Sobre TV3, la seva

D'entrada deixar clar que jo no soc d'aquests que penso que TV3 és absolutament horrorosa, 100% sectària i impossible de veure-la. Alguna cosa d'aquestes hi ha, però no tan hiperbòlicament.

TV3 està molt espanyolitzada i és una eina utilitzada pel tripartit com a desnacionalitzadora, ara bé, no tot és dolent. TV3 té un comportament podríem dir guadianesc, per exemple és sensible a les pressions que li llencem des del Grup Parlamentari de CiU, on hi ha dos assessors que som força obsessos en el control a la Televisió pública catalana, jo i el Jordi Moreso. A vegades es mostra com força neutra i almenys respectuosa amb tot plegat, i segons com, agafa una deriva espanyolitzadora, i socialista sectària que fa por. Moment de pressionar amb tot tipus de preguntes i de mecanismes parlamentaris, i TV3 torna més o menys i no sempre a la situació de respecte.

Deixar clar que no comparteixo el criteri de tanta gent de ni mirar TV3 i passar-se a Tele5 o similars. Primer que cal tenir estomac per mirar Tele5, Antena 3 o aquestes coses, i a més jo ho veig com un exercici de sadomassoquisme, ja que allà sí que tot és en castellà i a nivell espanyol, ni sents a parlar de Catalunya. Flac favor fem al nostre país i la nostra llengua i cultura si deixem de mirar TV3 i engruixim les files d'aquests canals privats encara més al servei dels partits polítics espanyols.

TV3 va ser creada pel Govern nacionalista de Catalunya, entre altres coses, com a eina de reconstrucció nacional. Què millor per arribar a tots els ciutadans de Catalunya que un canal de televisió, a través del qual pots apendre la llengua, conèixer què és Catalunya, la seva història, tradicions... Des de que hi ha el tripartit aquests objectius ja no existeixen, sinó que més aviat s'han invertit.

Com va dir en privat un periodista de TV3 que encara és allà dins "TV3 no serà mai el que era simplement perque no la senten com a seva". I així ha estat. Han girat els objectius com un mitjó, i ara mateix és una magnifica eina de desnacionalització, on el català s'aguanta com a idioma perque l'han heretat, però on es cultiva l'absoluta espanyolització de tot i la frivolització dels elements nacionals catalans, tot ben amanit amb el clàssic sectarisme dels governs socialistes. Alguns exemples comprovables cada dia:

- L'òptica espanyola dels informatius. Fixeu-vos que pràcticament només parlen del Zapatero, especialment del Zapatero, amb Rajoy, tot el que passa a Espanya i Madrid. Com si no hi hagúes política catalana, que certament n'hi ha poca, i TV3 contribueix a l'estratègia Montilla de com menys aparèixer millor, treuen al Zapatero que és qui millor rèdit els dóna. Com fi fóssim a Segovia o Soria.

- La lenta aparició i extensió del castellà. Programes on s'entrevista gent tot en castellà amb l'excusa de que l'entrevistat no entén el català, personatges que parlen en castellà a les sèries de més audiència, cada vegada més anuncis en castellà...

- Català poc cuidat. Faltes d'ortografia infantils en els escrits, errors en la parla, espanyolització de les paraules. Estic fart de sentir a parlar d'AVE i no de TGV a TV3 per exemple.

- Desaparició dels símbols catalanistes. Ja no sentireu a parlar mai dels Països Catalans, i si sentireu a parlar del sud de França referit a la Catalunya nord.

- Identificació amb Espanya, com seguiments inaudits de la selecció espanyola de futbol o altres esports, o del Fernando Alonso. Sentireu a dir més d'una vegada "el nostre país" referit a Espanya.

- Sectarisme amb publireportatges sobre alguna obra concreta de dubtosa notícia que ha fet el Govern o mencions a iniciatives d'ajuntaments sempre del tripartit.

- Apreten amb les nomenclatures, obviament obeïnt dictats concrets dels cervells tripartits. Observeu que sobretot a nivell internacional, però també estatal, tot el que no és esquerra son els conservadors. L'esquerra i els conservadors, o sigui bons i dolents. Els liberals són conservadors?, democristians són conservadors? centristes de diversa mena i procedència són conservadors?, tot va al mateix sac?. Jo ho tinc clar, els conservadors són ells, l'esquerra antiga ancorada en els anys 30 ó 60 del segle passat, aquests són els carques i conservadors, que fan polítiques de dretes com a Barcelona, sense polítiques socials i amb l'especulació per bandera.

Segur que hi ha més exemples. S'em oblidava, gràcies Carod una vegada més.