Jo sí tinc por

Jo sí que tinc por. Tinc por de la irresponsabilitat del socialistes catalans, millor dit, de l'estratègia, perque no es tracta d'una irresponsabilitat sinó d'una estratègia premeditada.

La suposada trampa que els socialistes havien parat amb el tema del cara a cara, era esperar una resposta negativa de CiU a fer el debat en castellà per tot Espanya, resposta que no podia ser un altra. Una vegada tenien aquesta resposta ja tenien preparada la contraresposta en l'àmbit lingüístic. Casualitat? ficada de pota? no, pura estratègia, estratègia de desesperació electoral per mirar de capgirar tendències, estratègia de qui no li importa gens un país que ni coneix ni estima, perque és propi de persones que ni coneixen ni estimen Catalunya, mirar d'aixecar 2 ó 3 diputats misèrrims en base a sacrificar una llaurada i treballada convivència a Catalunya entre les diverses onades de catalans que històricament s'han incorporat al nostre país, convivència a la que, per cert, el PSC pre Montilla hi havia col·laborat moltíssim.

Doncs sí, jo tinc por, tinc por de que el Lerrouxisme, modernament conegut com a Vidalquadrisme, qui sap si Montillisme d'aquí poc, arribi a la presidència del meu país, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Ni en el pitjor dels somnis dels catalans podia aparèixer un Vidal Quadras President de la Generalitat de Catalunya, o antigament un Lerroux, doncs tenim el risc real que això passi.

O el tripartit suma menys de 68 escons, o el pitjor dels malsons es pot fer realitat. Perque algú confia en ERC? es parla de si hi ha un límit moral pel qual ERC no faci president José Montilla si el tripartit suma però CiU guanya de molt. Algú creu que Puigcercós o Carod tenen límit moral en aquest àmbit?, si poden ho faran. La seva llavor política els porta a allò de "com pitjor millor", es com es mouen amb més agilitat, són els de la gestió és igual, l'important és ocupar el Govern, o els de primer el partit i després el país. Els mateixos que han fet el que han fet al Govern i al país. Trista i lamentable experiència, qui ho havia de dir, la dels hereus del PSAN, MDT i companyia al Govern de la Generalitat, amb un balanç que sobra comentar, però que va començar fent per primera vegada a la història un President candidat d'un partit d'obediència espanyola, i que pot culminar fent President un Lerrouxista. Els extrems es toquen com diria algú.

Perque l'equidistància d'ERC no se la creuen ni ells. Es pot ser equidistant entre un Vidalquadrista i un nacionalista català encara que puguis tenir diferències amb aquest darrer? algú dubta qui serà President si el PSC-PSOE guanya d'un sòl vot?, algú dubta que Montilla no serà igualment President gràcies a ERC si CiU guanyés d'un sòl vot?. Això no són igualtat de condicions, això no és equidistància. Quan aneu a votar tingueu ben presents tots els elements.