30 de març 2007

Sobre la blogosfera socialista

Us heu fixa't que a bona part dels blogs socialistes no s'hi poden deixar comentaris?. Aquest és el seu concepte de participació. Podeu veure'ls, els seus i tots els altres, a Poliblocs.

Us heu fixa't també que bona part dels 200 i escaig que diuen tenir són blogs morts, inactius?.

Tot plegat són més mostres del gran engany socialista.

Alguns exemples il·lustres són Jordi Pedret, diputat socialista a Congrés dels Diputats, una de les persones més maleducades que he conegut mai, segur que el polític més maleducat que he conegut mai. És dels que només sap mossegar, mossega però amaga la ma, impossible deixar comentaris al seu blog.

Parlant de bulldogs de la política seguim amb el Joan Ferran, un altre que si no fos per les mossegades no podria estar en política, no en sabria. També mossega i amaga la mà, impossible deixar comentaris al seu blog.

Seguim amb el Miquel Iceta, de molt més nivell que els anteriors, guarda gelosament però la seva presumida intelectualitat, impossible deixar-hi comentaris.

Podria seguir amb molts més, però acabo amb un, un tal Xavier Dominguez, de Reus. En un llenguatge completament antiquat sembla entendre's que vol denunciar el fet que el candidat de CiU a Reus, Carles Pellicer, no té blog, argumentant amb això que tenir blogs és "d'esquerres" i no tenir-ne de "Dretes". Brillant conclusió digna d'estudi. Per morir-se de riure. La gràcia però vé quan, després de fer grans discursos de blogs, l'esquerra i la participació, no pots deixar comentaris al seu blog. Increible no?, però cert. El més fort és que alguns d'aquests realment es deuen creure tot allò que diuen.

2 Comments:

Blogger Vida quotidiana said...

Has triat bon tema :) De totes maneres, crec que les crítiques també s'han d'estendre a d'altres partits, incloent-hi el vostre. Per exemple, el bloc d'en Jordi Xuclà no admet comentaris. I el bloc de la Meritxell Borràs no és per tirar coets...

De tota manera, i en això et dono la raó, com a mínim els blocs convergents són més interessants que els socialistes, ja que com a mínim es veuen aportacions pròpies i que es parla de coses que van més enllà de la política de partit.

Un apunt final: per què hi ha tanta endogàmia en els enllaços a altres blocs? Sigui quin sigui el partit, pràcticament tots els blocs apunten només a enllaços "dels seus". Una mica pobre tot plegat...

00:03  
Blogger Carles Agustí said...

Et dono la raó amb això de l'endogàmia dels enllaços, suposo que tendim a posar els qui coneixem i els que linken amb nosaltres.

12:27  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home