Després del 22-M

El 22-M en ítems:

- Barcelona tindrà Alcalde catalanista per primera vegada en aquest període democràtic. Catalunya tindrà una capital que per fí exercirà com a tal.

- El PSC no remuntava, com ells mateixos i els mitjans s'encarregaven de dir.

- La brama de les retallades sí que ha tingut alguna afectació electoral a CiU, però tot i la contracampanya d'alguns amb aquest lema, CiU no només guanya Barcelona, i Girona, i Reus, i Mataró, i Igualada, i Tortosa i Figueres, i..... sinó que guanya les eleccions municipals a Catalunya per primera vegada. La gent ha entès doncs que estem en una situació econòmica molt difícil i davant la qual cal pendre mesures concretes, que res tenen a veure amb ideologia sinó amb necessitats urgents.

- Tot i que els acampats i indignats llencen un missatge que és real, i reflexa l'allunyament entre política i societat, la participació electoral augmentava. 3.000.000 de catalans a les urnes, uns pocs milers a les acampades.

- Les campanyes en positiu i programàtiques guanyen, les contracampanyes en negatiu perden.

- Malgrat el que dèien després del 28-N el PSC ni va entendre ni ha entès el missatge de les urnes. Un parell d'anys més amb Zaragoza i companyia i desapareixen com a partit. Un partit no és una maquinària per acumular poder, sinó un projecte amb ideologia i propostes.

- ERC paga haver entregat Catalunya als partits espanyols, paga el tripartit 1 i paga el tripartit 2. L'eterna adolescència política d'ERC li acaba passant factura a les urnes.

- L'independentisme, que és ja gairebé un 50% de la població, és transversal. Els partits que intenten apropiar-se'n menystenint els altres, acaben marginats electoralment.

- El PP fa una forta estirada a Catalunya, a remolc de l'estirada que fa a l'estat, i fruit també de que els altres no hem sabut detectar i combatre el seu ascens.

- ICV-EUIA té el seu públic, sempre té el seu públic, sobretot a Barcelona.

- Els resultats de PxC i de Garcia Albiol demostren que alguna cosa sobre la immigració no estem fent bé entre tots.

- Les CUP són l'expressió nacional d'ICV i l'expressió regenerada d'ERC, que vigilin o els amenaça un sorpasso.

- La caiguda de la Diputació de Barcelona, a més de l'Ajuntament de Barcelona, és el símbol del final del poder pel poder socialista.

- A L'Àrea Metropolitana de Barcelona encara hi ha molta feina a fer des del punt de vista de conscienciació nacional.

- No entenc que passa al País Valencià i les Illes. Només veig una cosa clara, el PSOE d'allà hauria de dissoldre's, igual que el de Madrid. Potser tot el PSOE.

- Bildu no era ETA.

- El PP arrassa més per demèrit del PSOE que per mèrit propi.

- Zapatero Game Over.