Abortat l'enèssim intent mediàtic de liquidació de CiU

El primer que vull comentar del resultat de les eleccions municipals celebrades ahir, perque em vé molt de gust comentar-ho, és que l'enèssim intent de liquidació mediàtic de CiU, ha fracassat.

Dels resultats d'ahir s'en desprén que l'única força política que puja en percentatge és CiU, que si bé no treiem bons resultats a Tarragona i Lleida, a la resta del mapa polític català treiem uns resultats més que dignes, bons, i sobretot molt per sobre del que la maquinària mediàtica afí al partit socialista volia fer creure.

Dedico aquest resultat als periodistes orgànics (que per sort no són ni molt menys tots) que, a manca de capacitat d'anàlisi política, s'han llençat als braços de l'estratègia de fer creure que no calia anar a votar perque tot quedava igual, i que l'única notícia de les eleccions municipals seria una estrepitosa enfonsada de CiU que hauria de mirar com "tancar la paradeta". Tot plegat basat amb enquestes de dubtosa fiabilitat que segur han ajudat a incrementar l'abstenció.

A Barcelona ens hem quedat a les portes de la victòria, ha passat un d'aquells escenaris que vam predir, el de que no guanyem per culpa de 20.000 ó 30.000 dels nostres que s'han quedat a casa afectats per la síndrome de l'1 de novembre. Tot i això excel·lent resultat. Mai havíem estat a només dos regidors dels socialistes a Barcelona.

I a Gràcia sí que hem complert els objectius sobradament. Hem guanyat amb 3.000 vots de diferència sobre el PSC-PSOE i guanyem un Conseller Municipal a costa d'ERC. Aquest fet feia que ahir al vespre hi hagués inclús millor ambient a la nostra seu del carrer Astúries (Gràcia), que a l'Hotel Majestic.

S'ha demostrat que el regidor del canvi, com no es cansava de repetir el Xavier Trias, era el 13, o sigui jo. M'he quedat a les portes de sortir, igual que el Trias de guanyar. Estic satisfet dins del que cap però, treure'n 13 era possible però difícil, 12 és un bon resultat, i el mandat és molt llarg i pot haver més d'un canvi.

La notícia a nivell de política nacional, és la patacada d'ERC, espectacular a Gràcia, on perd la meitat de vots del 2003, molt forta a Barcelona, i més suau però també evident a nivell de Catalunya. Si bé hi ha alguna explicació municipal, la raó fonamental de la reculada d'ERC és nacional, o sigui haver fet President de Catalunya un espanyolista com José Montilla, després d'haver perdut estrepitosament les eleccions, a banda dels espectacles cíclics a que ens sotmeten els seus dirigents.

L'altra notícia de les eleccions és l'abstenció, de la qual en som tots responsables, sobretot els polítics, però no només els polítics. Cansament polític general, les diverses variants de la síndrome de l'1 de novembre, desencant amb la política, l'excessiu nivell de bronca barata i poc propositiva dels partits, la crisi de l'actual sistema electoral, el llarg debat de l'Estatut, el tripartit i la creixent desinfomació política, estarien entre les causes principals de l'abstenció, que no per prevista deixa de ser preocupant. Cal analitzar aquestes causes i posar-hi remei una a una.