Conflicte lingüístic al Restaurant Xaloc de Fenals (Lloret de Mar)
Cito aquest Restaurant en positiu, i no en negatiu com veureu tot seguit. El cas és que aquest dissabte passat vaig tenir un conflicte lingüístic d'aquests que tant sents a parlar i tants cops has llegit, i que de tant en tant et toca patir.
Estàvem celebrant l'immediat naixement de dos nous nens del grup, el Nel i la Mar, i ens vam trobar com dues camareres, en demanar-los en català el que volíem per sopar, van demanar-nos que els parléssim en castellà. A la meva zona em va tocar una que, dins del que cap, ho va dir de manera bastant educada, aprofitant jo per dir-li que apendre'l no costa tant. Més mala sort van tenir però a l'altra banda de la taula, amb una camarera diferent, "en castellano", va ser la seca i maleducada resposta que van rebre els de l'altra punta de la taula. Tot va quedar en una situació violenta i alguns lògics comentaris sobre el tema durant el sopar.
L'endemà però, amb més calma, vaig dirigir-me a l'establiment per parlar amb l'encarregat i comentar-li el que havia succeït. Francament no em podien atendre millor, molt amablement em van demanar disculpes i donar tot tipus d'explicacions que em van deixar més que satisfet, fins i tot em van dir que havíen fet fora a la camarera antipàtica, quedi clar però que no era pel nostre incident que l'havien fet fora (doncs fins que jo vaig aparèixer per allà l'endemà ni sabien el que havia passat la nit anterior), l'han fet fora per una qüestió "d'actitud" segon em van dir.
Se suposa que a l'altra camarera, la més simpàtica, li explicaran que aquí es parla català, o també català, i que és d'educació i respecte mínim, no ja que el parli, que també, sinó que atengui als seus clients en la llengua del propi país. Per tant ja es pot anar tranquilament a sopar al Restaurant Xaloc, enfront mateix d'una de les platges més maques del país, Fenals.
Tot i que ja hi ha web's, blogs etc... que ho fan, estaria bé que tots denunciessim aquests casos, i si n'heu patit, per exemple deixar-los recollits en forma de comentari d'aquest post.
publicat per Carles Agustí at 11:01
3 Comments:
Crònica colonial I
Gairebé sempre -no sempre, ho reconec- parlo en català a tot arreu i amb tothom , i mai com ara m'havia trobat amb dificultats per aquest fet. Fa un tres mesos vaig trucar a la comissaria de la "policía nacional" de Sant Feliu de Llobregat i vaig demanar que em passessin amb la secció de passaports. El policia em va contestar imperativament: "¡en español!". Jo vaig continuar en català dient-li que només volia parlar amb la secció de passaports, i que això ell ho podia entendre. Ell va dir que jo estava trucat al "Cuerpo Nacional de Policía", per la qual cosa jo vaig sobreentendre que m'havia de passar a la llengua de Quevedo, Lope de Vega i Fernando Esteso. El cas és que vaig insistir una mica més i finalment em va reconèixer que entenia la paraula "passaports" i que per tant em donava un telèfon al qual podia trucar perquè m’informessin. Vaig trucar-hi i allà sí que em van entendre i fins i tot em van atendre en català. El primer funcionari del "Cuerpo" havia aconseguit desempallegar-se de mi sense posar-me en contacte telefònic amb la secció de passaports.
Crònica Colonial II
Aquesta és una altra variant d'imposició de l'espanyol, més subtil i habitual que la primera: Fa un parell de mesos a un restaurant de Palamós, davant del Port, especialitzat en les famoses gambes de l'indret, feliçment el menú i els rètols de l'establiment eren en català, si bé tots els cambrers tenien uns trets físics que denotaven la seva procedència transatlàntica. El cas és que el cambrer es va apropar sol·lícit a la nostra taula i li vam demanar un aigua i un cafè amb llet. Ràpidament el cervell d'aquell xicot va processar la paraula aigua i la va traduir per "agua", va captar la paraula cafè i va entendre que era l'equivalent nostrat del seu "café", però en topar-se amb la paraula "llet" el seu sistema operatiu es va bloquejar, per la qual cosa va demanar "¿cafè con...?; llet li vam reiterar, però davant la seva cara d'astorament vam optar finalment pel cervantí "leche", paraula que sortosament formava part del vocabulari del personatge.
En aquest cas les responsabilitats d'aquesta discriminació de la llengua del país són compartides: en primer lloc el propietari d'un restaurant que contracta personal sense obligar-lo, com a mínim, a entendre el català; per altra banda el mateix immigrant que enlloc de fer l'esforç d’aprendre uns rudiments de l'idioma s'acomoda a una realitat on els catalanoparlants renunciem a la nostra llengua a la més mínima indicació de dificultat per entendre-la. Jo també hi tinc la meva part de responsabilitat pel fet de no haver denunciat el fet davant la corresponent oficina de consum.
Molt bona penso anar molts cops a sopar i dinar al restaurant Xaloc de Fenals.
Albert, els teus comentaris racistes i prepotents respecte a les supossades dificultats i mancances cerebrals dels èssers transatlàntics son més propis de Hermann Goering (al qual segurament segons el teu prisma t'hi deus asemblar més per allò de que el pur català es més ros, inteligent i apte que el mesetero) que al de un català respectuòs. De veritat que no trobo cap diferència entre l'escòria faxista espanyola i tu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home