Crònica de campanya 12: 1 any del fiasco de la Diagonal

Ahir va fer exactament un any del fiasco de la Diagonal. Una mena de referèndum controlat com a les millors dictadures. On només hi havia dues opcions de vot, A i B, quasi idèntiques. La tercera opció va ser amagada, però existia, era la C.

Tracten la gent com si fós imbècil, però no ho és. El resultat, davant l'evident provocació, va ser una victòria de l'opció C amb més del 70% dels vots.

La broma va costar 3.000.000 d'euros, quan hi ha entitats socials de Barcelona que amb 20.000 o 30.000 euros tirarien endavant els seus projectes.

Silenci mediàtic. Ahir els mitjans van silenciar que feia 1 any del fiasco de la Diagonal. Ho vam repetir a cada acte, sense massa èxit però, deurien tenir molta pressió.

Pel matí, Xavier Trias tenia el debat del País i la presentació de les mesures de seguretat, amb la guàrdia de barri, l'assumpció de totes les funcions de seguretat per part de l'Alcalde i el canvi de prioritats de la Guàrdia Urbana (dels despatxos al carrer, de posar multes a vigilar) com a principals propostes.

Per la tarda l'acte territorial de Sants-Montjuïc, on Trias va demanar el vot de tots els que volen el canvi, atenent a que diumenge ens hi juguem continuitat o canvi, i el canvi només el representa Convergència i Unió.

Ahir vaig acompanyar la Diputada Neus Munté, fent una visita a l'Associació de Veïns del Coll i després una ruta pel barri per parlar amb els veïns.

La campanya socialista segueix per extranys derroters. Dos detalls:

- Jordi Hereu és un polític mal valorat a Barcelona, suspen a totes les enquestes. Doncs el PSC-PSOE amaga completament les seves sigles fent únicament campanya per Jordi Hereu. Sobretot als barris obrers de Barcelona, les sigles són amagades del tot. Un partit que es diu Obrer, i amaga les seves sigles als barris obrers.

- Un altre detall curiós. Les ganes de canvi a Barcelona són superiors al 70%. Doncs Hereu es dedica a dir que Xavier Trias és el canvi i ell la continuitat.