Primer debat: Perd Hereu

A les 20:30h arribàvem a TVE - Sant Cugat. O no hi havia estat mai o feia molts i molts anys que no hi havia estat. Núvol de càmeres i fotògrafs a l'entrada on coincidim amb la delegació d'ICV, també amb representació gracienca, amb el Jordi Farriol.

Ens reben i ens acompanyen a la sala on hauríem de seguir el debat. Acompanyem al Xavier Trias una dotzena de col·laboradors, bàsicament els qui havíem preparat amb ell el debat més la seva dona, la Puri. Els moments previs al debat, excepte un molt breu assaig dels punts fonamentals de la intervenció inicial, la més important, són de distensió, dedicats bàsicament a menjar, arrassar segons ens deia el Trias, les safates amb entrepans i canapès que ens havíen portat, i inclús a fer una ulladeta als futbols que hi havia, el Manchester - Milan i el partit del Barça a Egipte.

Visita del Lorenzo Milà, de diverses persones de l'equip de TVE i finalment del Jordi Hereu acompanyat del Joan Ferran, President del PSC-PSOE a Barcelona, visita que semblava la salutació que fa el porter al jugador que li ha de llençar el penal just abans de tirar-lo, això sí, l'Hereu simpàtic i elegant.

Uns quants acompanyem al Trias al plató, bàsicament per veure com era aquest, viure l'ambient del debat fins que aquest començava... Allà descobreixo més representació gracienca, amb el Pep Gorgori, Cap de premsa del Grup Parlamentari del PSC-PSOE al Parlament de Catalunya i a qui dedico el post anterior.

Ens fan fora a tots, comença el debat, cada equip a la seva sala...

Per mi, en general, el debat és un triomf de l'oposició davant el tripartit. Trias i Alberto Fernàndez s'en surten bé davant de molts problemes del tripartit que, en contra del que esperàvem, actua amb estratègies separades a diferència del que havíen fet sempre darrerament.

De millor a pitjor:

Xavier Trias: Molt bé en el missatge inicial i en general bé en tot el debat, col·locant els missatges en els escassos moments que aquest tipus de debat et proporciona. Inclús acaraments victoriosos amb Mayol i un Hereu que s'amaga. En general el missatge de canvi després de 28 anys de governar els mateixos i la contraposició de models (Seguretat - civisme - governar diferent - serveis - habitatge enfront de grans esdeveniments - show i espectacle - urbanisme dur - prepotència i disbauxa al carrer) queda clar amb les intervencions del Trias. L'Alberto Fernàndez xafa part de la intervenció final del Trias copiant alguns dels missatges clàssics de CiU.

Alberto Fernàndez: Mala intervenció inicial però de pitjor a millor, Es refà i acaba col·locant el seu clàssic discurs, basat únicament i obsessiva amb seguretat. L'efecte Ciutadans es nota i l'Alberto està fatxa i inclús parla en castellà part del debat, que li haurà servit per afiançar vots seus però no per treure'n als altres excepte algun als socialistes.

Jordi Portabella: El millor en imatge tot i que s'ho creu massa. Llenguatge un esglaó o dos per sobre de la mitjana de la humanitat, o sigui que no se l'entén de res vaja, excessivament intel·lectual. Les seves primeres frases del debat, quelcom així com "vivim un paradigma de la humanitat..." passaran a la història com allò que mai s'ha de fer en un debat. Quan està millor és en l'apartat d'economia en una encertada defensa de la classe mitja.

Imma Mayol: Sempre bona en debats, ahir va ser el pitjor que li he vist mai. Comença bé amb el seu discurs però acaba embrancada amb acaraments amb el Fernàndez i el Trias, perdent-los tots. Acaba els acaraments amb un "vostè no té credibilitat" davant d'una allau de xifres i evidències de la mala gestió del tripartit i d'ICV en especial en polítiques socials i habitatge a Barcelona. Malament al final quan acaba demanant el vot per ella amb l'únic argument que és una dona.

Jordi Hereu: Desaparegut, tò baix de veu, mirant al presentador sempre, sense repsondre els adversaris i utilitzant un discurs de continuitat del model, "mateix model", o sigui d'Hereu del Clos, sense més novetat. Fluix, contingut, desaparegut... Estratègia errònia. Suposo que li hauríen repetit mil vegades allò de "sobretot no facis errors", que marca el grau d'"ambició" i "il·lusió" dels socialistes en aquestes eleccions municipals. I ell va obeir, no va fer grans errors, no va ensopegar, però va anar tan lent que va arribar l'últim, va perdre vaja.


Tot i calcular que no deuria tenir gaire audiència (competia amb dos futbols de nivell i House), en resum el debat va servir per si algú encara no creia que Xavier Trias pot ser perfectament Alcalde el proper 27 de maig, ahir ho veiés clar, és molt millor que l'Hereu, i les ganes i ambició de CiU molt superiors a les d'un PSC-PSOE amb molta molta por. Per alguna cosa serà.