Dos conflictes lingüístics més

El primer el va patir en persona la meva dona, la Mar. És d'aquells greus, dels que fa mal, perque el protagonista és la mateixa Generalitat, on el "Montillisme" avança.

Inspecció de treball a l'empresa on ella treballa. En anar a entregar documentació al Departament de treball els atén una tal Lurdes Barbal, qui a pesar de tenir cognoms i accent clarament català els aten en castellà. Malgrat la Mar es dirigeix a ella en català, li torna a contestar en castellà. A base d'insistir finalment canvia l'idioma i respon a la Mar en català, però a la resta de persones de la comitiva els seguia parlant en castellà. Per supost tota la documentació de la inspecció va ser tramitada en castellà. Això al Departament de Treball del propi Govern de la Generalitat de Catalunya. Gràcies Carod una vegada més.

El segon conflicte és a peu de carrer, a Gràcia. Ens situem a la Plaça de la Revolució de Gràcia, on aquest dissabte passat vam fer l'acte del dia de la dona. L'home del pàrquing situat una mica més amunt del Restaurant Niu Toc és qui va obrir les pilones de la Plaça, que no deixaven entrar a la comitiva que havia de muntar l'escenari, això sí, prèvia exigència de que es dirigissin a ell en castellà.

Aquests dos conflictes s'uneixen a l'article del Quim Monzó de divendres a La Vanguàrdia, on denunciava el mateix fet a un Bar de la Plaça Urquinaona, on una senyora, sembla ser no massa agraciada, practica el mateix esport d'escopir a la ma de qui els alimenta.