Carles Fontserè

La mort de Carles Fontserè ha coincidit amb que el llibre que estava i estic llegint són precisament les seves memòries, un dels tres volums que sembla que hi ha, concretament el dedicat als convulsos anys 30.

És un llibre recomanable per a dos tipus de persones, els amants del cartellisme, bé sigui publicitari o polític i els que els agrada la història, especialment del segle XX. A mi m'agraden les dues coses, els cartells polítics d'aquella època, i la història, especialment del segle XX. Així doncs el llibre m'escau i l'estava llegint.

"Memòries d'un cartellista del 36" té tres vessants, la del cartellisme, on Fontserè parla de com va descobrir i es va formar en aquest aspecte; relats de la vida familiar i política del cartellista i finalment el relat sociopolític de l'època.

En aquests moments no he arribat ni a la meitat del llibre, però les perfectes descripcions de Fontserè de la societat i el moment polític que es vivia als anys trenta, acompanyats de minuciosos relats i fotografies de l'època i dels llocs dels quals parla, ja permet entendre la visió descriptiva però també personal, que ens trasllada.

Fontserè va fer una evolució política del carlisme, l'ideologia del seu pare, fins a l'anarquisme. Evidentment no comparteixo cap d'aquestes dues ideologies ja pràcticament caduques ambdues, però sí que hi ha aspectes del llibre de Fontserè que m'han cridat l'atenció tot relacionant-los amb el moment polític actual a Catalunya.

D'una banda Fontserè sempre va ser catalanista, tan quan era carlí, com quan era anarquista, i mira que és o era difícil ser carlí i catalanista o anarquista i catalanista, però ell ho era, ho traspua profundament en tot el que expressa el llibre. Missatge: El catalanisme és absolutament transversal, interclassista, independent de dretes, esquerres o qualsevol altra ideologia.

La societat que vivia Fontserè, la dels anys 30 del segle passat, és la societat en la que encara es pensen que viuen Carod, Saura i companyia, i llegir el llibre ajuda a entendre moltes coses en aquest sentit. Fontserè relata els anys en què la societat política es dividia efectivament entre una dreta pura i dura, amb valors com l'ordre i la tradició davant de tot, agrupats sota el Front Català d'Ordre; i una esquerra directament revolucionària, o sigui partidària d'una revolució, si bé no es posaven d'acord entre ells sobre què volia dir revolució exactament.

Convido a llegir el llibre doncs per veure si hi ha alguna similitud entre aquella societat política i la d'ara. Carod, entre altres, confon directament una i altra societat, i Catalunya, en conseqüència, va agafant els camins que ens designa aquest visionari guiant-se per paràmetres com els descrits, més la seva inevitable vessant psicològica, que com sempre he defensat guia també les seves decisions polítiques.

Volia fer el post per descriure aquests paralelismes, però també en reconeixement a Carles Fontserè, de qui recomano veure i llegir la seva obra.