Sant Medir: Un dia intens

La millor manera d'explicar què es Sant Medir és relatar el dia sencer: El dia comença ben d'hora, tot i que m'he adormit una mica i no m'he llevat fins que faltava poc per les 8h. Abans de les 8:30h l'Arnau i jo ja érem camí del Restaurant Sporting, seu social de la nostra colla "Les Tres Branques".

Anant cap a l'Sporting m'he parat a un quiosc i he vist l'enquesta que publica El Períodico sobre Barcelona, on descriu una victòria estreta però clara d'Hereu sobre Trias, sent CiU l'únic partit que puja. Tot i que fa pensar i pot afectar la moral de part de la tropa, ni cas, l'enquesta és del Periódico, cosa que ja diu molt de la validesa i esviaxament de la mateixa i no coincideix amb les nostres dades, ni empíriques, i el que és encara més important, tampoc amb la sensació que palpes a nivell de carrer, on es nota clarament la consolidació del Trias com a candidat i els problemes de l'Hereu per fer-se un lloc. Clàssica estratègia del Periódico per tensar els seus. Una dada, El Periódico és el diari que fa 4 anys va dir una setmana abans de les eleccions municipals que Clos treia 19-20 regidors, al final 15.

He fet allò que no s'ha fer mai, arribar quan ja quasi tota la feina estava feta, caramels carregats, decoració, globus inflats i posats... l'excusa real és el nen, arrossegant l'Arnau no puc fer segons què. Hem inflat quatre globus i ja hem passat a esmorzar. En el tema de conversa ha sortit l'enquesta, inclús durant el dia en alguna ocasió més.

A les 10h ha arrencat la nostra Colla. Jo al brec, amb l'Arnau, la Montse i el Víctor, de conductor el "Sanjurjo",aquest és el sobrenom que li posem. L'Arnau i jo hem estat fins 3/4 de dotze voltant amb la Colla i llençant carmels. La diferència d'aquest any és que Sant Medir era en dissabte, això s'ha notat amb absència dels clàssics col·legis de nens al carrer, però més presència lògicament de famílies senceres. Molta gent als balcons, molts encara amb pijama i bata, i llaganyes als ulls, doncs els despertàvem nosaltres amb la música de la banda que acompanya la Colla i també els crits dels que ja recollien carmels. De gent jo n'he vist similar al de sempre, en algunes zones com Torrent de l'Olla, Rius i Taulet i Travessera jo crec que més.

A 3/4 de 12 hem anat cap a Gal·la Placídia on jo deixava a l'Arnau i em recollia la Magda Oranich per anar cap a la Ermita. He trigat com 3/4 d'hora en arribar-hi, doncs el pas pels carrers de Gràcia era molt difícil, troban-te gentada i Colles fent carrers per tot arreu, a més de trobar-te algú conegut cada dos passos, curiosament molts d'ells no precisament graciencs, sinó d'altres llocs que s'havien acostat a Sant Medir per viure-ho. A més hem parat a la Seu del Districte per l'entrevista que m'havia de fer Ràdio Gràcia, on he coincidit amb el Jordi Farriol. He sortit 1 minut al balcó i cap a Gal·la Placídia. L'Arnau allà s'ha quedat i d'una revolada m'he ficat al cotxe de la Magda Oranich, amb el cabreig de la Mar a qui deixava sola amb els dos nens extremament excitats en l'agitació clàssica als carrers per Sant Medir.

Col·lapse brutral a Barcelona i hem arribat a l'Ermita tard, sobre les 13:20h, però deurien anar retardats d'horari perque just començava la missa quan hi hem arribat. Hem estat a la missa i a l'entrega de les llaçades, aquest any protagonitzada per la gran quantitat de regidors que hi havia a diferència d'altres anys on el protagonisme el teniem més els consellers municipals.. Calor molt intensa.

La baixada ben peculiar, al cotxe oficial amb la Magda Oranich i la Glòria Renom, crec que una i l'altra no han parat de parlar ni un sòl segon, assabentant-me de tot tipus d'històries des d'algunes interessants fins a xafardejos de tot tipus. Hem rigut una bona estona amb el xofer.

Hem arribat a dinar al Restaurant sobre les 15h i just començaven. 3 hores i mitja de dinar, menjant sense parar, un dels dinars més pantargruèlics que recordo en bastant temps, i ens hem aixecat perque s'havien ja de carregar caramels, jo anar a buscar a l'Arnau etc... Dinar francament bo i divertit, on l'enquesta ha sortit en un moment donat però de passada i després ja ha perdut tota la força comentant-ne el contingut. A nivell de carrer no sembla haver fet massa forat, la receptivitat de la gent era bona, inclús exigent, més d'un i de dos ens demanàven guanyar, parlant de gran oportunitat, d'ara o mai, i que sinó seria un desastre per Barcelona i també per nosaltres.

A buscar a l'Arnau i hem tornat arribant a temps per pujar als camions que ens portaven al lloc de sortida de la baixada de la tarda. El trajecte amb el camió ben animat, amb el camió ben ple de gent, cantant, animada, i fins i tot amb ampolla d'orujo rondant per allà.

A les 19:30h ja érem a Escorial - Joanic. Just llavors arribava el Trias, amb la seva dona, la Puri, i un net, l'Àlex. Ens hem instal·lat al brec jo amb l'Arnau, la Montse i els tres Trias, la resta del brec muntanyes de carmels perque no s'acabessin. Hem arrencat tard, molt tard, de les vegades que més tard recordo, passades les 20:30h. Poca gent al principi d'Escorial, més gent cap al final, i pleníssim com sempre ja a Sant Salvador i al carrer gran. El net Trias s'ha quedat adormit a l'arribar al carrer Gran i l'Arnau no massa després, rebentat, no ha fet migdiada i el dia havia estat intens. Així doncs anàvem al brec amb aquell soroll, aquella intensitat, aquella gentada i dos nens dormint.

Hem arribat a la tribuna d'autoritats gairebé a les 22h, l'apedregament de caramels entre la Colla i les autoritats ha estat d'autèntica consideració, protegint als nens com podíem, i destacant els "caramelassos" que s'han tirat l'un a l'altre el Trias i l'Hereu, no sé qui ha guanyat però he vist al Trias valent, dret i tot al brec, i l'Hereu patint a la tribuna. Aquest any els caramels ens han arribat bé, no es que ens hagin sobrat però no n'han faltat.

Gol del Barça uns 15 minuts abans d'arribar al Restaurant ja de tornada, ho hem sabut pels crits. Quan arribàvem a les 22:20h més o menys, penal a favor del Barça, Ronaldinho l'ha fallat. L'Arnau s'ha quedat dormint sobre dues cadires al Restaurant i no he esperat més, cap a casa. He tingut temps de veure quasi tota la segona part del Sevilla - Barça, el tros que he vist jo he vist un Barça desencertat, amb mala sort, que no li sortia res, i un àrbitre que no ha ajudat gens. Han acabat perdent. Perdem el liderat, greu, però per mi dels 4 partits clau que venen seguits el més important era el de Saragossa, ja que Liverpool jo ho veig mig perdut, i la "final" de Saragossa ja l'hem guanyada. La derrota a Sevilla és un simple accident que estem a temps de recuperar.

Rebentat, escric aquest post i a dormir totes les hores que em deixin els meus fills. Dia intensíssim físicament i mental, i ben divertit per supost... Sant Medir.