Crònica de precampanya: Barcelona

Queden 62 dies perque el catalanisme polític aterri per fí a l'Ajuntament de Barcelona, i aquesta exercici com a capital de Catalunya.

La situació és ja clarament preelectoral. Ja s'han fet públiques pràcticament totes les llistes electorals, s'han començat a veure els primers rètols electorals, i més d'un candidat ha fet ja la seva posada de llarg. S'estan fent els darrers consells plenaris als Districtes i Casa Gran i les converses polítiques giren ja al voltant de les eleccions del proper 27 de maig.

CiU: Tinc la sensació que amb tot el follón de les llistes hem passat una etapa de cert "impasse", tot i que segur tinc la percepció distorsionada ja que un dels que més ha patit en aquest llarg procés de llistes he estat jo mateix. Un cop superada aquesta fase, s'està percebent amb força la segona onada de campanya electoral. Imatge del Trias lligat a canvi i proximitat als gratuits, autobusos..., nombrosos actes, i ressò mediàtic per fí en creixement. A la recerca de la onadeta que ens ha de donar 1-2 regidors més del que les enquestes ens donen ara, i que serien suficients per guanyar i governar. El principal enemic jo crec que el tenim a casa, en el nostre electorat i en menor mesura militància, doncs la tradicional dificultat de guanyar a Barcelona, i la possible reedició del tripartit encara que Trias guanyi les eleccions, provoca que no tots acabin de creure's la magnitud de l'oportunitat que tenim davant. I si no aconseguim una ampla mobilització del nostre electorat podem quedar-nos a les portes de l'objectiu. I es que ho tenim a tocar, com he dit, només 1-2 regidors més del que les enquestes ens donen ara i el Xavier Trias serà el nostre Alcalde. Hem fet pública la llista, amb una combinació de l'experiència d'alguns dels pilars del grup d'aquesta darrera legislatura i d'uns quants més joves que ens incorporem. És la llista més jove de totes les candidatures que es presenten.

PSC-PSOE: Segueixen amb la dinàmica de promoció brutal i exagerada del Jordi Hereu, i no a càrrec del partit, sinó a càrrec de l'Ajuntament, amb diners de tots. Hereu no governa, fa campanya, descaradament i amb diner públic, cosa que no passa desapercebuda a part de l'electorat. Més enllà d'això, Jordi Hereu ha aconseguit frenar el ridicol diari de Joan Clos, cosa que no era gaire difícil, per tant no resta, però tampoc suma res positiu. Cap proposta, cap actuació destacada, cap idea. Hereu apareix com el successor forçat de Clos que no aporta res nou i li costarà molt treure's aquesta imatge. Com a molt ha frenat la caiguda lliure, però no ha corregit el desgast socialista. Tot plegat amb una dosi de nerviosisme de consideració, plasmada per exemple diumenge passat en l'acte contra el traçat del TGV (veure post anterior), un assumpte que els pot suposar una sangria de vots. Han escollit ja la llista, on a banda d'aparell, repetidors, persones de vàlua desconeguda i pedaços (William i Bragado), les dues úniques novetats fresques i vàlides són Itziar Gonzalez i Guillem Espriu.

PP: Més presència que missatge. Fins i tot he vist alguna paradeta de l'Alberto Fernàndez pel carrer, però d'imatge i missatge no arriba res, van atrassats en aquest aspecte, el discurs sembla el mateix de sempre, fatxa i prou. Arriben sorolls de baralles internes per les llistes i poca cosa més.

IC: Semblen en estat de xoc després de tot el mal que els ha fet i està fent la contradicció de declarar-se okupes i dirigir el Departament d'Interior. Les declaracions pro-okupes i declarant-se antisistema de la Imma Mayol, junt amb l'evidència cada vegada més gran del fracàs d'IC en les àrees que gestiona a l'Ajuntament, de les pitjors valorades per la ciutadania (habitatge i zones verdes) i la contradicció entre l'estil i nivell de vida que practiquen la parella Mayol - Saura i els principis que diuen defensar, semblen haver deixat Iniciativa en estat de xoc i sense recuperar-se. Senzillament estan desapareguts.

ERC: Dels més espavilats, s'ha de reconèixer. Al Jordi Portabella cal reconeixer-li la seva capacitat per fer bones campanyes i generar una imatge fresca i jove, quan la seva gestió municipal no té res de fresca ni ell de jove, doncs comença a tenir els seus anys (47). Han dissenyat una campanya al voltant de la participació que a primera impressió té bona pinta, sinó fos perque la gent ja comença a veure que les essències, frescor i idees d'ERC apareixen només en campanya, desfent-se després com un terròs de sucre un cop escalfen les cadires dels càrrecs que aconsegueixen. Des de Gràcia tenim també un bon argument per desfer la imatge d'ERC doncs tot i que va començar bé, al final, la participació ciutadana, s'ha demostrat com un dels grans fracassos del Govern d'ERC a Gràcia, únic lloc on manen i on poden demostrar en que creuen i en que no i la seva capacitat de gestió. La seva llista també s'ha fet pública, continuitat absoluta dissimulada amb una 2 nova procedent de Ciutadans pel Canvi (m'agradaria saber quant independentista és), i 3 independents venuts a bombo i plateret però en llocs de decoració a la llista.

Ciutadans: Sembla que finalment es presenten, amb un parell de noies al davant i l'anticatalà i ex-socialista Villacorta de 3. Es tot el que se sap i es pot dir de moment de Ciutadans, que simplement han passat pel procés intern d'estructuració i saber si es presentàven o no.