09 de juny 2011

Dues vegades més que un Club

Reconec que aquest post és molt empalagós i es recrea en els banys de sabó i colònia en que està instal·lat tot allò relacionat amb el Barça les darreres setmanes, però és que és el que hi ha.

Guardiola ha aconseguit que el Barça sigui dues vegades més que un club. La primera no la va aconseguir Guardiola, sinó Franco i tot el que l'envoltava. És el "Més que un club", més que un club perquè representa un país que aleshores estava prohibit, i que avui dia no està prohibit però sí lligat de mans i sovint tancat a l'habitació fosca per a que no el vegin. El Barça l'ensenya, Catalunya parla a través del Barça.

Guardiola, i la gestió del Barça els darrers anys, també amb Laporta, han aconseguit però que el Barça sigui dues vegades més que un club. La samarreta de celebració del títol de Lliga ho resumia tot "el valor de tenir valors". El Barça representa i passeja pel món un munt de valors positius, UNICEF, el bon joc, el futbol bonic, l'esforç, el fair play... és clarament i en tots els sentits el bó de la pel·lícula. Hi ajuda l'actual Real Madrid, que amb l'obsessió de Florentino Pérez pels títols, i l'entrega del club que ha fet a un personatge com Mourinho, representa els valors clarament contraris als del Barça. És, a totes llums, el dolent de la pel·lícula.

Així doncs, passejar avui amb una samarreta del Barça, vol dir moltíssim més que portar una samarreta de colors pel carrer, vol dir portar Catalunya i portar els millors valors de l'esport, cosa que és reconeguda pel món del futbol excepte el del color blanc de la capital d'Espanya.

Quins moments vivim, que no s'acabin mai ¡¡¡

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Be sap Guardiola que el Real Madrid de Mourinho esta en disposicio per trencar la Hegemonia del actual Barça, cal recordar que Mourinho era l’entrenador que tenia mes punts per entrenar al Barça i al final va ser Guardiola que gairebé ningú creia en ell i menys desprès del inici tan dolent que va tindre l’equip.

Tot i gastar-se menys diners cada any en fixatges per el 1er equip de Futbol, aquet any han de seguir amb la mateixa linea, i no fer fitxatges, perquè la plantilla es suficient, gairebé son 24 jugadors de gran nivell, encara tenen molta gent de cantera, el Club té uns deutes tant desorbitats i més quan aquesta Junta no s' està de res per celebrar les victòries del primer equip de futbol .

Una decisió tant important com la de suprimir seccions històriques haurien de ser consultada amb el soci, una cosa es retallar pressupostos i un altre ben diferent es eliminar una secció, estic francament “indignat” i no entenc les decisions de la junta.

Han de dedicar a promocionar les seccions, l' esport base i les seccions no professional del Barça, pues un dels fets diferencials del Barça amb la resta, són precisament les seves seccions d' esports considerats minoritaris en les que en els últims anys, s' havia fet una feina amb l’objectiu de fer país, si no recordo malament, el que va prometre el senyor Rosell en campanya electoral era potenciar i promocionar les seccions no professionals.


Qatar fundation ¿ nomes pel futbol.?

Salutacions
Joan

13:08  
Blogger Carles Agustí said...

Dels diferents punts que dius un comentari ràpid:

- Jo crec que el Barça sí ha de fitxar. Aquest any s'ha vist que la plantilla era justa i els del planter no arribaven a cobrir, malgrat potser Guardiola podia haver-los rodat més. Un jugador de primer nivell per línia no ens aniria gens malament.

- Això de les seccions no en conec el detall, una cosa és segura però, no s'han explicat prou bé, i efectivament el soci mereixia, no només una millor explicació, sinó haver pogut decidir més en aquest tema.

14:56  
Anonymous Anònim said...

Hola,

Crec que de tota la teva anàlisi que en aquest i altres post fas del FC Barcelona negligeixes un fet fonamental. És el conveni de patrocini amb Qatar.

Per una banda, el codi ètic que la mateixa JUnta va subscriure descarta explícitament qualsevol mena de tracte amb països antidemoicràtics que no respectin els Dretas Humans.

Però el pitjor de tot és com s'ha intentat justificar. No es pot consentir que un president del Barça (una entitat cívica capdal) digui que "no sap" si Qatar és una dictadira i que en tot cas "els qatarins són molt feliços".

Mo es gens sa socialment que el president del Barça amb tot el que representa, absolgui d'aquesta manera aquell règim, i sobretot, que relativitzi, tregui importància o deixi en segon terme valors que hurien de ser innegociables, irrenunciables, indiscutibles, definitius i suficients a l'hora de considerar una realitat social Crec que és un mal missatge a la societat.

A mi m'avergonyeix.

Clar que, tots els que més o menys sabem com van les coses, quina mena de relacions hi ha en el poder a Catalunya, segurament no és gens prident per a tu expressar-te en llibertat sobre aquest tema, en atenció al càrrec que ara se t'ha confiat.

I, mira, aquesta falta de llibertat teva no deixa de ser un senyal més de les renúncies del nostre món polític davant interessos molt allunyats de la dimensió més pura i beneficiosa de la política i especialment dels principis que n'haurien de ser bàsics i fonamentals, presents en totes les expressions de la política i en tots els àmbits socials.

13:06  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home