El Gran engany

El Gran engany amb que, sobretot el partit socialista, es presenta a aquestes eleccions municipals, té una doble vessant, l'espanyolització i l'etern debat dreta - esquerra.

La situació actual del PSC-PSOE a Barcelona és la de fí d'etapa, fí de projecte, ni una sola idea nova, ni una sola iniciativa nova, ni rastre de renovació del projecte, nul·la gestió de Jordi Hereu, i sí molta propaganda, quantitats ingents de diner públic gastades a manta per un partit que es diu "social". I també molt nerviosisme, com es va poder veure a l'acte reivindicatiu de diumenge passat en protesta pel pas del TGV per sota la Sagrada Família, el traçat que defensa l'Hereu i el PSC-PSOE. Què hi feia l'Hereu allà? per cert rodejat d'una cohort de gent del seu partit, molt nerviosa, que van arribar de cop i van marxar de cop. Perquè tot un regidor de Sant Martí, Francesc Narvaez, com si d'un guardaespatlles cutre es tractés, mirant de tapar al Xavier Trias perque no l'enfoquessin les càmares. Què són tants nervis?.

Davant l'absència de tot, i el risc més que evident de perdre les eleccions municipals, tal com deia, només hi ha una doble arma, un doble engany: Espanyolització i eix dreta - esquerra.

Començo per aquest darrer punt. L'únic missatge és la por a la dreta, en un llenguatge de fa un segle però que es pensen que encara serveix. No crec en dreta - esquerra, és anacrònic, només serveix d'espantall per als que no tenen idees ni projecte. Sí existeix però progressistes i conservadors, així com liberals, socialdemòcrates etc...

Analitzem a Barcelona qui és conservador i qui és progressista: Un govern municipal que no fa habitatges de protecció social, que es ven el sòl públic, que fa 28 anys que són els mateixos amb el mateix projecte, amb polítiques socials completament desconegudes, amb despeses milionàries en esdeveniments absurds (pa i circ pel poble per tenir-lo entretingut) i en propaganda, amb un urbanisme poc sensible, un projecte de ciutat d'aparador, que no conta amb els que hi viuen, que imposa els projectes sense creure en la participació ciutadana (Glòries, Lesseps..), que té abandonades les zones verdes, amb un munt d'àrees municipals simplement sense gestionar. On és el progressisme aquí?, algú em pot indicar algun exemple de progressisme d'aquest govern?. No, són els conservadors. A més, un partit que, conservador com és, aposta perque Catalunya es quedi tal com està nacionalment parlant.

Al davant hi ha el Xavier Trias, un polític avalat per la seva trajectòria social, sobretot per la construcció del model sanitari català, exemple a tot l'estat i fora de l'estat. Una persona sensible, que aposta en el seu projecte per l'habitatge social, deixar de vendre sòl públic, que parla de les persones i els barris, de dependència, de gent gran, que té projecte per als nuclis històrics, que presenta una bateria de propostes en matèria de participació que els altres no han ni somiat mai, que aposta pel transport públic, que parla de pobresa zero, dels pisos pastera, d'inversions socials i de projecció de la ciutat. Està clar, aquest és el progressista. A més no es conforma amb l'actual status nacional de Catalunya, perque és progressista.

Qui és el conservador i qui és el progressista?

El segon engany és l'espanyolització. No és casualitat que PP i PSOE, aprofitant tristament les excuses d'ETA i les víctimes uns, i la Guerra a l'Irak els altres, justament ara vulguin fer sortir tothom al carrer. Recordeu fa exactament 4 anys el bé que els va anar a alguns que la gent anés a votar més pensant en la guerra de l'Irak que no en qui escolliem d'Alcalde per Barcelona, i a l'obrir els ulls ens vam trobar al Clos. Tornarem a caure tots en el mateix error?.

L'objectiu de tota aquesta escalada de tensió i mobilitzacions de carrer no és altre que tensar la corda cara a les eleccions i que anem tots a votar en funció de De Juana Chaos, Guerra a l'Irak, ETA, víctimes del terrorisme, Zapatero, Rajoy etc... i ens oblidem que el que realment anem a votar, en el cas de Barcelona, i aplicat amb els noms corresponents a cada municipi, és el nostre Alcalde, el nostre model de ciutat, seguir igual o canviar després de 30 anys, en una elecció importantíssima que no pot deixar-nos un altra vegada amb una còpia del Clos per 4 anys més.

Votem l'Alcalde de Barcelona, res més, no ho oblidem. Aquest és el seu doble engany, la doble trampa de la desesperació, de qui no té res més a dir.