El dia de la infàmia
Tota nació té marcades amb lletres de foc dates que han passat a la història, en positiu o en negatiu. El 24 de novembre del 2006 és una d'elles. És la data de la renúncia, la data en que, per primera vegada a la història, serà investit President de la Generalitat de Catalunya un personatge d'ideologia espanyolista, un delegat del PSOE a Catalunya, un Ministre d'Espanya. Una persona anti-catalanista, perque anticatalanistes són els seus orígens polítics, i no pot dissimular que també ho són els actuals. Una persona que veu Catalunya com una gran Diputació o simple ens administratiu el qual gestionar. Ja no caldrà mirar de reull a Madrid a cada decisió que es prengui com feia el Govern Maragall, simplement perque Madrid ja s'ha colat dins del propi despatx de la Generalitat de Catalunya, en forma de delegat de Zapatero.
El nou president de Catalunya és una persona que ha estat incapaç de catalanitzar el seu nom; que ha anat dient durant la campanya que ell serà el 7è President de la Generalitat quan serà el 128è; que signa en castellà al llibre d'honor de Montserrat; que no sap què és el Virolai; que no sap quines són les comarques de Catalunya ni per supost la majoria de capitals; que no ha sortit de l'àrea metropolitana ni ganes té de fer-ho; que no hi era ostentòriament al Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005 quan Catalunya aprobava el seu Estatut; que no s'ha preocupat per conèixer correctament la nostra llengua; que no té ni el detall simbòlic d'escriure els seus cognoms en forma catalana, separats per una i; que ha fet una campanya obertament lerrouxista intentant aconseguir vots sense importar-li si això trencava la convivència i unitat dels catalans...
Un President al que els catalans han dit NO a les urnes i que ahir va deixar ben a les clares les seves intencions, en tot el seu discurs una sola frase referida a la identitat nacional de Catalunya, per dir que amb la consecució del Nou Estatut ja hem arribat al final del camí i aparcar definitivament aquesta qüestió en favor de les polítiques socials, sense entendre que una cosa va lligada a l'altra. I Carod aplaudint des del seu escó... Llegiu l'editorial d'e-notícies al respecte: http://www.e-noticies.com/editorial/advertiment-a-esquerra-14331.html
Avui, després dels esforços que durant segles, i amb tantes dificultats, tants i tants personatges històrics hi han dedicat, el catalanisme polític passa a l'oposició, queda relegat a l'oposició, i amb això, frenada i en reculada tota la reconstrucció nacional, tot el procés d'alliberament nacional, en pos d'una fase de dependència i sotmetiment absolut a Espanya. Entrem en un període gris, negre de la història de Catalunya, com tants i tants períodes negres hi ha hagut. Situacions de les que Catalunya n'ha ressorgit sempre i ara tornarà a fer-ho amb seguretat.
I arribem a aquest dia no per la voluntat dels catalans i catalanes, majoritàriament escèptics, rabiosos o simplement distants a parts iguals davant la nova situació, sinó per la decisió d'uns pocs personatges. La història jutjarà el paper de Josep Lluís Carod-Rovira a la política catalana, en tot cas jo crec que es tracta d'un dels personatge que més mal ha fet a Catalunya, entesa com a nació amb anhels de llibertat, en tota la seva història, dels que tornen a donar tot el sentit del món a la paraula botifler, que desgraciadament recuperem dels anals dels temps. Un personatge que ha fet President Montilla per poder tenir un titular de premsa, que dura un dia, on hi diu que el problema el té Espanya que no pot tenir un President català mentre Catalunya sí que en pot tenir un d'andalús, Montilla és català Senyor Carod, no ho oblidi. O per tenir un argument de progre dels 60 fent President a ún català d'orígen forà, quan aquest no és el problema, el problema és la seva ideologia. Com ells són d'esquerres i independentistes poden fer-ho tot perque no passa res, són d'esquerres i independentistes: http://www.ianasagasti.blogs.com
José Montilla va citar ahir Roosevelt en el seu discurs d'investidura, jo també el cito, el discurs més famós de Franklin Delano Roosevelt es va titular "El dia de la infàmia".
publicat per Carles Agustí at 13:22
32 Comments:
Se te olvida algo importante: no sabe cómo acaba el zoo d'en Pitus. Eso si que es trágico
Yo no se como puedes aguantar tanto tiempo en este estado de mala leche perpetua...Al final te saldrá una úlcera y todo
Tranquílizate hombre, que cuatro años no son nada y lo mismo hasta conseguís que ciU no implosione durante ese período
Recordeu la data d'avui,24 de novembre del 2006 DIA DE LA INFÀMIA.Tinc la nostra bandera al balcó,amb un crespó negre.No sé pas quan la treuré,però us ben asseguro que l'any que ve,si sóc viva,la tornaré a penjar en record d'aquest dia tan nefast i vergonyós.
A.M.
Tras mucho buscar banderas con crespones negros (cuatro personas haciéndolo durante dos jornadas en una ciudad de 125.000 habitantes) sólo hemos encontrado una y sí, lohemos recogido en La Mañana. El titular era claro: Por fin la encontramos. Le reservamos el espacio de la foto chorra que publicamos cada día. Entendiendo que Barcelona es quince veces más grande pero cino menos nacionalista, intuyo que debe haber unas seis o siete en toda la ciudad. Una es la de Carles Agustí, otra la tuya. Supongo que si veis tantas es porque pasais muchas veces delante del mismo balcón.
Anda, traquilizaos, que montilla no se come a nadie. Mas, en cambio, se come sus propias uñas
No fotem, Carles! Aquest to de Dama de les Camèlies està fora de lloc, de totes, totes! Aniré a pams tot intentant rebatre els teus arguments per trobar tràgic que José Montilla Aguilera sigui investit President de la Generalitat de Catalunya.
Cal catalanitzar el teu nom, per a ser un bon català? No fotis que tu no eres dels que se'ns esgarrifava la pell quans sentiem parlar de Bernardo Shuster o Juan Cruyff? Em diràs que, en canvi, que és d'allò més adeqüat Bernat Shuster o Joan Cruyff? Cadascú es diu com es diu, i, de la mateixa manera que no permeto que ningú no s'adreci a mi com Jorge, perquè el meu nom és Jordi, respecto que en Montilla s'anomeni José. Encara més, ho trobo lloable. El que m'escamaria és que, tot d'un plegat, es fes canviar el nom d'idioma perquè es presenta a unes elecions. Sí que ho va fer el president del teu partit, tal com va fer saber en Sala Martín en la mateixa sèrie d'entrevistes on es va saber que en Montilla no coneixia la lletra del Virolai després de presumir de relacions cordials amb l'Abadia de Montserrat. Els ha de caure la cara de vergonya a tots dos. No s'hi val de fer passar pel cedàs només qui més et convé.
La Generalitat, tal com la coneixem avui dia, màxima institució de govern de Catalunya, existeix des de l'any 1931. Des del segle XIII fins al Decret de Nova Planta, la Diputació del General, equivalia al ministeri d'hisenda de l'època. Pau Clàris i els seus successors eren els caps dels recaptadors d'impostos. No és gens desencertat dir que en Montilla serà el 7è President de la Generalitat. Coincideixo amb el President Pujol que el govern de Catalunya s'hauria de dir així i prou. La recuperació del terme Generalitat fou un intent d'acontentar els catalans del Govern de la República tot contenint l'empenta del President Macià.
Que signi el llibre d'honor de l'Abadia de Montserrat en castellà tampoc em sembla motiu per llençar el barret al foc. La religió és un afer profundament personal. Sobretot en una situació en que et representes a tu mateix o a una institució privada com un partit polític. Estaria disposat a discutir si fóra adeqüat que ho fes com a President de la Generalitat.
Et concedeixo que el president de la Generalitat hauria de coneixer les comarques de Catalunya i les seves capitals. El que no tinc tan clar és que la resta de caps de llista que es presentaven a les eleccions les coneguessin. Començant per en Mas. Si que reconec la traça que tenia el President Pujol en aquest camp, que tenia el país al cap de tal manera, que els alcaldes, fins i tot del municipi més remot de Catalunya, temien les seves visites per por a que els deixés en evidència sabent més dels seus pobles, que ells mateixos.
Sobre les ganes de sortir de l'àrea metropolitana, no puc dir si en té o no. Si que caldrà que ho faci a partir d'ara. En cas contrari, seré el primer en fer-te costat en criticar-ho.
Sobre la seva absència al Parlament en el moment de l'aprovació de l'Estatut, disculpa, però no comprenc el mot ostentòriament. Em recorda a una traducció directa d'un neologisme d'en Jesús Gil resultat de la fusió d'ostentoso i estentóreo. Deixant de banda l'anècdota, en aquell moment, José Montilla Aguilera, era Ministre del Gobierno de España. Ets capaç d'assegurar-me que els 10 diputats de Convergència i Unió al Parlamento Español i els seus 6 Senadors sí que hi eren, al Parlament, aquell dia?
Et concedeixo, també, que és trist que el President de la Generalitat tingui un català tan pobre. També em tindràs al teu costat al moment de criticar-ho si la cosa no millora.
Pel que fa a l'us de la conjunció copulativa entre els cognoms, que vols que et digui. Et remeto més amunt, on m'he expressat sobre l'ús privat de la llengua. Si la seva llengua familiar és el castellà, l'honora que no menteixi fent-nos creure que no és així.
Acabo el torn de rebat dels teus arguments, astorant-me que parlis del trencament de la convivència entre catalans, quan el President del teu partit i la resta dels seus màxims dirigents no han fet altra cosa des del dia 2 de novembre, estirant-se els cabells sobre la composició del govern. Intentar fer creure que la nostra democràcia és presidencialista quan n'és una de parlamentària, insultar el Parlament dient que les consultes són una pallassada perquè ja se sap quin a qui se li encarregarà de formar govern (esmenta algun període de consultes des de l'any '80 en que no hagi estat així)... ja em diràs si això no són ganes d'enfrontar els ciutadans. Certament, certs senyors d'Ávila i Murcia, no ho farien millor.
Trobo que, per altra banda, si prenem tot el que acabo de dir, rebato també els teus arguments, i els del teu partit, sobre que aquest govern no es representatiu dels ciutadans de Catalunya.
Això sí. Estaré pendent, com tu, de vigilar que José Montilla Aguilera es comporti com a President de Catalunya. Que no obeeixi els dictats del Gobierno de España i, molt menys, del PSOE. De moment, tinc una (lleugera, molt lleugera) esperança. Ho ha fet d'entrada, contravenint la decisió del presient del seu partit de deixar governar Convergència i Unió a canvi del suport d'aquesta a Madrid. La veritat, ha estat astorador, fins i tot còmic, escoltar com el president del teu partit clamava, alhora, contra el pacte d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el PSC i contra la inhibició de la seu del carrer Génova (a Madrid) d'impedir-ho i respectar el pacte Mas-Zapatero. Ja t'ho he dit, tènue esperança i perseverant vigilància.
Jordi
Sólo una corrección, porque la brillantez de la réplica exige que me quite el sombrero y te reverencie. Mas llamaba a la calle Ferraz para que se respetase el pacto Mas-Zapatero. Génova es donde está la sede del PP, pero porbablemente también llamó allí para desdecirse de su bonito compromiso ante notario.
En todo caso, decir que por mi parte me limitaré a someter a férrea vigilancia al señor Agustí, ya que sus diatribas me parecen poco menos que un atentado a la convivencia.
Ostres, tu! Tens raó! Quina pifiada! Tan bé com m'havia quedat...
Ja em sembla bé que ens mantinguem en vigilància els uns als altres. De fet, la crítica i la disparitat de críteri és quelcom al que estem disposats, el primer en Carles, des del moment en que admet comentaris i no es limita només a deixar palesa la seva opinió.
Jordi
No puc explicar millor que en Jordi la meva indignació pel teu blog, només afegiré que crec que sou uns nens consentits que encara heu de crèixer.
Fer el pallasso no està bé.
Otch
Quan intentes fer un comentari en un bloc d’esquerra, sinó es del mateix color que els del tripartit, no et deixen. Quan col•loquen un comentari a un bloc de l’oposició, no hi a problema. Els senyors pro-tripartit tindrien que començar a saber que es una democràcia i el que significa la llibertat d’expressió. El fet de demostrat un desencís per la política catalana actual, no significa que siguem uns ploraners, significa llibertat d’expressió. Si us plau feu un reconeixements d’errors com els que fa CIU. Ja saben que els pro-tripartit de cares a la galeria traieu pit, però al carrer quan parlem la cosa es molt diferent i la vergonya s’apodera de vosaltres.
Quina raó que té CIU de Puigcerdà!
Quan estàs de tu a tu amb algú afí el Tripartit 2,sobretot d'ERC,
no saben quina cara posar-hi... Nosaltres estem dolguts i molt,però ells hauríen d'estar avergonyits.Continuo dient que tres perdedors no poden fer un bon Govern.Sinó...al temps!!!
A.M.
Yo soy protripartito dos, reivindico el trabajo del tripartito uno y no agacho la cabeza delante de Carles Agustí, Ciu de Puigcerdà o cristo que lo fundó. Y como yo, varios millones
¿Queda claro?
Luis Ángel Pérez
(evidentemente no pienso que catalanizar mi nombre para que me otorgueis certificados de catalanidad. Si os parece podeis seguir llamandome lo que os de la gana)
Insisteixo, tot el meu respecte per en Carles que fa servir la tribuna del seu blog no només per a deixar paleses les seves idees, sinó per a permetre que tercers li facin els comentaris que més els plaguin. Més amunt, jo mateix n'he fet servei. Alhora, el meu menyspreu per a qui no ho faci. Ni pertanyo a cap partit del Govern ni he provat de penjar crítiques en cap dels seus espais a la xarxa. De manera que ni puc confirmar ni desmentir la denúncia d'en Ciu Puigcerdà. Si mai puc confirma-ho, do dubteu que em tindreu al vostre costat per a criticar-ho. Em fa l'efecte que deixo prou clar que comprenc què volen dir democràcia i llibertat d'expressió.
Ara bé, em reitero en el parer que el post d'en Carles desprenia un aire de mal perdedor. Un intent de desacreditar el nou president tot just abans no es poses a la feina. A més amb uns arguments que vaig trobar del tot desencertats en la seva majoria i que em vaig esforçar en alcarir perquè m'ho semblaven. En Carles encara no m'ha replicat. Me'n faig el càrrec, tots tenim més vida més enllà de la política i el cap de setmana, més encara si tens fills, com és el seu cas, val la pena gaudir-lo. Ara, els recolzaments que ha rebut, tampoc han anat pel camí de fer-me veure que el desencertat sóc jo. Us heu limitat a insistir en el lament. Sembla que tots feu pinya en la consigna de Convergència, no tan d'Unió, d'anar difamant el Govern amb l'argument que el resultat de les eleccions ha estat adulterat.
Acabo, Ciu Puigcerdà. Si creus que no tinc clar el significat de la paraula democràcia, em podires donar el cop de mà? Jo t'explico la idea que en tinc i tu, si cal, em rectifiques. Vivim dins d'un sistema de democràcia parlamentaria. Es tracta d'un mecanisme que, a través del sufragi universal organitza una elecció indirecta dels nostres governants. És a dir, tots els ciutadans majors d'edat, en periodes no superiors a quatre anys són cridats a les urnes. Del recompte dels seus vots en resulten elegits 135 diputats que, al seu torn (d'aquí ve l'adjectiu indirecta al substantiu democràcia) elegeixen govern. Si aquesta concepció és correcta, no se on para la merma democràtica que denuncieu s'ha derivat d'aquest procés electoral. Jo, més avia, veig la merma democràtica en l'esforç en desinformar sobre el funcionament d'aquest sistema democràtic. La nostra història en el segle passat ens va deixar en una situació molt enderrerida en el panorama democràtic mundial i encara no ens hem posat a nivell. No parlo pas per les institucions, sinó per la manca d'arrelament del sistema en els ciutadans. La prova la trobo cada dia en els laments de Convergència i Unió pels governs formats en les dues darreres eleccions, per haver quedat fora malgrat tenir més escons que ningú perquè d'alres, sumant els seus escons, els han superat; també en el PSC que intentava difamar el darrer Govern Pujol fent servir l'argument que ells havien tret més vots i parlant de Governs a l'Ombra. Som una democràcia feble i aquestes actituds, les empri qui les empri, no fan sinó aprimar-la més. Com que ara mateix sou vosaltres que en feu bandra, és a vosaltres que critico. Amb l'agreujant que no es tracta de reaccions a cop calent. Esteu així des de novembre del 2003.
Si us plau feu-me veure si estic errat. Rebateu els meus argument. Els meus. No em parleu d'altres que no us deixen expressar els vostres o que no us miren a la cara pel carrer. Si us plau.
Jordi
A veure, d'entrada vull deixar clar que no tinc intenció d'intervindre gaire en els comentaris. Simplement per una qüestió de temps, no tinc temps per entrar constantment i anar rebatent tot el que allà s'hi diu com sí que fan altres blocaires.
La idea és que als comentaris us ho aneu fent entre vosaltres i només intervindré en cas que algun argument o intervenció em cridi poderosament a intervindre.
Per tant disculpeu, i simplement per una qüestió de temps, que moltes vegades no repliqui els vostres comentaris.
En segon lloc celebro que no només convergents o gent afí entri en aquest bloc i deixi els seus comentaris, crec que és positiu que així sigui. El blog no conté cap tipus de censura i podeu dir-hi el que vulgueu, simplement demanant-vos un mínim de respecte mutu. En aquest sentit aprofito per saludar i agrair el tò de les intervencions del tal Jordi i que aprofitis per opinar, i també saludo al Luisan, més en la línia "Hooligan" dels blogs, però el fet que em llegeixis i opinis és d'agrair.
Aprofito per dir que comparteixo plenament el que diu CiU Puigcerdà. Jo també remeno altres blogs d'altres partits i ideologies (recomano www.saul.cat on hi son tots), i a banda que n'hi ha alguns amb to gairebé de denuncia al jutjat de guàrdia (riu-te del meu darrer post Jordi), a la majoria dels del tripartit efectivament no es pot fer comentaris, digna mostra dels que diuen ser dipositaris de la participació ciutadana i de totes les essències democràtiques.
Ja en el terreny de les respostes reclamo, com diu CiU Puigcerdà, el dret a estar emprenyats i molt preocupats pel futur del país. No es pot pretendre que el dia després de que passi el que ha passat assumim la situació com d'absoluta normalitat. Francament estic/estem, molt i molt preocupats pel país, per Catalunya, no per CiU, CiU és una simple eina al servei del país, com ho podria ser qualsevol altra, el que fa patir és Catalunya. On hem arribat per tenir un President que pensa en clau espanyola, que ni coneix ni li interessa Catalunya i que és d'una mediocritat tan i tan gran. On hem arribat per ser on som, on hem arribat perque un partit que es diu independentista el faci President (quelcom d'autocrítica sobre aquest punt també n'haurem de fer nosaltres).
Estic i estem molt preocupats per Catalunya i el seu futur i pel procés d'alliberament nacional, i tenim dret a estar-ho. Ningú qüestiona la legalitat del que ha passat, però ens deixa molt i molt preocupats.
Això no treu que Convergència i Unió, com a partit o Federació hagi de fer simple oposició, que és el que està fent i farà, i molt bé com veureu.
Jordi, sobre el punt per punt que m'has contestat, no et respondré un a un. Per tu no són tan importants aquestes coses, per mi sí, no una a una que efectivament és anecdòtic, sinó el global, un global que en resum vol dir que el Montilla ni coneix Catalunya, ni li interessa (potser ara sí de cop), ni està preparat, és d'una mediocritat tremenda, ni té idees, ni pot entendre de cap manera Catalunya i el catalanisme polític etc... I és President de Catalunya, des del meu punt de vista d'entendre el país és un fet gravíssim i em preocupa moltíssim.
Comparteixo amb tu la idea d'anar vigilant, mutuament els que visiteu aquest blog i tots plegats al Montilla, a veure si tinc raó jo i els que pensen com jo o la cosa no és tan greu.
Salutacions.
Perdó, m'he oblidat de dir que, encara que no els contesti, us asseguro que llegeixo tots els comentaris que feu, per això no patiu.
Carles
Cuidado Carles, porque si hablamos de hooliganismos, creo que tu eres el primero a quien se le puede aplicar tan pintoresco vocablo. Mis palabras son tan sólo una respuesta a tus apuntes, siempre apocalípticos y pasados de vueltas y únicamente asumibles desde el nacionalismo conservador militante.
Por cierto, yo también tengo un blog y respondo a todo lo que allí se dice. No disfraces de falta de tiempo algo que, personalmente, me parece más falta de ganas de contestar, escasez de argumentos o, simplemente, ganas de tirar la piedra y esconder la mano.
Luis Ángel Pérez
Cuidado Carles, porque si hablamos de hooliganismos, creo que tu eres el primero a quien se le puede aplicar tan pintoresco vocablo. Mis palabras son tan sólo una respuesta a tus apuntes, siempre apocalípticos y pasados de vueltas y únicamente asumibles desde el nacionalismo conservador militante.
Por cierto, yo también tengo un blog y respondo a todo lo que allí se dice. No disfraces de falta de tiempo algo que, personalmente, me parece más falta de ganas de contestar, escasez de argumentos o, simplemente, ganas de tirar la piedra y esconder la mano.
Luis Ángel Pérez
Cuidado Carles, porque si hablamos de hooliganismos, creo que tu eres el primero a quien se le puede aplicar tan pintoresco vocablo. Mis palabras son tan sólo una respuesta a tus apuntes, siempre apocalípticos y pasados de vueltas y únicamente asumibles desde el nacionalismo conservador militante.
Por cierto, yo también tengo un blog y respondo a todo lo que allí se dice. No disfraces de falta de tiempo algo que, personalmente, me parece más falta de ganas de contestar, escasez de argumentos o, simplemente, ganas de tirar la piedra y esconder la mano.
Luis Ángel Pérez
Carles, t'agradi o no és el teu president, el del teu pais, a molts tampoc ens agradaba el pujol o el maragall i els respectavem,Si no respectes al president què podem esperar de tu.
Deixa enrere la rabia i la mala llet i comença a pensar en positiu.
boníssim l'article de l'anasagasti que has enllaçat...
Jo,també em queixo de que se´m imposi un President tan i tan mediocre amb el vist-i-plau d'un partit que es diu NACIONALISTA.Tot plegat fa plorar... i fa plorar, ja que la que més plorarà serà Catalunya i junt amb ella totes i tots nosaltres!
No dubto que aquest senyor,que hauria d'haver dimitit en veure el resultat de les eleccions,sigui un bon gestor.El que passa és que Catalunya no és una gastoria.Catalunya és molt i molt més.És sentiment,un santiment tan gran,que quan parles d'ella t'ha de fer mal el cor.Jo,crec que aquest sentiment de voler-ho donar tot per Catalunya, el Sr?Montilla no el te.Voldria equivocar-me,però...
Anna Maria
Nadie impone nada....es simple y llanamente el resultado de las urnas y de un pacto posterio legítimo que el sistema parlamentario permite.
¿Mas no debería dimitir?
y por cierto, eso del corazón que te pasa, igual es una arritmia....
CUantas tontadas toca leer al cabo del día, de verdad...
He llegit al diari AVUI 28-11-06,
"ENGRUNES" de JOAN OLIVER i "LLIR ENTRE CARDS" de SALVADOR SOSTRES ambdós escrits són clarificadors.
J.M.
A l'escrit de les 14.39;
quan un és pocassolta,és pocassolta...!
No se hizo la miel para boca de asno.
¿La miel es Mas? ¿Eres tu? ¿Es CiU?
Puede ser que no se hiciera la miel para la boca del asno, pero no es menos cierto que hablar con segur quien es como tirar margaritas a los cerdos.
No me negarás que la imagen es más poderosa. En todo caso yo, que si que se lo que es un burro -tú solo los has visto en Rioleón Safari- me obligado a decirte que la miel les gusta y mucho.Más o menos como todo el dulce.
Efectivamente, el que es impertinente es impertinente y la que tiene la cabeza a pájaros la tiene así para toda la vida.
Al de les 22:50,
Entenc molt bé, que sapigues el qué és un ase...
La coma sobra, aprende a escribir, que al parecer hasta los que tu llamas burros sabemos.
Al de les 11:14,
Ja,Ja,Ja,... Saps molt bé el qué és un ase!
Al de les 11:14,
que treballes al o pel Tripartit 2? És que ets tan intel.ligent, tan simpàtic i ocurrent, que tens tots els requisits per a formar-ne part.Ets a Cultura i...? Estàs al mateix nivell que tots els que en formen part. Continua per aquest camí. És la manera de fer moooooolts amics i que la gent et respecti.
No necesito el respeto de unos convergentes de centro izquierda como vosotros (evidentemente esoto va con segundas y terceras)
Tampoco quiero ser amigos vuestro, por si os quedaban dudas.
Y sí, se lo que es burro: lo más parecido a alguien que se presenta dos veces a las elecciones, gana en escaños y se come los mocos por ser tan arrogante como apra que nadie pacte con él. Para conseguir eso hay que ser muy pero que muy burro
Al de les 21:03,
Vinga bonic, a menjar...herba!
Luego te llenas la bocas diciendo que el maleducado soy yo....
En todo caso, no soy yo quien anda pegando jumentos en los coches para reafirmarme como miembro de una comunidad nacional
Apuesto el cuello a que no sabes qué quiere decir jumento....
Al de les 00:12;
pobret meu, no saps ni la simbologia del ase català.A tu que et donin el toro...e CHIAO AND FORGET ME!
A mi los toros no me gustan y sí, ya se que el burro representa el tesón catalán y esas cosas pero bueno, pegarlo en un coche no me parece estético. Tu principal error es pensar que, por el mero hecho de no ser nacionalista catalán deba ser nacionalista español y no, no va por ahí la cosa. Simplemente se trata de que el abrazabanderismo (y más si es falso y artero como el el caso de CiU) me molesta mucho
Se escribe ciao, no chiao.....
Publica un comentari a l'entrada
<< Home