I ara Gràcia

Juntament amb l'objectiu Barcelona, òbviament hi ha l'objectiu Gràcia: I ara Gràcia ¡¡¡.

Primer de tot hem de començar però preguntant-nos fins a quin punt existeix realment l'objectiu polític de governar Gràcia per si sòl, i la resposta no és massa positiva. El fet que el procés de descentralització cap als Districtes sigui encara més simbòlic que real, el limitat poder dels Ajuntaments de Districte i la no elecció directa dels Consellers Municipals, fa que l'arena política gracienca sigui important però simbòlica.

Parlant clar, desgraciadament el 95% (i sent generosos) dels vots que es produiran el proper 27 de maig a Gràcia, vindran determinats per factors externs a Gràcia. Vindran determinats per la batalla política de Barcelona, i també la nacional o estatal, inclús la internacional, recordem fa 4 anys quantes persones van anar a votar a les municipals únicament en clau del "No a la guerra" farcint de vots els partits que més s'hi havien oposat, sobretot Iniciativa, i també ERC. Així doncs els Trias, Hereu, Mas, Montilla, Carod, Portabella, Saura, Mayol i companyia són els que acabaran decidint el 95% dels vots de Gràcia.

L'altre 4 ó 5% restant és el que si es decidirà en funció de l'arena política gracienca, són simplement uns pocs centenars de vots, que si es decidiran en funció de si el Ricard Martinez ho ha fet bé o no, de les estratègies polítiques i mediàtiques dels partits de Gràcia, de si l'oposició ha fet bé el seu paper, de la campanya electoral local... i a aquests pocs vots va dedicat aquest post.

L'objectiu és clar, governar Gràcia, que el Regidor de Gràcia sigui convergent, i òbviament si és un dels tres que hem sortit a la terna de precandidats de CDC Gràcia molt millor. Tot i els tradicionals empats a Gràcia entre CiU i PSC-PSOE a les municipals, a vegades victòries de CiU, només un regidor ha estat de CiU, Daniel Fabregat. Anem a pel segon, i per aconseguir-ho haurem d'aconseguir una victòria clara a Gràcia.

Partim d'unes dades que no es poden ignorar, i són les de les eleccions nacionals del passat 1 de novembre. En aquestes eleccions CiU obté una clara victòria a Barcelona i encara més clara a Gràcia. És evident que aquestes eleccions no tenen res a veure amb les municipals i els resultats no són ni molt menys extrapolables. Però el que sí queda a Gràcia d'aquestes passades eleccions nacionals és un bon resultat de CiU i un descens de PSC-PSOE i ERC per sobre de la mitjana del que han baixat tan a Barcelona com a nivell nacional, un PP que aguanta a la baixa, IC-V a l'alça recollint el que perden els altres dos del tripartit, i la irrupció de Ciutadans. El quadre municipal ja veureu com no variarà gaire d'aquest, falta traduir-ho però en xifres, en xifres de regidors a la ciutat, i de Consellers municipals al Districte.

A les darreres eleccions municipals CiU va quedar a només 300 vots del PSC-PSOE a Gràcia, això amb un resultat a Barcelona de 15 a 9 regidors a favor dels socialistes. Ara les enquestes parlen d'un empat a 12 ó 13 entre CiU i PSC-PSOE a Barcelona, per força això s'ha de traduir a Gràcia amb una victòria de CiU. És més, dit al revés, si CiU no guanya a Gràcia, i no guanya bé, Trias ja pot oblidar-se de ser Alcalde. Així doncs Gràcia, igual que passa a Sants-Montjuïc i en menor mesura a Ciutat Vella, són Districtes decisius per veure si el PSC-PSOE aguanta pels pèls, o simplement no aguanta. I així arribem a aquesta cita.

A CiU estem contents amb l'oposició que hem fet, marcatge intens, coneixement i contacte amb tot el mapa associatiu gracienc, forta presència mediàtica i pressió als errors de l'equip de Govern potser són els aspectes que més destacaria.

El PSC-PSOE es presenta a Gràcia amb un període extrany, on no han governat per primera vegada en molt temps, almenys amb la titularitat de la regidoria que ha recaigut en ERC, amb certa divisió interna entre els Esprius, els Musons, Montillistes, Maragallistes, espanyolistes, catalanistes... escassa visualització del que han aportat a l'obra de Govern. Escenari difícil que no els resta molt però tampoc els suma. No han estat a primera plana, ni pel bó ni pel dolent.

ERC arriba també després d'un període especial, molt especial, i a la inversa dels socialistes, venen de governar. S'han fet coses, indubtablement, s'han atacat alguns temes històrics com Lesseps, Travessera de Dalt..., s'ha engegat el Pla de mobilitat, s'ha aconseguit començar a superar la greu crisi de la Festa Major, el seu equip municipal ha millorat molt respecte el de l'inici de legislatura... ara bé, no sé si quatllarà més això o el dur caràcter del Regidor, que ha espatllat més d'una fita d'aquestes, l'increment del problema okupa, lligat a l'empitjorament de la imatge de Gràcia, l'aparició del problemes dels sorolls amb molta força, el fracàs de la participació ciutadana, i el sectarisme i baralles entre el tripartit amb que ja ens tenen acostumats a d'altres en altres àmbits. Em temo que aquest segon bloc pesarà més, i això junt a la dinàmica nacional, després del fracàs del tripartit 1 i de que ben pocs entenguin la decisió d'ERC de fer el tripartit 2, menys encara en territori nacionalista com Gràcia, em sembla que ERC patirà bastant a Gràcia.

IC-V, els que viuen de les etiquetes sense gestionar. A Gràcia tres quarts del mateix, tres quarts, no més, almenys el Jordi Farriol i l'Eusebi Barbet estic convençut que gestionen més que la Imma Mayol i els seus companys a Barcelona. És per riure, a Barcelona porten parcs i jardins, habitatge... els temes que pitjor estan, però és igual, ells es creuen els bons en base a les etiquetes que llueixen. I els serveix, sembla que rebran descontents de les altres forces del tripartit.

El PP ja va donar mostra el darrer Consell Plenari que no les tenen totes amb el fenòmen de Ciutadans. Veure al moderat Alberto Belon fent de fatxa Zaplanista no va ser una experiència agradable i sí és molt indicativa de per on pensen anar. El Belon és un baluart a Gràcia, els aguanta una imatge més o menys tolerable i penca com pocs, algun vot els arrossegarà segur sinó perden els papers com al darrer plenari.

La incognita és Ciutadans, a nivell d'arena política de Gràcia tot just s'han presentat, però no s'han visualitzat enlloc, no sembla dels llocs on més forts estan.

I així arribem tots a la precampanya. La resposta final el 27 de maig.