Joaquim Nadal, el Conseller de les esquerdes

Difícilment un Conseller ha acumulat mai tantes desgràcies i desastres, i segur que enlloc del món, cap Ministre ha seguit al càrrec amb només la meitat de desastres que li han passat a Joaquim Nadal.

A Nadal li passa de tot, i no se com surt mig indemne. El fet de ser un membre de pes de la burgesia gironina, el bagatge polític acumulat tants anys a Girona i el fet de ser gairebé ja l'única cara amb cert perfil suposadament catalanista al PSC-PSOE, el va salvant de la crema.

I es que no se que més li pot passar. La seva gestió s'acosta a la nulitat quant a resultats efectius. Cap gran obra inaugurada o prevista que hagi sorgit del seu mandat, només vendes de fum com l'Eix Transversal Ferroviari que en el millor dels casos trigariem 20 anys a veure. L'únic del que presumeix és de la Llei de barris, que amb un altre nom i projecte ja existia als governs de CiU: ADIGSA, nuclis antics... A banda d'aquest del tren, cap gran projecte nou o previst a curt o mitjà termini.

El Conseller Nadal és el Conseller a qui, entre altres, se li enfonsa el Carmel, el del caos i vergonya mundial a l'Aeroport del Prat l'estiu passat, el de la liquidació del projecte de la Línia12 que pretenia unir Barcelona amb el Baix Llobregat, el de l'aturament constant de la Línia 9 del Metro, el de les esquerdes a Horta i Gràcia, el de les esquerdes al Prat, el del TGV per sota la Sagrada Família sense que hi hagi estació del TGV al centre de Barcelona, el de l'ensorrament d'un dic del port de Barcelona que reparar-lo costarà més que tot el tema del Carmel, el de la vergonya de RENFE, el de l'enfonsament del Túnel de Vielha, el qui aconsegueix la inversió més baixa de l'estat a Catalunya en molts anys, el dels endarreriments en l'arribada del TGV a Barcelona i Catalunya en general, i sobretot, el de la crisi de l'obra pública, per la història quedarà el seu mandat com en el que va néixer per primer vegada en més de 100 anys i de tot el món només a Catalunya, la por a l'obra pública, la por al túnel per sota de casa.

En tots aquests incidents, pregunteu-vos si l'heu vist sobre el terreny treballant en els fets. Hi era Nadal a Vielha?, recordeu gaires imatges d'ell al Carmel, sobretot els primers dies?, hi era a l'Aeroport del Prat? hi és en les crisi de RENFE?. Ell viu al seu despatx des d'on des de les alçades planifica el millor per tots nosaltres, simples peons d'un mapa on ell planifica. No som dignes però de que ens vingui a veure quan passen desgràcies, en actitud pròpia del despotisme il·lustrat tan lligat al Partit Socialista de Catalunya.

I aquesta és la seva actitud, lluny de ser humil i baixar a mirar de solucionar el que va passant, l'actitud és despòtica, xulesca, desafiadora i gens rectificadora, com així va ser en la primera compareixença parlamentària seva al Parlament d'aquesta legislatura. Des de l'alçada ens ensenyava als plebeus els seus centenars de plans que pobres de nosaltres no érem capaços d'entendre perque simplement volem que s'ocupi dels nombrosos incendis oberts (RENFE, aeroport...). Ensenyant-nos que abans d'ell tot era el desert, i que amb ell va arribar la solució.

Expliquen que en acabar la darrera sessió parlamentària, un ofès Nadal va dirigir-se al Diputat de CiU Josep Rull, per dir-li que no aconseguirien penjar-li la llufa de ser el Conseller de les esquerdes, qui gosa qüestionar el gran Nadal. Aquesta actitud pueril demostra que ja té la llufa de les esquerdes i altres desgràcies, molt grossa, i se l'ha guanyada a pols.