen portero. Aquél equipo estaba dirigido magistralmente en el campo, como no, por Pep Guardiola. Pues eso, esta noche hay que animar a la selección en su partido contra Islandia, y no dejar que se nos escape el tren de la Eurocopa, y seguir viajando en la Primera División Europea y Mundial a nivel de selecciones. Si no se es Islandés, no entendería que nadie quisiera que España perdiera esta noche