Socialistes i d'esquerres? de què?

Aquesta passada setmana hem tingut una mostra més del que molts ja sabiem: que tot això de socialistes, progrés, esquerres, polítiques socials i parafernàlia vària utilitzada pel PSC-PSOE és només pura façana, buida de contingut.

Per molt que ho sabíem, resulta vergonyant veure com tot un Conseller d'Economia, Antoni Castells, màxim responsable en matèria econòmica del PSC-PSOE, desautoritza una proposta social perque la despesa és excessiva i perque incrementarà el dèficit públic, en referència a les propostes socials llençades per Artur Mas d'ajuda a les famílies, amb mesures com la dels 4.000€ pel tercer fill i successius durant 6 anys, que són de les poques mesures socials realment potents i efectives que s'han sentit els darrers anys, ja que realment té incidència directa en la butxaca de les persones, i per tant pot influir en les seves decisions, incidint directament en la natalitat del país i l'ajut a les persones.

Des de quan un polític teòricament d'esquerres i progressista pot criticar una mesura social per excessiva, bàsicament perque no és excessiva, sinó que s'ha calculat al detall i és perfectament assumible.

Més increible resulta encara criticar-la perque atacarà el dèficit públic, que tothom sap que és una de les eines socials per excel·lència, tot govern amb voluntat de polítiques socials tira del dèficit públic.

Més enllà dels detalls, de les persones i de les façanes, situacions com aquestes ajuden a veure molt clarament qui parla de progressisme i qui realment el porta a terme.