Les urnes sempre tenen la raó?

La meva opinió és que evidentment sí, les urnes sempre tenen la raó. És un dels principis, sinó el principi, bàsic de la democràcia. Les urnes sempre tenen la raó, una urna és democràticament sagrada, i el que diu la urna democràticament sagrat. En algunes ocasions és cert que les urnes llencen missatges complicats d'entendre, en aquests casos i en qualsevol altre, mai cal buscar la culpa en la gent, sinó en què no ha fet bé, o bé la classe política en general, o bé els partits que no surten ben parats del veredicte electoral.

A banda de respectar i creure en el missatge de les urnes, també és molt important saber-lo interpretar, ja que si no s'interpreta bé també s'està fent un frau a la democràcia, legal perque la llei potser ho permet, però frau democràticament parlant si no s'està respectant la voluntat del poble. Com el cas de Catalunya, on dues vegades seguides el missatge del poble a les urnes ha estat el desig de govern nacionalista, encapçalat per CiU però clarament condicionat, missatge que posteriorment han interpretat com els ha donat la gana un parell o tres d'il·luminats per afavorir els seus interessos.

Aquest post no va dirigit però a la política catalana, sinó a alguns casos que darrerament fa que la societat es plantegi la pregunta que li dóna títol: sempre tenen raó les urnes?. I sí, la tenen, tot i que a vegades el missatge que deixen anar és complicat d'entendre.

És el cas de Veneçuela per exemple, on Hugo Chavez ha revalidat la seva majoria amb un percentatge superior al 60% dels vots, en un procés electoral sembla que net, doncs estava vigilat internacionalment i no hi ha hagut acusacions de frau. Chavez ha guanyat legítimament i democràtica. Podem parlar d'inici de dictadura democràtica, doncs les notícies que arriben d'allà fan posar els pèls de punta: Objectius de partit únic, organització d'una milicia immensa preparada per fer front als Estats Units, nacionalitzacions... De tota manera mentre cada x raonable temps el poble de Veneçuela pugui revalidar o no a les urnes la revolució Bolivariana de Chavez, aquest estarà legitimat per seguir fent.

Una explicació a l'èxit electoral de Chavez la podem trobar no tant en mèrits propis, sinó en demèrits d'altres, i aquests altres serien els partits tradicionals de Veneçuela, que com en tants i tants altres països de Sudamèrica han fracassat estrepitosament. Són partits creats a imatge i semblança dels partits i ideologies europeus, copiant estil, formes, ideologia, polítiques i objectius, quan Europa no té res a veure amb Sudamèrica, i el que és bó per Europa no té perque ser-ho necessàriament a Sudamèrica. Els governs dels partits tradicionals a Veneçuela i altres països de la zona, simplement han perpetuat les desigualtats, governant de manera inteligible només per als més formats i occidentalitzats, sent incapaços d'entrar a resoldre els problemes interns més enquistats. En aquests casos la reacció del poble és buscar altres sortides, i davant la incapacitat de la classe política de generar-ne de noves, s'obre pas el populisme, que té mil cares, a Veneçuela Chavez, i que mira de donar respostes a aquest problemes enquistats, al principi amb cert èxit, simplement perque s'atreveixen a emprar fórmules noves en no estar lligats a ideologies que allà no serveixen segons com es plantegin, a la llarga però, acostumen a acabar en fracàs, sinó amb desgràcia, perque no deixen de ser això, pur populisme sense base ideològica clara.

Recentment s'han produït altres exemples ,que no per diferents, que ho són i del tot, no deixen de tenir una explicació similar. Marbella o Andratx ens són més propers. Em pregunto com pot ser que el poble marbellí escollís successivament a un personatge com Jesús Gil d'Alcalde amb amplíssimes majories, i posteriorment reescollís a tota una cohort de successors cada vegada més degenerada, que a més s'han anat apunyalant entre ells, i que arribava al punt de degeneració absolut amb personatges sense cap tipus d'ideologia ni plantejaments, liderats per cabareteres. A certa distància hi ha Andratx, on un ex - Guàrdia Civil, Eugenio Hidalgo, d'ideologia difícil d'interpretar també però que va barrejar negocis i política ja des del mateix moment d'entrar a l'Alcaldia.

Fins aquí són dos casos evidentment diferents de Chavez, ni són Chavez, ni Marbella, Andratx o Telde també, no són Veneçuela, però l'explicació seria similar, cal trobar-la en el fracàs dels partits tradicionals o en els liders normals dels partits tradicionals. Com ho han degut de fer de malament PSOE, PP i companyia a Marbella perque el GIL i successors tregués les majories que treia. O com ho han degut de fer de malament tots a Andratx perque el tal Hidalgo fés i desfés sense problemes.

Més a distància queda, però una mica d'això també té, el cas de Berlusconi a Itàlia. S'enfonsa per corrupte i inútil tot el sistema de partits, i el nou ordre que neix va escollir com a lider a Silvio Berlusconi, que pressumptament pot ser mereixedor com el que més de tots aquests adjectius.