09 d’abril 2007

Unió Europea: 50 anys

Recentment hem celebrat (val a dir que amb escassos actes conmemoratius aquí a Catalunya) els 50 anys de la Unió Europea, amb els diversos noms que ha anat tenint. És moment doncs d'anàlisi del que ha estat aquest mig segle i del moment en què ens trobem de l'anhelat procés d'Unió dels països d'Europa.

Ben diferent és l'anàlisi si parlem dels 50 anys o del moment actual. En el primer cas podem considerar el balanç com a positiu en general, doncs aquella quimera d'aconseguir una unió política dels diferents estats d'Europa s'ha aconseguit, almenys en la seva fase inicial, i no és poca cosa.

Ara bé, si parlem del moment actual, aquest no és positiu, segurament la Unió Europea passa per la crisi més gran des de la seva constitució, i resumint en destacaria cinc raons: Estatisme, economia, llunyania, inflació i pressa:

Estatisme: D'Estats. Els estats europeus han cedit certa sobirania per fer realitat la Unió Europea, però a costa de controlar el procés fins al punt de pràcticament asfixiar-lo. La Unió Europea és avui dia, quan reclama un pas més, la suma de vigilants voluntats estatals més que no pas una entitat en sí mateixa. Aquest factor és el que impedeix una política exterior realment comuna, l'elaboració d'una Constitució Europea amb poder real, una vertadera unió política i el reconeixement de les realitats nacionals europees entre altres. És aquí on entra en crisi el somni català de desempallergar-se d'Espanya gràcies a, i tot entrant a la Unió Europea, doncs els estats controlen, i Espanya dels que més. Soc dels que segueixo creient en aquest somni però, malgrat la crisi que atravessa no hem d'abandonar aquesta estratègia.

Economia: L'Economia ha passat molt per davant de la política en el procés d'Unió Europea. La idea era que primer vingués l'economia i això comportaria la unió política. La realitat és que mentre els estats han vist oportunitats en la unió econòmica, i l'han permès, han vist molt recelosament la unió política, i l'han alentit o impedit al màxim. La Unió Europea econòmica ja està feta, i demana a crits el pas a la unió política que els estats impedeixen.

Llunyania: Malgrat a les escoles s'estudien les institucions europees, i malgrat cada 5 anys hi ha eleccions europees, no es percep el que fan, com afecten i quines són aquestes institucions, més simbòliques que reals excepte en algun camp concret. El mateix procés d'elaboració de la recent embarrancada Constitució Europea, ha estat un exemple de llunyania considerable malgrat les aparences de participació que s'hi han volgut donar.

Inflació: Per l'Euro. El major èxit dels 50 anys d'Unió Europea, l'Euro, s'ha convertit en un problema no reconegut. La inflació que la unió monetària ha produit ha estat galopant, i no es veu reflexada en les estadístiques oficials, però si en la percepció i les butxaques ciutadanes. El pitjor és el no reconeixement i la manca d'explicació clara a aquest evident factor.

Pressa: La pressa per créixer massa ràpidament i desmesurada. Guiats per l'economia, que com he dit és la que mana a la Unió Europea, s'ha buscat l'extensió territorial com a teòric factor de consolidació del projecte, i com a real factor de cerca de més mercats econòmics. El resultat és una desmesurada annexió de nous estats, a un ritme superior al digerible per la Unió, amb l'entrada d'estats alguns dels quals de dubtosa europeitat, i una agenda amb inclús Turquia com a proper candidat, estat que té d'Europeu el que jo d'espanyol, malgrat l'evident connexió cultural, històrica i econòmica de Turquia amb Europa i inclús l'europeitat geogràfica d'una petita part del seu territori. La seva entrada a la Unió Europea acabaria per desnaturalitzar aquesta i per provocar el tall de digestió per gormanteria a la Unió Europea.

La solució passaria per, seguint els cinc factors exposats: Reduir el pes dels estats i incrementar el de la Unió com a ens propi, facilitant així el seu creixement polític, fent pedagogia real de cada pas i prioritzant la consolidació dels estats actuals al projecte abans de mirar l'extensió territorial del projecte.