Barcelona, capital d'Espanya

Aquestes són les paraules pronunciades pel nou portaveu del Grup socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí. No les oblidaré fàcilment. Marquen ben a les clares quines són les intencions d'aquesta suposada nova generació de socialistes a Barcelona.

Tot ben amanit amb un pregó que novament haurem d'escoltar en castellà perque prefereixen desconegudes però castellanes com Elvira Lindo, que escriptors de casa nostra de la importància de Josep Maria Espinàs. Tot en nom del que ells anomenen multiculturalisme i cosmopolitanisme de Barcelona (llegeixis castellanització, i perque no, també una mica d'autoodi, perque la manca d'estima per allò propi té una mica d'autoodi).

Decepcionant relleu generacional, amb un Carles Martí que perd el tò de la manera més barroera en el dia de la seva estrena, i un Jordi Hereu del qual encara n'esperem la novetat. Només n'ha anunciat una, que té 9 mesos per donar-se a conèixer, a banda de vagues respostes a remolc del discurs convergent (el projecte dels grans esdeveniments, lluita contra el civisme, la ciutat de les persones...).

En tot cas els "nous" socialistes de Barcelona semblen ben alliçonats: ni una novetat, i marcats per un espanyolisme digne del millor montillisme, suposo que sinó no estarien on han arribat.