Jutges i okupes
Algunes notícies del Plenari de l'Ajuntament de Gràcia serien l'elecció del nou President, Ramon Nicolau, el tercer en pocs mesos; la mala notícia de que el PP de Gràcia, que de la ma d'Alberto Belon semblava una mica més moderat i integrat a la normalitat política catalana, al final és igual que el PP català i espanyol, el PP que tots coneixem vaja; i l'aprovació d'uns pressupostos d'absoluta continuitat, molta pedra i poc cor.
La notícia mediàtica però, segur que és la declaració institucional del Consell Plenari, a proposta de CiU, que en presència de l'Alcalde, i també de la històrica advocada Magda Oranich, adquiereix més solemnitat, segons la qual el Districte de Gràcia demana més celeritat al poder judicial per atendre les demandes referents a habitatges okupats.
No recordo que cap estament públic s'hagi pronunciat mai de manera tan clara i amb una petició tan valenta sobre aquesta qüestió. Tots sabem, i és públic i notori, que el moviment okupa, en el qual cal distingir entre violents i pacifics, és un autèntic expert en moure's en la maranya legal que sempre els acaba afavorint en detriment dels veïns.
Primer, com pot ser que aquesta maranya legal ho allargui tant tot i acabi protegint les okupacions fins i tot violentes?, perquè ningú s'ha plantejat reformar la legislació per accelerar els tràmits i protegir als ciutadans? que és el que ha de fer la Llei.
Segon, és una nova mostra del mal estat del poder judicial, amb una divisió de poders que només existeix a nivell formal, però no real, polititzat fins a la mèdula (aquests dies podem veure un nou episodi al voltant del cas Garzon i l'11-M), lent fins a la desesperació, antiquat administrativament i més un problema que una solució alhora de resoldre casos com okupacions.
Des de Gràcia hem fet un crit pioner a resoldre aquesta situació, i per unanimitat, com es fan les grans polítiques.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home