Infrastructures de tercer món

Els darrers mesos estem comprovant com a un país teòricament punter com Catalunya, tenim algunes infrastructures equiparables a les d'alguns països del tercer món. La mala gestió a l'Aeroport del Prat i RENFE per part de l'estat, està arribant a una situació de saturació intolerable.

El més greu d'aquesta situació no és la negativa de l'estat a cedir fins ara les competències sobre aquestes dues infrastructures, sinó l'abandonament premeditat a que les té sotmeses. Una cosa és no voler-les cedir perque les vols gestionar, un altra molt diferent és negar-se a cedir-les (en el cas de RENFE aviat les rebrem finalment gràcies al nou Estatut) i a sobre no gestionar-les.

L'explicació la trobem en la concepció centralista de l'Estat inherent als Governs centrals, sigui quin sigui el seu color pólític. El centralisme en matèria d'infrastructures passa per concentrar tota la força en un sòl Aeroport (Madrid - Barajas), "provincialitzant" els altres, cosa que els encanta, i per la radialitat, amb Madrid al centre, en el cas de RENFE.

O sigui, la guerra no està en quina administració ho gestionarà millor des de determinada concepció política, sinó en que nosaltres ho volem perque és nostre i volem gestionar-ho bé per posar-ho al serveis de les persones i l'economia del país, i ells simplement ho volen tenir per no gestionar-ho i degradar-ho per sota del que ells consideren prioritari.

En el cas dels trens només cal pujar a un algun dia, no en soc usuari, però al meu voltant arriben tot tipus d'històries increibles gairebé a diari. Sí recordo agafar més d'una vegada la famosa línia Barcelona - Vic - Puigcerdà, en un viatge inacabable fins als Pirineus, parant per tot arreu, amb una lentitud desesperant, i aquell soroll continu que fa el tren mentre avança per les vies. Com bé va dir algun polític que no acostuma a encertar-la massa, allò sembla més un tren del Far west, dels de les pel·lícules, que no el d'un país civilitzat.

De l'Aeroport en tinc una referència més propera, la meva dona té la "sort" de tenir tractes, per motius professionals, amb AENA, gestor de l'Aeroport. AENA deu tenir i té, i així em consta, grans professionals, i la generalització no és bona, però curiosament a la meva dona li ha tocat tractar amb un d'aquests cromanyons de la gestió pública, un energumen que només funciona a cop de carajillo, crits, insults i masclisme, i té un càrrec de certa responsabilitat. Veient al personatge, un pensa, no cal que m'expliquin més, ara ho entenc tot.