Crònica de campanya 1

Començo la crònica diària sobre la campanya electoral de les eleccions municipals 2007 a Barcelona i Gràcia. En aquestes eleccions soc candidat número 13 de la llista del Xavier Trias, per tant un dels números que pot acabar sortint escollit, o no. Estic dirigint el comitè electoral de CiU Gràcia i també estic al Comitè Electoral de CiU Barcelona. Tot plegat, com podeu imaginar, em comporta una feinada de molta consideració, però que faig feliç i content.

La crònica diària de campanya es centrarà lògicament en Barcelona i Gràcia, que és on jo estic fent campanya. Explicaré el que vaig fent i el que observo. Evidentment però, i com diria l'Àlex Lopez d'ERC, soc políticament subjectiu, així que haureu de llegir també entre línies.

Ahir va començar la campanya. De fet portem com uns 15 ó 20 dies que són exactament iguals que els que seran de campanya, però bé, ahir començava oficialment i ara ja es pot demanar directament el vot. així doncs deixeu-m'ho dir, Vota Xavier Trias, Vota pel Canvi a Barcelona, Vota CiU.

Començàvem la campanya de manera diferent, al Pavelló de la Nova Icària, on jo no hi havia estat mai, i amb format sopar. Normalment aquest acte d'inici de campanya sempre començava directament a les 23h, citant a la gent a aquesta hora. Aquesta vegada però provem el format sopar a veure què passava?. Pel que fa al número de gent èxit total, érem 1.000 i segons deia exultant la Mercè Homs, gerent de la Federació de Barcelona, "podíem haver omplert dos pavellons més". L'acte va anar prou bé, era l'acte d'inici de campanya més nombrós de tots, comparat amb els altres partits, amb diferència.

Cert és però que l'ambient d'un acte a peu dret o amb cadires, i l'ambient d'un acte que és un sopar amb la gent entaulada, no és el mateix, costava que la gent s'aixequés, ensenyés les pomes etc...

Sònia Recasens presentant l'acte, Duran, Mas i Trias a alt nivell, fent trempar, però que estava tan emocionat que no va controlar el temps i van haver-lo d'advertir que havia d'acabar de cop perque ja eren les 12h i havia de descobrir el cartell.

Dues taules senceres de Gràcia, uns 50, tots el tiquets que teniem, no podíem entrar-hi més, que no és per dir, però junt amb l'Esquerra de l'Eixample vam ser els més animats de tota la nit. Sortíem del Pavelló a les 00:30h i cap a casa, no vaig anar a dormir però fins la 1:30h veient el 3/24.

Les imatges més bones les nostres, tot i que només sortia un trosset del Pavelló ple a rebentar. Les d'ERC s'hi veia bastanta gent, però poc animada, la resta bastant pobre tot. Els talls que jo vaig veure al 3/24 no em va agradar cap: Hereu amb el missatge de cohesió social difícil d'entendre, Al Trias el deurien agafar parcialment i sortia parlant d'aliances, per tant tall extrany, em diuen però que el millor directe ha estat el nostre, i que hi ha hagut manipulació pròpia de dictadura bananera en els comentaris de TV3 respecte les eleccions municipals fora de Barcelona. Alberto Fernàndez tall clàssic seu però poc afortunat, Portabella imatge prepotent i discurs dificil d'entendre i la Mayol clàssic tall seu, ells són els bons i la resta dolents. Per tant no em va agradar massa cap. El millor va ser el de Ciutadans, que em pregunto que hi feien imatges i tall de Ciutadans si no tenen representació a cap Ajuntament. l'Esperanza Garcia, de qui m'han parlat fatal, feia un bon tall, col·locant bé el missatge del seu partit de regenració política i trencant amb l'status polític etc... encara no atacaven Catalunya ni el català.

Així doncs ha començat la campanya, campanya d'unes eleccions municipals que podem guanyar per primera vegada, i on tenim molt clar que l'enemic no és l'adversari, l'Hereu en aquest cas, sinó nosaltres mateixos, o sigui la desmobilització, la creença que és difícil guanyar, o sobretot la de que encara que guanyem hi haurà tripartit, més aquells que van votar CiU al novembre i que ja no pensen votar més perque voten una cosa i llavors en surt un altra, configuren un panorama on hi ha un risc a considerar de desmobilització del nostre electorat, una desmobilització que automàticament faria que no guanyessim les eleccions. Seria trist que el nostre propi electorat fós el que es desmobilitzés arran de l'escàndol de l'1 de novembre, gent decepcionada perque votes una cosa, guanya, i igualment governen uns altres. La millora manera de superar això és fer-los fora de l'Ajuntament de Barcelona i per tant acudir massivament a les urnes.

Cal fer creure a la gent que, no ja que guanyar és possible que és evident, sinó que és possible governar. Per interessos diversos és més que probable que si CiU treu un sòl regidor més que el PSC-PSOE el Trias sigui Alcalde, per tant tenim una opotunitat històrica a l'abast de la mà i no es pot deixar passar.

Jugant amb aquest perill de desmobilització, comptem que l'adversari socialista i aliats jugaran la carta precisament de la desmobilització i desmoralització de l'electorat del canvi. I no ho diran ells, sinó que faran servir tot el poder mediàtic que usen i disfruten, amb les enquestes al capdavant, sortiran segur enquestes no favorables als interessos de CiU. Pel que més vulgueu, ni us les cregueu. Si m'autoritzen us aniré informant de les dades que tenim nosaltres, perfectament contrastables posant-vos en contacte amb mi.