Crònica de campanya 6

Avui és el dia post-debat. Tots els mitjans, totes les converses, parlen del debat. Va ser un debat força encorsetat, amb talls i contratalls, interrupcions, paper protagonista del moderador, el Josep Cuní. L'escenari no era el millor per als candidats que es mouen amb més soltura, això ja és el que volíen des de les files socialistes. En aquesta línia Piqué va patir, i molt, i l'Artur Mas, tot i les dificultats i entrebancs, va sortir-se'n, en canvi, prou bé. Pel meu gust el debat va quedar massa enmaranyat en arguments de baix nivell, com pactes i contrapactes, retrets etc... i poca proposta, poca alçada. Curiós que el tripartit centri el debat en els 23 anys de govern Pujol, però que no s'han assabentat que ja no hi és i el Govern són ells?. És un fet inèdit, un més en aquesta campanya.

Artur Mas: De menys a més. A la primera part del debat no sabria dir qui era el guanyador, però al final crec que va ser l'Artur Mas. Tot i les dificultats pel format del debat i l'atac de tots contra ell, s'en va sortir prou bé. Pel meu gust hagués utilitzat més l'argument del sucursalisme, el de la dependència del PSC i del Montilla al PSOE, que supura per tots costats.

Joan Saura: Bé per als seus. Va defensar bé els seus arguments. Obsessionat amb l'Artur Mas, per cert, algú li hauria de dir que a nosaltres no ens treurà cap vot, li pot treure al Montilla, a qui no va atacar ni una sola vegada. Va actuar de crossa del Montilla, en la mostra més clara de que el tripartit ahir actuava amb estratègia pactada.

Josep Lluís Carod-Rovira: Entrem ja en el terreny dels suspensos. Amagat. Algú li deuria dir, després del fracàs del debat de l'Estatut, que millor amagar-se, no espifiar-la, i almenys no perdre, i és el que va passar. Tot i que al final ja perdia els papers amb allò dels cognoms i alguna sortida de tò.

José Montilla: Tenia un concepte tan baix de les seves possibilitats en debats que reconec que al principi encara vaig pensar que aguantava el tipus. Amb discursos clarament memoritzats, repetint com un lloro. Al final però es va derrumbar, llegint tot, fins i tot la intervenció final, es va equivocar de fitxa en una resposta, responent una cosa que no era el que es demanava etc...

Josep Piqué: La gran decepció del debat. Crispat, fora de to i d'estudi. Semblava més el seu imitador del Polònia que ell mateix.

Al final del debat queden tres coses, i les tres ens van bé: 1- L'acarament Mas - Piqué, molts ja sabem que qualsevol acord estable CiU-PP és impossible des de fa molt temps, però ahir va quedar encara més clar pels que el seu únic argument polític és treure aquest fantasma. 2- El Montilla no pot ser President de Catalunya. Algú se l'imagina pronunciant, llegint perdó, per exemple, el discurs institucional de cap d'any o de la Diada?. 3- Tripartit unit contra Mas, Carod sense dir-ho, va dir el que Mas li reclamava, si sumen 68 hi haurà tripartit.

A Gràcia acabem de tenir l'acte central, a la Plaça Joanic, coincidint a més amb la visita del Trias al Mercat de l'Estrella. Tot alhora, un repte, i tot ha anat de conya. El Toni Rossich i el Víctor Ranera un muntat un autèntic megaacte a Joanic, gentada de consideració, diversió, nens, pares... I al mercat prou bé, tot i que la receptivitat baixava, en part perque hi havia molta feina i pel malestar de com els van les coses. Algun moc hem rebut. Em molesta quan algú fica tots els polítics al mateix sac sense arguments i fent gracietes. És una bona mostra d'incultura. Cas aillat però.

Per cert, com filtrem la nostra enquesta ja la puc fer pública aquí, ja us garantitzo que és certa, doncs l'he vista. CiU treu en aquests moments 19 diputats al PSC-PSOE, 19¡¡¡¡¡¡ però el tripartit encara pot sumar. CiU 53-54, PSC-PSOE 35, ERC 20, PP 14-15, IC-V 12. Seguim treballant, si sumen 68 el Montilla serà President, i des d'ahir encara tinc més por que ho sigui.

Per acabar, acabo d'obrir la tramesa censal del PSC-PSOE aquí casa meva, i sorpresa, primer pensava que era broma, he tancat i obert els ulls i no, no era broma... Els socialistes recuperen a la seva papereta electoral la nomenclatura PSC-PSOE, teòricament abandonada fa anys, i el logo del puny i la rosa, endevinen a quin públic va dirigit això no? i quin públic perdran també no? Gràcies Montilla per la claredat.