Vots a canvi de salsitxes

Al segle XIX, als inicis de les primeres experiències modernes de sufragis electorals (encara no universals perque les dones encara no podien votar), l'absoluta manca de cultura política, de pràctica electoral, l'abrumador analfabetisme que hi havia i les fortes relacions de dependència social, eren terreny abonat a tot tipus de pràctiques caciquils a la recerca del vot.

Entre moltíssims exemples, em vé a la memòria un que vaig veure en una pel·lícula, impossible recordar quina, potser inclús era una sèrie, de la qual l'únic que recordo és el que ara explico. Representava unes eleccions locals, crec que era a Anglaterra, i situava la ficció en el segle XIX. De casa d'un dels candidats, un cacic ric de la ciutat, sortien 4 ó 5 col·laboradors seus carregats amb cubells plens de salsitxes amb els quals es dirigien al bar popular del poble, ple a rebentar de treballadors amb pinta de passar certa gana. En entrar al bar, i sense cap tipus de rubor ni precaució, es posaven a cridar que aquelles salsitxes eren per a ells, una per cadascun, només a canvi d'una cosa, que immediatament anessin a votar al candidat X que era qui els les oferia. Com un sòl home, i plena d'entusiasme, la massa s'abraonava sobre els cubells de salsitxes entre crits d'adhesió al candidat que els les oferia, que acabava guanyant les eleccions de carrer, deixant amb un pam de nas l'altre candidat.

Ja no som al segle XIX, ni en una ciutat anglesa dels principis de la revolució industrial. Som a Barcelona al segle XXI, però algunes de les pràctiques d'algun candidat recorden a la dels vots per salsitxes. Com Jordi Hereu amb l'obertura del Metro una nit a la setmana.

Deixo de banda l'exagerat ressò mediàtic que ha tingut la iniciativa, propi d'estats amb escassa democràcia, on als mitjans surt el que diu el que mana i tots a creure, ignorant per complet l'oposició.

L'obertura del Metro una nit a la setmana, i en període de proves durant només uns mesos i després ja es veurà, sona a salsitxa del segle XIX. Quan porten 28 anys governant, ha de ser un mes abans de les eleccions més complicades que tenen, que obren el Metro una nit a la setmana, mesura reclamada per molta gent fa molt temps i que sempre havia rebut la resposta de que era impossible fer-ho. Però a més es fa com qui porta els crios a un parc d'atraccions, per entretindre'ls una estona i després ja està, doncs la mesura és, insisteixo, una prova i que durarà només uns mesos.

Hereu obre el Metro un dia a la setmana per entretindre el personal, que estigui content, el voti i després treure-li aquesta distracció que tan li ha agradat. O sigui exactament igual que les salsitxes del segle XIX. La diferència és que malgrat els socialistes s'ho pensen, i tracten als barcelonins i barcelonines amb el despreci altiu del despotisme il·lustrat, els ciutadans de Barcelona no som analfabets ni menjadors de salsitxes - trampa, sinó que tenim criteri per votar.

Xavier Trias va proposar enmig de la voràgine mediàtica del Metro nocturn, que si és Alcalde hi haurà servei de Metro i bus 24 hores al dia 365 dies l'any, objectiu a anar assolint al llarg de la duració del mandat. Algú se'n ha assabentat? ben pocs. Curiós no?