Consell Plenari: Perd el PP

Sobre el Consell Plenari d'ahir de Gràcia en destacaria 5 punts:

- El comiat de la Dolors Martinez (ERC), que s'en va de regidora a Barcelona: Va ser un d'aquells moments entranyables que té la política, on rivals polítics es donen les gràcies i s'agraeixen la feina feta. La meva relació amb la Dolors ha estat de complicitat nacional, però amb la distància i també tensions que hi ha entre Govern i oposició. Va ser definida com a militant del fet gracienc i militant de carrer, i això és, i és positiu que gent amb aquest perfil arribi a la Casa Gran. Com a portaveu d'ERC la substitueix l'Àlex Lopez (ERC), amb un important bagatge intel·lectual i projecció política, veurem com va. Ambdos es defineixen com a independentistes, no dubto que ho siguin, en tot cas és sorprenent que siguin independentistes i d'ERC, algun dia ens explicaran com es mengen aquestes dues coses juntes, no es pot ser del Barça i del Madrid alhora.

- La Memòria del 2006: Discurs trimfalista del Regidor del Districte, Ricard Martinez (ERC), que va arribar a dir que Gràcia dóna lliçons a tot Catalunya sobre com fer una Festa Major, que cap Ajuntament de Catalunya té la participació ciutadana del de Gràcia, o que mai a la història s'havien fet tants edificis històrics com ara s'estava fent a Gràcia. Excessiu potser no?. Li vam recordar el tema dels okupes, la lentitud o aturada dels grans temes de Gràcia (Güell, Lesseps, Bolivar, Vallcarca - Farigola, xarxa wi-fi, Travessera de Dalt...), els problemes amb el pla de mobilitat, la manca de ritme polític de l'Ajuntament, el fracàs de la participació ciutadana...

- El protagonisme del Ricard: No va acabar amb l'informe de gestió, sinó que després va acaparar l'ordre del dia presentant ell mateix el protocol festiu i el Pla del Comerç no Alimentari de Barcelona, temes que per lògica tocava fer respectivament a l'Albert Musons, Conseller de Cultura (PSC-PSOE) i al Josep Anton Vinyals, Conseller de comerç (PSC-PSOE). Aquest excés de protagonisme del Regidor ens consta ha provocat malestar a les files socialistes. No veig per enlloc el pretés rendiment que el Ricard Martinez creu treure presentant aquests temes, més aviat la imatge va ser lletja.

- Protocol festiu: El gran error del PP. En un tema molt sensible a Gràcia, coneguda per les seves associacions, festes, cultura popular, i també pel seu nacionalisme, fer bandera d'aquest tema a la contra resulta poc menys que una provocació. L'Alberto Belon (PP), en una sortida de tò impròpia d'ell, va fer la primera intervenció en castellà que se li recorda, just en aquest punt, si l'hagués fet en qualsevol altre la cosa quedaria com al típic numeret del PP, però fer-ho en el protocol festiu va provocar la indignació de tots els partits polítics i del públic de la sala que li ho va recriminar. No acaba aquí la cosa, sinó que la intervenció de l'Alberto, demanava per exemple que el 12 d'octubre figurés en el protocol festiu, entre altres, acusant el protocol d'anticatòlic i d'independentista, quan simplement recull el que hi ha a Gràcia. Potser són els primers efectes de l'existència de Ciutadans de Catalunya, un PP nerviós que radicalitza el seu discurs. Cara a part dels seus potser va quedar molt bé, però respecte el 95% de la població de Gràcia molt malament i aillats. Tots vam replicar, a mi em tocava el primer, i vaig dir que si al PP el protocol festiu li semblava tot això, que aquest segur que estava de conya, i per això el votariem a favor, amb gran indignació del Javier Basso, Regidor adscrit del PP a Gràcia i amb qui compartim amors territorials per la platja de Fenals (Lloret de Mar), on ambdos hi anem sovint de tota la vida.

- I finalment les dues declaracions de grups, una Declaració de grups i una Declaració Institucional per ser més exactes, les dues a proposta de CiU. La primera posiciona Gràcia contra el maleït Decret que pretén incrementar les hores de castellà a l'escola, amenaçant el model d'immersió lingüística i per tant amenaçant la mateixa existència del català. Suport de tots menys del PP. Cal agrair el suport del PSC-PSOE, doncs no a tot arreu han votat a favor d'aquest tema i el propi Conseller Maragall s'ha mostrat a favor del Decret, amb postura matitzada falsament a posteriori. La segona és pionera, converteix Gràcia en abanderada en la lluita contra el canvi climàtic, i demana a l'Ajuntament de Barcelona que compleixi amb escrupolositat totes les mesures en aquest sentit. La Carme Sales (CiU) no va sortir, amb raó, contenta perque no va poder llegir ella la Declaració de Grup, si hagués estat Proposta d'acord, com era al principi, l'hagués llegit ella, però la baralla de la Junta de Portaveus va tenir com a solució que passés a Declaració Institucional, i llavors l'ha de llegir el President. Consti però que la va fer la Carme, i se la va treballar molt, no és una Declaració Institucional qualsevol, sinó que està treballada, amb comparació legislativa, citació de precedents i tots els ets i uts, cal reconèixer-li el mèrit i almenys jo ho faig des d'aquí.