01 de juny 2011
Dades personals
- Nom: Carles Agustí
Llicenciat en Ciències Polítiques i tinc estudis d'Història. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. Professor de la URV. Co President de l’Observatori Internacional de Democràcia Participativa (OIDP) i Vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació i Estratègia Política (ACCEP) i membre del Consell Rector del Centre d’Estudis i Opinió de la Generalitat (CEO). Secretari d’Organització de CDC BCN. He estat Director General d’Afers Interdepartamentals i Responsable o Coordinador dels programes electorals de CiU a les eleccions Europees 2009, Catalanes 2010 i municipals de Barcelona 2011. També he estat President de CDC Gràcia, Portaveu del Grup Municipal de CiU a Gràcia, Assessor del Grup Parlamentari de CiU, President de la JNC a BCN i Responsable d’Internacional de la JNC.
Crea el teu distintiu
EL MEU NÚVOL DE TAGS, O PARAULES MÉS UTILITZADES EN AQUEST BLOG (CLICA A SOBRE DEL REQUADRE PER VEURE-HO)
SUBSCRIPCIÓ: PER TAL DE SUBCRIURE'T A AQUEST BLOG I REBRE NOTIFICACIÓ DE CADA ACTUALITZACIÓ SIMPLEMENT ENVIA UN CORREU ELECTRÒNIC A L'ADREÇA cagustih@bcn.cat POSANT AL TÍTOL DEL MISSATGE: ALTA ESTEL BLANC
VOLS SABER ON T'UBIQUES IDEOLÒGICAMENT?. DEMOCRACIAWEB T'OFEREIX AQUESTA OPCIÓ RESPONENT UN SIMPLE QÜESTIONARI I T'UBICARÀ DE MANERA AUTOMÀTICA EN ELS DOS EIXOS. CLICA AQUÍ I VES A L'APARTAT QUI SOC? ON SOC?
Textos anteriors
- Impressions de Londres
- Després del 22-M
- Crònica de campanya 14: Estats d'ànim
- Crònica de campanya 13: L'acte central a Gràcia
- Crònica de campanya 12: 1 any del fiasco de la Dia...
- Crònica de campanya 11: Continuitat o canvi
- Crònica de campanya 10: L'últim cartutx del PSC-PSOE
- Crònica de campanya 9: El debat de TV3
- Crònica de campanya 8: La terra tremola a Llorca
- Crònica de campanya 7: La setmana dels debats
7 Comments:
En uns dies deixaré en aquest blog la meva opinió sobre tot el fenòmen 15-M, les acampades etc...
En tot cas, la meva opinió és que no se'ls ha de desallotjar.
no crec que sigui prudent ni necessari. Tampoc ho era abans que es volgués "netejar".
ara bé, si s'acampa a Gràcia s'haurà de desallotjar carles? ;-)
Si el moviment és el mateix, amb la mateixa filosofia i comportament, no.
encara que penso que hi ha algú darrera d’això, entenc els indignats, és ben cert que hi ha un nivell d’atur de gent jove i preparada que no pot ni trobar en alguns casos, una feina mediocre i molta gent d’aquet col•lectiu esta rumiant aprendre Angles Alemany i emigrar fora d’aquet país.
Penso que ocupar un espai públic durant un llarg espai de temps, pot causar greus problemes, tan als manifestants com a altre gent que no pensa igual que ells, a mes a mes qualsevol dia pot vindre un grup de diferent ideologia i fer al mateix.
Jo també estic indignat, actualment, els dos membres de la família, estem en atur, tenim dos fills i no som ja tan joves com els que estan a la Placa de Catalunya, però no ens quedem amb el braços creuats i estem mirant d’iniciar un projecte empresarial .
De tota manera, quan arriben les eleccions, expressem la nostra satisfacció o insatisfacció i ho fem a les urnes.
Crec que s’han de desallotjar els acampats sense les forces d’ordre públic, amb la mediació,i arribant a acords.
Salutacions
Joan
La saturació perllongada del mercat laboral és un dels grans mals de la societat i motivador de les acampades, a més d'altres coses.
La tipologis dels "indignats" és diversa i, segur, que hi ha moltes queixes en les que que tenen raó. Evidentment, la manca de feina és un problema molt greu però, malauradament, penso que ara estem pagant les conseqüències de crear una societat d'aspirants a "funcionaris". Una titulació universitària no és garantia de feina; és un pas més cap a la teva formació i adaptació al món real. S'ha d'afavorir que la gent pugui emprendre els seus negocis, que l'administració afavoreixi de veritat això i no com a nous recaptats... Entre els "indignats" no he vist cap referència a l'abús que determinats empleats de la funció pública, com són els 9 dies de lliure disposició. Només anar repetint que paguin els rics i que els polítics són uns lladres. A part, que encara hi ha qui no sap que el mur de Berlín ja fa uns anys que va caure.
Ara bé, crec que això no et dóna dret a ocupar un espai públic durant tant de temps.
I una cosa que em va fer molts tristesa i que denota la cultura i la sensibilitat dels que "viuen" a la plaça: el Monument Macià està ple de pancartes. Ningú ha fet cap referència a com es pot maltractar així un símbol del país. Segurament són ciutadans dels món on aquestes petiteses de nacionalismes no importen per res. Per això en cap conclusió es parla del dret a l'autodeterminació.
Em preocupa molt aquesta guerra dialèctica intransigent. No són ni capaços de deixar passar un camió d'escombraries a netejar la seva pròpia porqueria en un espai de tots. Al contrari, li punxen les rodes...
Albert
Molt d'acord Albert, hi coincideixo plenament. També havia pensat jo això del monument a Francesc Macià. Sociologia curiosa la que es reuneix a la Plaça Catalunya, castellanoparlant i castellanopensant.
Malgrat tot expressen un mal que existeix, com és la distància política - societat i que hem d'afrontar.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home