28 d’octubre 2006

Crònica de campanya 13

Vinc de fer mercats, avui hem estat als 4 mercats de Gràcia, curiosament a cada paradeta nostra n'hi havia enganxada una del PSC-PSOE, avui sí els he vist.

Posteriorment hem tingut l'acte amb les entitats de Gràcia als Lluïsos, ha anat molt bé, més enllà de l'assistència, quantitativa i qualitativa, surto molt content i animat de les impressions que n'he tret.

A nivell de mercats receptivitat bona, poquíssims mocs i la gent rebia bé el material.

Ahir va haver el debat a Gràcia. La meva impressió és que curiosament es van repetir els esquemes del debat de Tv3, o sigui amb IC-V i CiU de protagonistes, IC-V erigida en lider del tripartit, per la comoditat que li dóna el fet de tenir decidida ja l'opció de pactes, i CiU blanc d'atacs, al marge de si jo vaig estar o no bé. Els altres amb paper més de comparsa.

Això sí, tothom va destacar que tots vam estar molt educats, respectant els torns, explicant-nos... a diferència de l'atropellat debat de TV3.

I un fet prou simbòlic de per on han anat les coses al PSC, ara PSC-PSOE, el seu representant al debat era l'espanyolista Xavier Barberà, mentre el catalanista Albert Musons, s'ho mirava des del públic.

El debat a Gràcia:

Carles Agustí (CiU): No és ètic jutjar-se a un mateix. En tot cas només dic que jo vaig sortir content del debat. Havia dormir molt poc la nit anterior, no m'havia pogut preparar bé el debat, i això em va fer iniciar més titubejant, però després m'hi vaig anar trobant còmode i en vaig sortir content, francament content de com m'havia anat.

Jordi Farriol (IC-V): En la línia del Saura, protagonista, anava de lider del tripartit, plantejaments clars i entrant bé en el cos a cos. Ara bé, per mi, com els passa sempre als d'IC-V, es va quedar molt en la façana, d'esquerres, ecologista, progressista, paraules molt boniques però que no doten de contingut.

Xavier Barberà (PSC-PSOE): Molt millor que el Montilla, o sigui amb millors plantejaments, oratòria, català, i sense llegir, però no va aconseguir el protagonisme que pertocaria a la seva formació política.

Carles Alemany (ERC): No va fer errors com acostumen a fer els d'ERC als debats, va estar correcte en els plantejaments i en les formes, poc protagonista però, no tan com el Carod a TV3, però també va estar mig amagat.

Alberto Belon (PP): Recupera la seva línia habitual amb propostes que trenquen la línia del PP. Sense anar més lluny ahir va demanar la reforma de la constitució, deixant ahir al PSC-PSOE com únic partit constitucionalista a Gràcia, i va comparar l'Estatut amb els comunistes xinesos o de no se on més va dir.

Més enllà de Gràcia, cansament físic ja de campanya, ganes que arribi el dia 1, i sensació incerta, bones vibracions, bones sensacions, però lògicament incertesa sobre sí simplement guanyarem o aconseguirem trencar el tripartit.