El Corte Inglés i el català

El Nadal, amb les inevitables i tradicionals compres, passejades etc... és un bon moment per veure com està el català a nivell de carrer i als nostres comerços, grans i petits.

L'experiència és més aviat preocupant, val a dir que més preocupant quan més gran és el comerç. L'ús del català és habitual i sense problemes a la gran majoria de comerços petits, empitjora a mesura que l'establiment és més gran i és absolutament preocupant a nivell de grans superfícies. Un d'aquests grans comerços que he visitat diverses vegades aquestes darreres setmanes és El Corte Inglés, i la situació lingüística allà és per llogar-hi cadires.

Dirigin-te sempre en català als treballadors d'El Corte Inglés, resulta preocupant com el 90% et contesta sempre en castellà, i només un 10% sent generosos, que vol dir un parell d'individus, et segueixen en català. Es tracta a més de gent de totes les edats, gent de 20, 30, 40, 50 i 60, i els percentatges es reprodueixen de manera preocupant a totes les edats, 90 a 10 si fa no fa.

El cas més increible, i amb el que m'hi he trobat més d'una vegada, és el que et dirigeixes a ell en català, et contesta en castellà, tu segueixes parlant en català, ell en castellà, i quan ja vas a pagar o ja has pagat, a còpia d'haver-te dirigit a ell com 10 vegades en català, llavors al final et contesta en català, en un més que bon català. Resulta absolutament increible, que es que es pensen que han d'atendre els clients en castellà i sinó els passarà alguna cosa?.

Un altre fet curiós és que una de les úniques 2-3 persones que sí m'han contestat en català en aquests grans magatzems, era francesa, i no de la Catalunya Nord, sinó de França de veritat, és de les poquíssimes que et contesta en català al Corte Inglés de la Diagonal, amb accent francès, però perfecte català. Què porta a tenir més consciència d'on es viu als que vénen de fora que als propis d'aquí?.

En favor d'El Corte Inglés val a dir que mai m'han demanat canviar d'idioma i en català m'han entès sempre, que és el mínim exigible. Això no treu però que l'absència evident de directrius lingüístiques per part dels responsables d'aquests grans magatzems és intolerable, i més en uns establiments ja amb arrelament i certa història a Catalunya.

Aquest fet em porta a preguntar com pot ser que hi hagi tanta i tanta gent que tot i viure i haver estudiat aquí, teòricament amb el català de llengua vehicular a l'escola, ni tan sols el parla, ni els cal ni s'en preocupen.

Com pot ser doncs que tinguem partits com Ciutadans, el PP o el mateix Carod-Rovira que defensin el lliure mercat lingüístic, o sigui la no politització, no intervenció política en la qüestió de la llengua i que sigui la mateixa societat la que decideixi quina s'utilitza i quina no. És més que evident, i passejant aquests dies ho veureu, que deixar la qüestió lingüística al lliure mercat de la societat comportaria un efecte evident, la desaparició del català.