Crònica de campanya 2: Per una televisió pública catalana i democràtica: Ramon Pellicer Fora ¡¡¡

Com deia a la crònica d'ahir ja preveiem, per part del PSC-PSOE, la utilització dels mitjans de comunicació afins per mirar de desmobilitzar el nostre electorat fent creure falsament que les eleccions ja estan decidides en favor de Jordi Hereu. Però el que va fer ahir TV3 supera, no només totes les previsions, sinó la ratlla de la televisió democràtica i la sotmesa com a les dictadures.

Ahir, primer dia de campanya, els socialistes ataquen amb una enquesta del CIS (socialista), i una de la SER (socialista), ambdues presentant uns resultats inversemblants. Perfectament venuda la primera per TV3 (socialista), on surten guanyant uns (els socialistes). La maranya mediàtica socialista, el periodisme orgànic sense dignitat professional, s'ha posat en marxa sincronitzadament com un rellotge, enfront dels periodistes professionals i que saben fer la seva feina des de la neutralitat, que per sort són majoria.

Quant s'havia vist un Telenotícies obrint amb una enquesta subjectiva?. Primera notícia, i dins d'aquesta primera notícia, el primer de tot que informen, uns resultats de Barcelona que anaven molt bé al tripartit. Però això no és el més greu, mentre presentàven l'enquesta del CIS, els periodistes hi anaven ficant cullerada, fent comentaris subjectius. En comptes de presentar-la objectivament i prou, hi deien la seva. Amb comentaris com "CiU no puja suficientment, més tenint en compte que el PP baixa entre 1 i 2 regidors". O sigui lligant el vot de CiU al del PP, bloc d'esquerres - bloc de dretes, pretenen. Quina barra ¡¡¡.

Em pregunto si coses així es poden permetre, per què ens quedem de braços creuats?. No s'hi pot fer res legalment, políticament o com sigui?.

Més enllà d'això, que serà una constant durant tota la campanya perque és la seva estratègia principal a manca d'altres, la campanya segueix.

Ahir era el primer dia oficial de campanya. Cada dia a les 8:30h tenim Comitè Electoral, on repassem l'actualitat del dia i el missatge preparat per aquell dia. Per tant a matinar cada dia i a fer feina.

A nivell de Barcelona vam donar a conèixer la transformació urbanística, la idea de fer un Parc de Mar enfront de Diagonal Mar, cobrint la ronda que ara la divideix i separa de la platja, a més del cobriment parcial de la ronda de dalt a Montbau i la construcció d'un nou barri residencial tot de l'Ajuntament, tot habitatge públic de lloguer protegit, en una zona en desús del port. Perquè després diguin que no tenim política d'habitatge. Mentre ells es venen el sòl, nosaltres fem barris sencers. Jo pregunto als Hereu, Espriu, Mariona Fernàndez i companyia, qui són els que fan polítiques socials i qui els que no???.

A Gràcia teniem botiga a botiga. A l'Agrupació hi havia un sidral de consideració, amb gent ensobrant, gent fent bosses, gent ordenant i preparant material, el telèfon i el correu electrònic treient fum... Hem sortit sobre tres quarts de 7, no érem masses, hem pogut fer uns 170 comerços. Jo n'he degut fer uns 40.

En general es nota que la política no està al seu millor moment, l'escepticisme i la sorpresa són la reacció habitual de la gent de les botigues dins d'un ventall que recorre totes les possibilitats, des del que es declara votant teu, fins al que rebutja la informació que li dones. En els dos extrems, un parell han declarat ser votants nostres i voluntat d'ajudar-nos, més uns quants altres que amb el seu somriure i actitud ja veus que recollirem el seu vot, mentre que només un m'ha rebutjat la informació, encara que ja veus que algun se la queda més per educació que altra cosa.

Curiós observar com han proliferat els establiments comercials d'immigrants al carrer Verdi, qui en rebre la informació electoral quedaven absolutament astorats i sorpresos sense entendre de que anava allò la gran majoria.