Reflexions sobre la crisi de la política: La no penalització II
Fa un parell de mesos vaig escriure un post en que situava, com a part de la responsabilitat de la societat en la crisi de la política, el fet que aquesta no penalitzava electoralment les pràctiques polítiques precisament més criticades i que més mal fan a la política.
Aquestes darreres eleccions del 9 de març han estat un nou exemple d'aquesta incomprensible pràctica electoral de la societat catalana. Quatre anys d'agressions i maltracte a Catalunya i als catalans han estat electoralment premiats amb una aclaparadora victòria precisament dels causants de tots aquests mals, amb la única, simple, i intelectualment baixa explicació de la por al PP.
Em resulta incomprensible trobar-me individus que es passen el dia despotricant de la política i els polítics, malparlant de tot, patint els despròsits de la RENFE, o el TGV, o l'aeroport o el Carmel, i a l'hora d'anar a les urnes votin socialista. I perquè?, perque sinó guanya el PP (?).
És així com s'entén que, avui dia, a la política catalana triomfin personatges de la baixesa política de José Zaragoza, màquines de conservar el poder i guanyar eleccions amb el tot s'hi val per bandera, aspectes que res tenen a veure amb la política, que no oblidem que és l'art de governar i millorar la vida de la gent.
És així com s'entén que una campanya amb cap missatge, cap idea, cap proposta, amb una simple crida a la mobilització per la por a l'altre, al PP, tingui èxit i s'endugui el gat a l'aigua. El moment de la societat catalana és de tal despropòsit, tal desconcert, tal limitació, que permet tot el que ha passat els darrers anys a Catalunya, la campanya pel 9 de març, i el resultat d'aquestes eleccions. Cal reconèixer-li, això sí, a José Zaragoza l'encert i visió d'haver detectat millor que ningú el trist moment de la nostra societat i haver-li fet una campanya a la mida d'aquest trist moment.
En qualsevol altre país desenvolupat del món, una campanya així faria envermellir i seria segur penalitzada a les urnes. Aquí és premiada. No calen més proves per veure que en la crisi de la política hi som tots implicats, els polítics els primers de tots, però també els mitjans, i també, indubtablement, la societat en bloc.
publicat per Carles Agustí at 22:55
6 Comments:
Carles,
Estic completament d'acord amb tu. Les campanyes en negatiu son lamentablement la tonica dominant de la política catalana. I ningú està lliure de culpa. La campanya del DVD "Confidencial Cat", llençada pel Sr. Madí n'es un exemple. Jo recordo els cartells que deien "O Tripartit o CiU". Tu mateix ho has dit: "una campanya amb cap missatge, cap idea, cap proposta, amb una simple crida a la mobilització per la por a l'altre". O sigui que això tambe ho tens a casa teva, encara que et costi veure-ho. Des de fora es veu molt depresa.
Tot aixo al cap i la fi nomes genera que abstenció. L'abstenció s'està convertit en quelcom d'estructural a Catalunya gracies a aquest recurs continu al "i tu mes" que feu totes les forces polítiques. Crec que molta gent es va movilitzar al darrer moment quand es va visualitzar que la victoria del PP era possible.
Alguns heu dit que el Pacte del Majestic va ser bo per Catalunya. Es possible. Pero com diu la Biblia, "no nomes de pa viu l'home". I alguns potser preferim ser una miqueta mes pobrets, pero mes respectats, si mes no en les formes. La visualització del PSC com a vot util en front del PP, per part electorat de centre esquerra es tant evident que no crec que necessiti moltes explicacions. Fins i tot a Girona!!!. I es que per alguns, ni pel preu del Majestic estariem diposats a investir un president del PP. I d'aqui que el vot de CiU no pugui ser un vot util en aquest context d'avui.
No em cau be el Zaragoza. Pero encara cau pitjor el Madí. N'hi ha prou amb llegir el seu llibre per entendre que està fet de la mateixa pasta que el Zaragoza. Pero amb un defecte afegit: a sobre es un "pijo". (Aixo ho dic amb coneixement de causa: estiuejant a Sant Feliu de Guixols acabes sabent qui es qui). No deu ser tant perfecte el Sr. Madí quand tant el Trias com el Duran van declinar utilitzar els seus serveis. Pels seus fets els coneixereu. I efectivament el Sr. Zaragoza i el Sr. Madí s'asemblen molt. Ara be, mentre el Sr. Zaragoza inspira plena confiança al seu partit, el Sr. Madí desperta els recels de molta gent. El que entenc com un punt positiu per la gent de CiU.
Jaume,
Et comentaré dues diferències clares entre Madí i Zaragoza:
1- El mateix llibre, jo me l'estic llegint ara. Allà es pot veure com David Madí, a banda de gran estratega electoral, té ideologia, projecte, propostes i una idea clara de país, que mira de portar a terme a través de la seva acció política. No conec ni una sola idea, proposta, projecte, llibre, escrit... de José Zaragoza.
2- La campanya del 2006, la del DVD, va estar farcida de propostes de CiU, en tots els camps, moltes d'elles agosarades. No recordo ni una sola proposta del PSC en aquesta passada campanya. Com tampoc en va fer cap l'Hereu per cert. Els socialistes juguen únicament i simple amb la marca.
Carles,
En el teu post anterior et queixaves que la gent te una imatge de CiU situada a la dreta. Personatges com el Madí, que desprecien a tothom que no pensa com ells, en tant en quand sel's deixa anar pel mon pontificant sense desautoritzarlos, certifquen que sou la dreta de Catalunya. Aquest tipus de buldogs el millor que es pot fer es tenirlos a casa i amb el morrió possat i nomes deixarlos sortir en moments molt concrets.
El PSC aixo ho enten i per tant el doberman Zaragoza nomes surt a la premsa en moments comptats i quan interessa escalfar l'ambient.
En canvi el Sr. Madí va pontificant cada dos per tres amb un estil que es mes propi del holiganisme politic madrileny que d'una societat moderna, plural i oberta com la catalana. En el seu llibre ens deixa clar la seva ideologia neo-con, amb tics feixistes. Per vosaltres fareu. Mantenir en primera fila personatges amb aquest estil, fent amics cada dia a dreta i esquerra, nomes pot fer augmentar l'animadversió cap CiU per la gent que simpatitzi amb voslatres
Bé, només diré que jo al Zaragoza el veig cada dos per tres fent declaracions, sempre en el seu tò, amb la frase cutre estudiada, i amb una imatge de falsedat tremenda.
El David Madí surt molt més esporàdicament.
Hola:
No he llegit encara el Llibre de Madi, peró crec que té una llegenda negra, que jo abans em creia, prefereixo sempre a Madi que a Zaragoza, Madi no opinaré d´ell sense coneixer-lo doncs crec que les informacions que m´arriben d´ell son sesgades, que si el nen ric que la seva familia tenia lo de les espumes d´afeitar, que si lo de les enquestes de la Gene, El Dvd, etc...no em crec res a aquestes altures en contra d´ell, doncs crec que darrere pot estar alguna má negra per desprestigiar un bon profesSional de la Comunicació Politica, aixó que jo com a SocialConservador el criticava per liberal, peró ara ho poso tot en dubte.
Els citadans hem de votar als partits politics que aportin al pai i a la societat principis legals etics i morals i no a falsetats com lade Zaragoza.
estarem en contacte Carles
Publica un comentari a l'entrada
<< Home