12 + 1

No acostumo a escriure dos posts de cop, però l'acumulació de cirscumstàncies fa que avui n'hagi escrit dos, doncs ahir coincidia el Consell Plenari de Gràcia i l'elecció de la llista per l'Ajuntament de Barcelona del Xavier Trias.

I si, vaig 13. Com veieu no soc supersticiós, puc parlar de 13, he posat 12+1 perque és la "conya" que amb més d'una persona durant aquests dies hem anat utilitzant. Davant un fet personal tant i tant destacat com aquest no podia deixar d'escriure un post a l'Estel Blanc.

Sempre explico que quan Convergència i Unió, amb el President Pujol al capdavant, va guanyar les primeres eleccions nacionals l'any 1980, amb 9 anys, ja seguia amb interès els resultats, desitjant la victòria convergent, en territori hostil, a casa llavors eren del PSUC i ja els anava bé que el Reventós fos President. Els recomptes de llavors no es feien amb la rapidesa d'ara i vaig acabar dormint sense saber el resultat. Encara avui recordo l'alegria al despertar-me el meu pare i comunicar-me la victòria del nacionalisme català en aquelles eleccions, tot ensenyant-me una portada de diari amb la foto del President Pujol, crec que era l'Avui. Imagineu-vos doncs el que per mi representa, més de 25 anys després, poder ara ser jo candidat amb clares opcions de ser escollit, en aquest cas regidor a l'Ajuntament de Barcelona.

Ha estat un procés llarg, molt llarg, agònic fins al final, dur, també molt dur, tothom que ha estat implicat en processos d'eleccions de llistes sap que es dur, que es juga amb il·lusions i sentiments de persones i al final no tothom hi cap. L'agonia va ser fins al final. El passat dilluns, quan es va tancar la llista (que no aprovar encara) anava rebent missatgets d'sms felicitant-me, i jo encara, oficialment, no sabia res, fins que em va trucar el Trias, a les 19:50h, només 10 minuts abans de la reunió decisiva per dir-m'ho. Quin descans, després de 3 mesos d'aquest procés i d'una darrera setmana molt dura on la notícia no arribava mai.

El primer que haig de fer és agrair-li al Xavier Trias la confiança dipositada en mi, en nom meu i en nom de l'Agrupació de Gràcia, que feia un cert temps que no rebiem bones notícies en qüestions de llistes.

Perque anar 13 no és qualsevol cosa. Simplement era l'únic número lliure que hi havia si no ets dona (les llistes són paritàries per complir la Llei d'igualtat de la qual, en aquest sentit, em reservo l'opinió), d'Unió o ja regidor aquest darrer mandat. Com es pot suposar molta gent hi optava i al final el 13 és per Gràcia, per mi, cosa que incrementa la responsabilitat assumida.

I no seré l'únic, la candidata que finalment el Xavier Trias ha escollit de la JNC de Barcelona és la Francina Vila, també militant de CiU Gràcia, i anirà de 10, o sigui que serà regidora segur. El Víctor Cullell en el lloc 31, la Carme Sales en el 32 i la Montse Marchante de suplent, tanquem la representació gracienca, prou nombrosa i amb l'equip municipal d'aquesta legislatura representat al 100%, cosa que em fa especial il·lusió i és clar reconeixement a la feina feta.

I amb aquesta força, un cop acabats els Plenaris, pràcticament finalitzada la legislatura doncs, encarem a CiU de Gràcia la precampanya i campanya, amb molta il·lusió i força, amb Comitè Electoral ja constituït, amb gent més vàlida que mai i amb idees novedoses i revolucionàries (idees de campanya vull dir), disposats a contribuir a la nova etapa per a la ciutat, a renovar l'esgotat projecte que s'arrossega des de l'any 1992, i a aportar una nova manera de fer política, oberta, participativa, per les persones, a més de catalanitat, progrés i projecte de futur per Barcelona i per Gràcia.