Crònica de campanya 6: El Fons de competitivitat

El dia d'ahir quedarà gravat a la història com una de les jornades més negres per al PSC-PSOE i de retruc per Catalunya.

Teniem l'opció de recuperar 1.500 dels molts milions que Espanya ens deu. En aquest cas a través del Fons de competitivitat. Els vots però, dels 25 diputats del PSC-PSOE a Madrid contra Catalunya, ho han impedit.

Que el PSC no existeix i és el PSOE és evident. En tot cas, que arribessin fins a l'extrem del suicidi polític, potser deixant anar entre d'altres l'Ajuntament de Barcelona o la Diputació, no deixa de ser sorprenent.

Evidentment, aquesta notícia i trist esdeveniment, marca ja tota la campanya i deixa al PSC-PSOE sense l'absurd i cínic argument de les retallades, l'únic que els quedava.

Ahir vam presentar les propostes d'infrastructures a l'aeroport. En resum, l'ambició de Barcelona ha de deixar de dependre de Madrid, com ha passat en l'etapa Hereu.

Per la tarda acte de cultura, original, liderat pel Jaume Ciurana, i on la simbologia del propi acte conformava el nostre discurs en cultura: Recollirem totes les idees, fí del sectarisme i convertir Barcelona en la ciutat de la creativitat.

El dia d'ahir per mi va ser de despatx, preparació de fitxes, arguments, dades... Per la tarda reunió per preparar el debat de la nit a 59 segons, assistència a l'acte de cultura i després cap a TVE. Ahir no vaig poder fer campanya a Gràcia, on feiem un nou eix comercial.

El debat del 59 segons tenia un perfil encorsetat que el feia difícil de seguir. Falta de rèpliques i contrarèpliques i poc joc polític.

Hereu, en un dia difícil per la votació del Fons de competitivitat, no va treure retallades, sabia que tenia les de perdre. El seu tò durant tot el debat denotava desànim i derrota, en va ser el gran perdedor.

Portabella descol·locat com tota la campanya, Gomà correcte per al seu públic i Fernàndez Diaz i Trias els millors, col·locant tots els missatges en aquest difícil format.