El majordom

Fins ara, quan un President de Catalunya anava a Madrid a reunir-se amb el President de l'Estat, hi anava d'igual a igual, com a President d'una nació que anava a veure al President d'un altra nació, de la qual de moment hi formem part.

Les tres visites de Montilla a Madrid des de que és President de la Generalitat deixen ben a les clares que això s'ha acabat. A la Catalunya regió, o sigui la d'ara, el President de la Generalitat va de subordinat i amb igual rang que els altres 16 presidents de les Comunitats Autònomes.

Montilla va assistir a l'acte de pleitesia de celebració de l'aniversari de la Constitució espanyola, cosa que feia 18 anys que cap President de Catalunya feia. Avui assisteix al senat a la Conferència de Presidents autonòmics diluit entre els Presidents de Múrcia o Melilla entre altres, o sigui sense cap plantejament diferenciat per Catalunya. El més greu però va ser la primera entrevista oficial amb Jose Luís Rodriguez Zapatero com a Presidents tots dos.

Montilla va anar amb la simple idea de no destorbar el PSOE en moments difícils després de l'atemptat d'ETA a Barajas. La primera conclusió que expressa de la reunió és suport a Zapatero en el tema d'ETA, tema que, més enllà de la solidaritat amb Euskadi i la implicació en la governabilitat de l'Estat, no compet als interessos de Catalunya. La segona és dir que de finançament aquest any res de res, i la tercera acordar la constitució de tres Comissions bilaterals a l'Abril, Comissions que Maragall i Zapatero ja havien acordat crear a l'abril quan Maragall era President. O sigui tres ordres de Zapatero que Montilla acata i trasllada a través dels microfons com a conclusions de la trobada.

Aquest és el país que tenim. Zapatero ordena i el seu delegat a Catalunya obeeix. Quan a Zapatero se li planteja un problema amb Catalunya, com el decret sobre l'ensenyament en castellà, el finançament... la seva resposta és: "lo hablaré con Montilla", i ja ho té tot arreglat, ell ordena i el nostre President obeeix. Com l'amo i el seu majordom. Té alguna garantia una negociació entre un majordom i la persona a qui serveix?.

No per esperat, el més sorprenent és l'absoluta desaparició d'ERC de l'escena política. Carod no existeix, al Govern no existeixen, el Conseller Tresserras és l'únic que treu el cap. Les informacions que ens arriben indiquen que mentre el Departament de Presidència del Govern ja funciona a tot rendiment, ja se sap qui és qui, qui mana i qui no, i qui fa cada cosa, el Departament de la Vicepresidència és un absolut solar, no se sap res de res encara i no funciona. On és la ERC que havia de condicionar Montilla?. Ah ja ho entenc, Carod és el majordom del majordom.