5 coses que no sabeu de mi

Aquest post respon a una mena de cadena que funciona entre els blogs graciencs i de la qual dec ser dels pocs que encara no ha participat. La inicia el Guillem, que és diguem qui m'ha passat la pilota, i posteriorment m'ha insistit L'Àlex, amb qui avui ja m'he barallat en el seu debut com a Portaveu d'ERC. Injust, perque val a dir que és una persona a qui respecto i valoro, és més, els dards d'avui a la Junta de Portaveus no anaven ben bé cap a ell, sinó cap algú que lluny de representar el paper institucional que li toca en aquesta reunió, es pensa que representa a un partit, el sisè partit de Gràcia, en una mostra barreja de desconeixement, mala educació i manca d'alçada política. Evidentment no parlo del Ramon Nicolau, tot un senyor, ni de la Blanca, que sap el que ha de fer i ho fa més que bé.

Entrant en la cadena, procedeixo a citar cinc coses que teòricament no sabeu de mi:

1- Vaig fer les pràctiques de final de carrera (Ciències polítiques) d'assistent parlamentari del Jordi Portabella, quan era Diputat al Parlament de Catalunya i abans d'entrar jo a CDC. D'ell vaig apendre moltes coses, de les quals li estic agrait, i que m'han servit de molt, per exemple ara que treballo d'assessor precisament al Parlament de Catalunya. Vaig ser espectador privilegiat de la creixent tensió entre l'aleshores President del Grup d'ERC, Àngel Colom, i un destacat diputat, Carod-Rovira, que conspirava a l'0mbra. Tots sabem com va acabar tot poc després.

2- M'agrada molt la història, de fet soc mig historiador, doncs vaig fer tres anys d'història. M'apassiona la història sobretot del segle XX, i per tant no és extrany que sovint llegeixi tot tipus de llibres d'història del segle XX.

3- Al menjador de casa meva, que casualment ara és la mateixa casa on vaig viure sempre amb els meus pares, es celebraven als anys 70 reunions d'una important cel·lula de Bandera Roja (OCBR) de la qual en formava part el meu pare, l'escriptor Carles Hac Mor. També es reunia l'anomenat Grup de Treball i un grup de cinema, reunions i grups també amb objectius polítics antifranquistes. Jo assistia a les reunions sentat en una cadireta de nen, quan hi havia reunió, agafava la cadireta i seia allà. Entre els personatges que formaven part d'aquestes reunions hi havia en Jordi Solé Tura, Alfonso Carlos Comín, els avui Ciutadans Felix de Azua o Carlos Trias, també Carles Santos, Pere Portabella i atenció....l'aleshores Bandera Roja Federico Jimenez Losantos ¡¡¡¡ tranquils, el sofa ja no és el mateix, les cadires tampoc, ni el terra, i hem pintat la paret, ja no queden petjades del pas d'aquest monstre per casa meva.

4- M'agraden molt els jocs d'estratègia per a PC, l'Empire Earth o el City life són el que he jugat més darrerament.

5- Tinc un sobrenom. Fora dels àmbits polítics tothom em diu Mekong, m'el va posar el meu pare en honor a un personatge de còmic dels anys 50-60, que segur que el Guillem Espriu ha de saber identificar. Una pista, era el dolent dels còmics de Diego Valor.