Anàlisi dels resultats electorals a Gràcia

Sobre els resultats de les eleccions municipals de diumenge passat a Gràcia s'han publicat ja diversos escrits força interessants. En destaco dos, el de l'Àlex Lopez, d'ERC i el del periodista Carles Salat, malgrat hi ha coses que no comparteixo de cap dels dos anàlisis.

Els resultats són de victòria clara de CiU, amb 7 punts d'avantatge sobre el PSC-PSOE que recula considerablement, el PP aguanta, ICV recula i ERC s'estavella.

Fins aquí tots d'acord. Sembla que el debat gira al voltant de dos aspectes: Si hi ha o no vot pròpiament en clau gracienca, i si hi ha hagut trasvàs de vots entre partits.

És evident que més del 90% dels vots dels graciencs es decideixen en clau de ciutat o inclús nacional i no gracienca, de fet, desgraciadament, la gran majoria de graciencs no sap que té un Regidor de Gràcia, ni un Ajuntament de Gràcia, ni qui és el Ricard Martinez. Ara bé, sí que hi ha uns no menyspreables centenars de vots que sí acaben acudint a les urnes en clau de Gràcia. Són vots, o bé afectats per algun projecte urbanístic o decisió política concreta, o de la gent que forma part del moll de l'òs del fet gracienc, gent d'entitats, gent que segueix els plenaris i comissions de l'Ajuntament, gent que escolta o llegeix els mitjans de comunicació propis.

En aquests centenars de vots en clau gracienca, és on discrepo tant amb l'Àlex Lopez com amb el Carles Salat, primer perque aquests vots sí que existeixen, i segon perque han afavorit CiU. Els bons resultats de CiU per exemple al Coll (hem estat a punt de guanyar en un territori que és tradicional feu socialista), o a Vallcarca o Penitents... coincideixen amb territoris molt treballats per CiU aquests anys o amb l'existència de conflictes mal resolts pel govern de Ricard Martinez (Tres turons, Vallcarca-Farigola, Collserola gracienca, okupes...).

A banda d'aquests vots que s'han pogut moure en clau de conflictes territorials, hi ha hagut també un vot genèric de càstig (sempre dins d'aquests centenars de vots que es mouen en clau gracienca) a Ricard Martinez. Ha obert molts conflictes i pocs n'ha resolt, no s'ha dedicat a conèixer Gràcia i ha mostrat un mal caràcter que no l'ha ajudat gens. L'alternativa escollida, tenint en compte que parlem d'una població altament nacionalista, ha estat CiU.

Pel que fa als trasvassos de vot, no només opino que n'hi ha hagut, (contradint a l'Àlex Lopez que simplement ho atribueix tot a trasvassos amb l'abstenció) sinó que tinc dades a la ma que ho indiquen i que ja faré públiques quan estiguin del tot desxifrades. CiU ha rebut, a Gràcia, una part no menyspreable de votants del PSC-PSOE, potser parlem d'entre 1.000 ó 2.000 vots. Xifra similar és la que ha vingut d'ERC, uns pocs centenars del PP, potser 500 com a molt, i molt pocs, però alguns, d'ICV.

La pregunta llavors és, perque CiU no ha pujat en vot si ha rebut vots nous de pràcticament tots els partits?, doncs perque una part significativa de l'electorat de CiU, al voltant del 30% mínim dels que van votar CiU el 2003, s'han quedat a casa. Parlem d'uns 4.000 vots que finalment han compensat amb les noves entrades que hem tingut.

Són votants afectats per la síndrome de l'1 de novembre que s'han quedat a casa, i que sí haguessin anat a votar hauríem capgirat la truita a Barcelona. Però no s'ho van creure, i a les portes ens hem quedat.