Abduïts

La frase més encertada de la situació sorgida dels 4 enfrontaments entre Madrid i Barça, l'he sentida al Vicepresident del Barça Carles Vilarrubí, qui va dir que l'afició i entorn madridista estaven abduïts per Mourinho i les seves maquinacions, com a única explicació possible als arguments que arribaven de Madrid.

Doncs sí, d'una banda la incapacitat d'acceptar una situació perllongada en anys de no guanyar quasi res, amb la urgència històrica que això comporta.

De l'altra Mourinho, per a qui tot val, tot. Ell mai perd, sempre és culpa dels altres, sense dubtar a inventar mons artificials o paral·lels, que sovint són exactament el contrari de la realitat (els àrbitres ajuden al Barça, Pepe no va tocar Alves, el Barça juga brut, Guardiola és un provocador, el Madrid juga a futbol i el Barça no etc... etc...).

A l'afició i entorn madridista, començant pel propi Florentino Perez, incapaços la majoria (no tots) d'assumir que el Barça és millor, i de que no guanyen gairebé res, bàsicament perque quasi tot ho guanya el Barça, li és més fàcil deixar-se abduir pels mons de Mourinho, que acceptar la dura realitat, malgrat assumir-la els portaria a la solució, i abduir-se no.

És l'única explicació que hi trobo.

L'altra millor frase que he sentit d'aquesta situació, és de la germana del Pep Guardiola: "però.... realment s'ho creuen?"