Crònica de campanya 13: El debat de Gràcia

Avui és el dia que menys campanya he fet de tots, per un motiu, perque teòricament demà mateix, finalment dimarts que vé, acaba el termini d'esmenes del Projecte de Llei de l'Obra Pública, i hem de preparar les esmenes, cosa a la que he dedicat part del dia. Increiblement, aquesta darrera setmana de campanya acabaven termini 5 ó 6 lleis. Més o menys s'han anat aplaçant totes per molt poc després de les eleccions. Per tant feinada nova a la vista.

Avui hi havia roda de premsa de seguretat i per la tarda missatge de capitalitat, nacionalista, al miting de Sants - Montjuïc, que sembla estava ple i ha anat molt bé.

A nivell de Gràcia, avui hem rebut el Parlem-ne, la revista electoral, que tindrem 4 dies per explotar. Avui teniem botiga a botiga, no hi he anat perque teniem el debat de Ràdio Gràcia. Pel que m'han dit els que hi han anat han fet una bona pencada.

Som ja fora de període d'enquestes, per tant les sensacions i els rumors agafen categoria d'enquesta. En aquest sentit arriben diversos inputs diferents que quadren en una creixent sensació d'empat virtual, amb el PSC-PSOE 1 regidor per davant. L'altre input que arriba amb cada vegada més força no és tant bó, i és que Ciutadans podria entrar.

Pel que fa al debat de Ràdio Gràcia crec que ha estat un gran debat, un debat d'idees, de propostes, de contrast de programes, idees i prioritats, on la crítica i l'atac s'han limitat a les ocasions necessàries. Salvant les distàncies, ha estat un debat de molta més alçada que el debat de liders, en el sentit que deia, debat de propostes, d'idees, sense cops baixos. Fins al punt que no m'atreveixo a donar un guanyador, tots hem estat els guanyadors:

Carles Agustí (CiU): O sigui jo. He sortit francament content de com m'ha anat el debat. En cada punt he dit tot el que havia de dir, explicant bé totes les propostes. El que més m'ha descol·locat és la cloenda, ja que l'Alberto Belón ha parlat abans que jo i ha començat dient que fa 28 anys que governen els mateixos i que cal un canvi, o sigui el nostre discurs, això m'ha descol·locat però crec que me n'he sortit.

Guillem Espriu (PSC-PSOE): Em recorda a l'Hereu com ja he dit altres vegades, en el positiu i en el negatiu. Té un discurs ample, treballat i elaborat, però eteri i sense concretar, fruit de la inconcreta campanya socialista. Elegant en la defensa de les seves idees o sigui molt lluny dels Ferran, Zaragoza, Pedret... que tant abunden al seu partit.

Àlex Lopez (ERC): En la línia de tots. Defensant tranquilament i amb arguments el seu projecte. Sap relligar un discurs gracienc d'ERC, millor dit, el poc positiu del mandat ho sap aprofitar relligant un discurs gracienc.

Jordi Farriol (ICV): El més crispat però és molt millor que la Imma Mayol. No es queda en el discurs buit de jo soc l'esquerra i per tant el bó, i vosaltres la dreta i per tant els dolents, sinó que l'elabora i inclús se li ha sentit alguna proposta. De tota manera si algú ha perdut el debat ha estat ell, doncs l'Alberto Belón l'ha enganxat del tot en una rèplica d'habitatge.

Alberto Belón (PP): Ha mantingut un tò correcte, molt allunyat de l'habitual del PP. Ha sabut traslladar el discurs del PP de manera educada i sense crispació. Bé en les rèpliques. Molt bon paper per tant.