Crònica de campanya 11: Acte central a Gràcia

Avui he pogut dormir unes 7 hores. Reunió al matí i roda de premsa a la Plaça Orfila de Sant Andreu, on presentàvem les 10 primeres mesures de l'Alcalde Trias, les primeres 10 coses que farà quan mani. També presentàvem idea d'equip, els 15 primers de la llista allà exposats, la llista més jove de totes les que es presenten a Barcelona.

Després he anat, arribant tard, a la Plaça Joanic, on desenvolupàvem l'acte central de CiU a Gràcia. La veritat és que he anat tant farcit de feina aquests dies que no m'havia preocupat massa d'aquesta acte, o diguem-ne que el seguia molt a distància. Sort però que a l'equip tinc gent com el Jordi, que avui, ell i els altres responsables de l'acte, sincerament s'han sortit. L'infrastructura desplegada superava qualsevol acte fet mai a Gràcia organitzat per una agrupació local: Escenari immens, escenografia, inflables, taules amb material, botifarrada, umbrel·les, taules, cadires... i una gentada de consideració. Parlament del Francesc Gambús, jo mateix, centrat en seguretat i polítiques socials, i el Joaquim Forn, cridant a la mobilització.

Un cop ha passat l'allau de gent, hem pogut seure tranquils i gaudir de les botifarres, i del pacharan artesanal del Marc Viñolas.

Pel que em diuen, el Trias ha anat "in crescendo". Al matí se li notava que només havia dormit 4 hores, del migdia a l'acte del Carmel, ja arribaven inputs bons, i del vespre, a l'acte territorial de Sant Andreu, m'han parlat del millor Trias de tota la campanya. Per cert, rumors de nervis a Can sociata per enquesta pròpia no gaire bona i que no té res a veure amb tot el que surt publicat. Deu ser la de l'ICPS.

Som a l'equador de la campanya, per tant avui faig valoració partit per partit del que em semblen les seves campanyes a Barcelona, i demà faré valoració de les campanyes a Gràcia:

CiU: Lluitem contra el perill de la desmobilització del nostre electorat, al qual bona part el tenim sota l'efecte de l'1 de novembre, el shock de guanyar i no governar, de no entendre perque guanya un i governa l'altre, cosa que ha allunyat molt a la gent de la política i ha fet entrar el sistema en crisi. Tenim més mercat electoral que mai, però no està garantit que voti tot, aquí estarà la clau.

La campanya és diferent i bona, els colors nous, la poma, la frescor. Un Trias "in crescendo" i un missatge que va arribant clar. Lideratge absolut en les propostes.

Com a crítica, crec que no explotem suficientment el fet de ser la llista més jove de totes, i potser que mirem de llençar massa missatges.

PSC-PSOE: Tot i tenir certa gràcia el disseny de l'anunci (no la cara de l'Hereu), la campanya és absolutament buida i conservadora. Van a conservar, sense arriscar el més mínim. Cap proposta nova, es dediquen simplement a criticar els altres, a buscar la debilitat dels altres, terreny on tenen grans experts (Zaragoza, Ferran, Martí), i a treure els fantasmes de la dreta i pactes amb el PP, cosa que demostra la debilitat.

Males imatges d'Hereu, que perd tots els debats. Té discurs, però molt heteri, no s'enten. De fet tota la campanya és impossible que arribi a la gent, doncs està basada en conceptes com cohesió social o creativitat, incomprensibles per al gran públic.

PP: No estan fent mala campanya, el missatge arriba clar, això sí, és un missatge molt dretà, molt dirigit als seus. Gràficament campanya fluixa però, la foto de l'Alberto Fernàndez sembla de fotomaton.

ERC: Tampoc fan mala campanya. Important esforç en les propostes. Es nota que ERC té molts més diners que abans, he vist propaganda d'ERC de tot tipus fins a la sopa. S'estan esforçant i Portabella també, però se'l veu massa sobrat. Estan però en un mal moment de marca (ERC) i això es pot notar en els resultats del 27 de maig tot i fer bona campanya. Desastre de Portabella però al debat.

ICV: Irradien ànim i il·lusió, cal reconèixer-ho, ara bé, això deu ser l'únic bó. L'actual campanya d'ICV és la mostra més clara de la profunda crisi de l'esquerra antiga, la que ho basa tot en el fet de ser d'esquerres, cosa que els fa bons, perque la resta són dolents. No cal tenir idees, no cal bastir el concepte esquerres, no cal gestionar, no cal presentar un balanç de gestió, simplement són d'esquerres i ja està. Mayol està entregada patèticament a tots aquests grans principis.