Crònica de campanya 15. I última.

Arribem al final físicament exhaustos, ara ho comentàvem aquí Còrsega. Físicament destrossats, i amb ganes de descansar. Els ànims alts però, a l'espectativa dels reusltats.

Ahir miting final "quina trempada ¡¡¡". Pavelló Olímpic de Badalona ple de gom a gom. Arribant al Pavelló ja es veien pel carrer riuades de gent amb senyeres, estelades, rètols de la comarca o districte de procedència, autocars fent voltes... allò tenia pinta d'èxit total.

I així va ser, un acte d'aquells de pell de gallina permanent. Ple a rebentar, ambient de gala, fins i tot el públic va haver d'abatre uns rètols publicitaris que molestaven en haver més gent de la que es pensava. Pujol, Duran i Mas al final, presentat de manera molt original i emotiva. El Mas va estar brutal, i la gent va sortir amb una trempera que ens pot generar l'onadeta necessària per trencar el tripartit, o ens la generarà el mateix ZP amb declaracions estil Guerra dels anys 80?.

Hi ha qui teoritza amb una mena d'assistenciòmetre, o sigui, els que diuen com aniran els resultats de les eleccions en funció de les assistències i mobilitzacions dels partits polítics. Crec que aquesta vegada l'assistenciòmetre quadra amb les enquestes, no se si això vol dir res però quadra:

CiU: Molt bona assistència en tots els actes, alguns a rebentar, i només s'ha patit en els actes de petit format que eren a hores intempestives, com a mig matí. Culminant amb 15.000 persones a Badalona.

PSC-PSOE: Ni un sòl acte massiu. De fet hi han renunciat. Han anat cap al format d'acte en forma de quadrilàter i 300-400 persones a cada lloc. Assistències baixíssimes. Culminen amb miting al Palau Blaugrana, avui. És la primera vegada a la història, que jo recordi, que el PSC-PSOE renuncia a fer un acte al Palau Sant Jordi o similars, amb 15 ó 20.000 persones. Al Palau Blaugrana només hi caben 6 ó 7.000. Tot un símptoma.

ERC: Molts problemes durant tota la campanya per omplir els actes. Actes de petit format, en auditoris o cinemes, que apareixien amb cadires buides fins i tot. Culminen a Reus, al Pavelló, amb les grades buides i només omplint la pista, i al Palau de la Música, amb prop de 2.000 persones i 300 fora, lluny dels 7.000 del miting final d'ERC al Palau blaugrana el 2003.

IC-V: Sincerament més gent de la que esperava veure'ls. S'han vist actes d'IC-V mínimament multitudinaris, quan sempre ens tenien acostumats a actes de molt petit format, gairebé xerrades entre un grup de persones.

PP: Ni menys, ni més del que s'esperava. Cap acte multitudinari però imatges dignes del que han fet.

Curiosament, com he dit, coincideix amb les enquestes, o sigui, CiU i IC-V pugen, PP dificultats per mantindre's, i ERC i PSC-PSOE a la baixa. Veurem què passa.

Avui hi ha hagut l'acte d'internacional i el Tribuna Barcelona, hi he anat als dos, molt bé tots dos. A Gràcia hem tingut al Trias al matí fent botiga a botiga per la Travessera de Dalt, aquesta tarda vé la Núria de Gispert, i al vespre la reunió amb interventors. Així doncs fins al darrer moment intensitat total. Tinc la sensació que hem espremut a la gent fins al final, i cal treure's el barret amb l'actitud, sobretot del Comitè electoral, i després de tots els que han ajudat.

S'acaba la campanya amb Zapatero de protagonista. Ja viu aquí directament, Montilla desaparegut cedeix tot el protagonisme a Zapatero. I la culminació no pot ser més provocativa i inportuna. Zapatero està ressucitant el Vidalquadrisme que Montilla utilitzava també a l'inici de la campanya, fent servir els teòrics diferents origens entre Montilla i Mas, com a argument per aconseguir vots a l’àrea metropolitana, no important-li gens si amb això pot crear risc de divisió a Catalunya. No ho aconseguirà, Catalunya un sòl poble. Diumenge donem-li una lliçó a les urnes a ell i els seus aliats.

Bé, ja hem acabat, avui culminen 15 dies històrics, dels que recordarem tota la vida siguin quins siguin els resultats finals, i que poden ser del tot històrics d'aquí només 48 hores, amb la celebració de les eleccions.

No confonc CiU i Catalunya, ni crec en els discursos salvapàtries, però crec sincerament que el dia 1 Catalunya és juga seguir sent o la decadència. Almenys els que creiem en una Catalunya amb llengua i cultura pròpies, amb autogovern i institucions pròpies, aquesta Catalunya se la juga el dia 1, i els interessos d'aquesta Catalunya van lligats clarament a CiU, en altres eleccions segurament els interessos de Catalunya han anat lligats també a altres sigles, fins i tot compartidament al PSC en alguna ocasió concreta, però aquesta ocasió no, només CiU la representa. L'altra opció, Montilla, ens provocaria un dels disgustos més grans de la vida a molts, no per perdre unes eleccions, sinó perque aquesta Catalunya en què creiem, aquest concepte de Catalunya, entraria en la més absoluta de les decadències invadida per conceptes com multiculturalisme, cosmopolitanisme, regió, diputació, dependència, submissió... i tants altres que representa Montilla, i per extensió els seus aliats del tripartit.

Si el país existeix la cosa anirà bé, si CiU i ERC obtenen un bon resultat, el país existeix, és allà, amatent, vigilant, amb diferent lectura si li va millor a CiU que a ERC o al revés, però serà allà. Si davant la candidatura - provocació que ha presentat el PSC-PSOE el país no reacciona, i a CiU i ERC no els va bé, és que el país ha mort, o s'ha adormit, tristament adormit, anestesiat potser perque ja ha passat per un mal molt menys dolent però similar, el 2003, quan s'entrega la Generalitat al PSC-PSOE, un altre PSC-PSOE, el de Maragall, després de perdre les eleccions.

Creuem els dits, perque la ciència electoral no és exacta.