Crònica de campanya 11
Hem superat la batalla de les enquestes. CIS i Vanguàrdia no ens han anat malament, crec que ens situen un pèl per sota d'on som realment, però han evitat qualsevol intent de reacció sociata, doncs totes els situen per sota dels 40 diputats = fracàs.
Aquesta segona setmana de campanya és més tranquil·la que la primera, que va ser molt tortuosa, amb el bombardeig de propostes quasi exclusivament nostres. Ara no liderem tant, està tot més dispers, però estem més tranquils, esperant que la debilitat del Montilla, la idea de que aquest personatge no pot ser President de Catalunya ha d'anar quatllant per sota ma.
La situació, des del meu punt de vista, és:
CiU: Ja ho he dit, més tranquils i més centrats en els missatges centrals, la dependència del Montilla vers el PSOE, el fet que el ZP hagi de venir a treure-li les castanyes del foc, i el missatge de bon Govern enfront del desastre que ha estat el tripartit.
PSC-PSOE: Conscients, no ja de que el Montilla no quatlla, sinó d'una més que possible reculada electoral d'importància, mostren símptomes de certa desesperació, com portar el Zapatero cada dia.
ERC: No els veig gaire. Dificultats per aguantar un discurs mínimament sostenible d'equidistància. L'assistència als seus actes és molt fluixa, fet indicatiu d'alguna cosa.
PP: Envalentonats. Les enquestes sembla que els diuen que aguantaran millor que no es pensaven i estan crescudets. Mal símptoma de país si el PP treu un bon resultat. No oblidem que manen els de Madrid, i als del PP de Madrid els interessa el tripartit per desgastar ZP.
IC-V: Uns altres que van envalentonats. Un descens del PSC-PSOE sempre es tradueix en augment de vots d'IC-V, són vasos comunicants. Però que algú li expliqui a aquest tio (Saura) que a nosaltres no ens treurà vot, quina obsessió amb CiU i el Mas. Saura = quan la política és odi a l'adversari.
Per Gràcia jo només he vist fer campanya, a part de nosaltres, òbviament, a ERC i curiosament al Partit de la Ciutadania, situats aquí als jardinets. Quin fàstig. Sí, fàstig. Com es pot construir una opció política al voltant de l'autoodi? És lògic odiar per exemple la teva família, la teva casa, el teu barri, el teu poble, riure't dels teus costums, dels de la teva família, del teu poble?, es pot odiar Catalunya, la teva llengua, la teva cultura... i d'això fer-ne una opció política? Això fa el partit de la Ciutadania.
Finalment ahir CiU Gràcia muntava un acte prou original, idea i execució bàsicament de la JNC, amb l'Esther Padró al capdavant. Com la política és apta per a tothom, vam anar als Cinemes Bosque a repartir informació política tot regalant crispetes. Acte novedós, original i que no podran dir que és agressiu també, o si?.
Aquesta segona setmana de campanya és més tranquil·la que la primera, que va ser molt tortuosa, amb el bombardeig de propostes quasi exclusivament nostres. Ara no liderem tant, està tot més dispers, però estem més tranquils, esperant que la debilitat del Montilla, la idea de que aquest personatge no pot ser President de Catalunya ha d'anar quatllant per sota ma.
La situació, des del meu punt de vista, és:
CiU: Ja ho he dit, més tranquils i més centrats en els missatges centrals, la dependència del Montilla vers el PSOE, el fet que el ZP hagi de venir a treure-li les castanyes del foc, i el missatge de bon Govern enfront del desastre que ha estat el tripartit.
PSC-PSOE: Conscients, no ja de que el Montilla no quatlla, sinó d'una més que possible reculada electoral d'importància, mostren símptomes de certa desesperació, com portar el Zapatero cada dia.
ERC: No els veig gaire. Dificultats per aguantar un discurs mínimament sostenible d'equidistància. L'assistència als seus actes és molt fluixa, fet indicatiu d'alguna cosa.
PP: Envalentonats. Les enquestes sembla que els diuen que aguantaran millor que no es pensaven i estan crescudets. Mal símptoma de país si el PP treu un bon resultat. No oblidem que manen els de Madrid, i als del PP de Madrid els interessa el tripartit per desgastar ZP.
IC-V: Uns altres que van envalentonats. Un descens del PSC-PSOE sempre es tradueix en augment de vots d'IC-V, són vasos comunicants. Però que algú li expliqui a aquest tio (Saura) que a nosaltres no ens treurà vot, quina obsessió amb CiU i el Mas. Saura = quan la política és odi a l'adversari.
Per Gràcia jo només he vist fer campanya, a part de nosaltres, òbviament, a ERC i curiosament al Partit de la Ciutadania, situats aquí als jardinets. Quin fàstig. Sí, fàstig. Com es pot construir una opció política al voltant de l'autoodi? És lògic odiar per exemple la teva família, la teva casa, el teu barri, el teu poble, riure't dels teus costums, dels de la teva família, del teu poble?, es pot odiar Catalunya, la teva llengua, la teva cultura... i d'això fer-ne una opció política? Això fa el partit de la Ciutadania.
Finalment ahir CiU Gràcia muntava un acte prou original, idea i execució bàsicament de la JNC, amb l'Esther Padró al capdavant. Com la política és apta per a tothom, vam anar als Cinemes Bosque a repartir informació política tot regalant crispetes. Acte novedós, original i que no podran dir que és agressiu també, o si?.
publicat per Carles Agustí at 16:05
2 Comments:
Si hi ha una reculada dura del PSC cap a resultats de l'època Obiols, ningú no tindrà la dignitat de girar-se cap al C/ Nicaragua per demanar explicacions d'aquest harakiri?
Com pots veure,no sols no han tingut dignitat i no ha dimitit ningú, que a més a més han reeditat el Tripartit. Aixó sí, han canviat el nom. Deu ser per vergonya? No ho crec, JA QUE NO EN TENEN, NI DE VERGONYA NI D'ÈTICA...Axí ens ha anat durant els últims tres any. Espero que ara sigui més curt, pel bé de tothom!!!
Anna Maria Maristany i Posadas
Publica un comentari a l'entrada
<< Home