Guanya l'esquerra

Abans de tot uns aclariments. Ja he dit i deixat clar en diversos posts que el tema dreta - esquerra per mi és obsolet i secundari. Obsolet perque ja no respon a la realitat política i social d'avui dia, són uns termes que van servir per explicar i analitzar la política al segle passat, però ja no avui dia. Són termes vàlids per l'època de la República, els anys 30, la Guerra Civil, el franquisme... però obsolets avui dia. Evidentment hi ha famílies polítiques, assimilables segons com al terme dreta - esquerra, o l'evolució desenvolupada d'aquests, hi ha conservadors, socialistes, comunistes, post-comunistes, socialdemòcrates, liberals, democristians, algunes famílies que segur em deixo i la combinació d'algunes de les que he dit: socialcristians, socioliberals... varietat molt més rica i actualitzada que la rovellada definició dreta - esquerra.

Secundari perque no vivim en un país normal, vivim en un país, Catalunya, la prioritat del qual és esdevenir normal, o sigui lliure entre totes les nacions lliures del món. Un cop això passi llavors ja podrem parlar prioritàriament de conservadors, liberals, socialdemòcrates etc..., però mentre això no passi el fet nacional està molt per sobre d'aquestes dicotomies.

Dit això, i deixant clar que per mi són termes desfassats i secundaris, l'esquerra ha guanyat la batalla ideològica a la dreta, almenys a Catalunya. La gran majoria de la població es situa cap a l'esquerra; tots els partits i tothom fuig del terme dreta, gairebé un insult, en canvi és un privilegi que t'anomenin d'esquerres. El temps ha associat l'esquerra amb la defensa de la gent més necessitada, la gent treballadora, normal, mentre la dreta no ha sabut convèncer amb la teoria que la bonança econòmica que porta l'economia de mercat acaba afavorint a tots per si sola, i se l'ha acabat associant als grans interessos econòmics i grans empresaris. El franquisme i les rèmores històriques del segle passat han fet la resta, situant les dretes com els dolents i les esquerres com els bons.

Guanyada la batalla ideològica per l'esquerra, les forces polítiques que no són estrictament d'esquerres o que es mouen en altres paràmetres, tenen una dificultat per expressar-se, un handicap que els costa superar, i del qual s'en aprofiten els que s'identifiquen amb el desfassat paràmetre esquerra. Això és així i caldrà donar-hi voltes.

Més enllà de la reflexió política, aquesta victòria ideològica de l'esquerra comporta efectes absolutament perversos, com allò de que un cop ets d'esquerres ets el bó i ja no cal fer res, perque ets d'esquerres, torno a citar l'article d'Anasagati perque és boníssim en aquest sentit http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html. Això aplicat als càrrecs públics és la pervesió absoluta de tot plegat, i està passant al nostre govern. O sigui la idea de que un càrrec públic és simplement per ocupar-lo, com ets d'esquerres no cal fer res, ets el bó, la maquinària ja farà les polítiques, i tu a viure, a fer articles, declaracions, anar a la ràdio... com ets d'esquerres ets el bó, no cal fer res. Investigueu per exemple els horaris que fan alguns alts, altíssims càrrecs sobretot d'ERC i IC-V, que són els que apliquen aquesta màxima, es pot ser alt càrrec i treballar només pels matins? alguns creuen que sí, us ho asseguro, d'altres justifiquen públicament la no gestió, "on hi ha tècnics que s'apartin els polítics" he sentit dir a algú d'ERC. Carod i Saura en serien els màxims exponents, Carod és el paradigma de tot això que acabo de dir, algú creu que Carod gestionarà alguna cosa?, i el pobre Saura a Interior, quin gol li han colat els sociates, encara no sap ni on és, vol dirigir el Departament d'Interior des de Palau, diu que farà una política de seguretat "progre", i de moment ha creat l'inevitable i inoperant òrgan participatiu allà dins. Pobre Saura, ara haurà de gestionar alguna cosa, quin problemot.

Així que ja ho saps, si ets d'esquerres apunta't a ERC i IC-V, amb sort no trigaràs a tenir un càrrec públic i tranquil, no cal saber-ne, no cal tenir ni idea de la matèria que dirigiràs, ni projectes, ni idees, ni et demanaran raons, ni cal que gestionis, ni plans d'acció, ni projectes, simplement ocupa el càrrec, com ets d'esquerres ets el bó i per tant ja ho hauràs fet bé sense necessitat de fer res.