Crisi de vehiculació política del nacionalisme català
Segons dades del Centre d'Estudis i Opinió del propi Govern no nacionalista de la Generalitat de Catalunya, al voltant del 20% dels catalans són independentistes. S'entén que es refereix als catalans majors d'edat. Per tant podríem dir sense equivocar-nos que a Catalunya hi ha, aproximadament, 1.200.000 d'independentistes amb dret a vot.
Si mirem el resultats d'aquestes darreres eleccions espanyoles, podem dir que 300.000 d'aquests independentistes van votar ERC. Tenint en compte que la meitat de votants de CiU són independentistes, podem dir que uns 375.000 van votar CiU. Posem que uns 25.000 van votar altres opcions polítiques extraparlamentàries de l'independentisme català.
En total, doncs, uns 700.000 independentistes van acudir a les urnes el passat 9 de març a votar opcions catalanistes. On són els altres 500.000?. La gran majoria es van quedar a casa, bé seguint les crides a l'abstenció promogudes per alguns sectors del nacionalisme català, o bé distanciats pel moment polític. Una minoria, molt minoria, fins i tot deuria votar al PSC-PSOE caient en la trampa del vot útil anti-PP.
Els números fan molt més mal encara si ampliem el terme d'independentisme al de catalanisme, entenent per catalanisme l'aposta política per un autogovern de Catalunya molt més ample, corresponent al que ens toca com a nació, per tant res a veure amb la prostitució del terme catalanisme que realitza el PSC-PSOE, que de catalanista en té el que jo de xinès.
Segons les nostres pròpies enquestes, més d'un 64% dels catalans es considera catalanista. Deixe-m'ho en un 50%, treient doncs aquest 14% que segurament identifica la idea de catalanisme d'una manera tan tèbia que simplement no és catalanisme. Això vol dir que a Catalunya hi ha uns 2.750.000 catalanistes amb dret a vot.
D'aquests, en números rodons, 300.000 van votar ERC el passat 9 de març, 750.000 a CiU, diguem que 150.000 a ICV, i posem que 25.000 a opcions minoritàries del nacionalisme polític. En total doncs, 1.225.000 catalanistes van acudir a votar partits catalanistes el passat 9 de març.
I els altres 1.500.000???. Doncs molts a casa, desencantats, desil·lusionats. I una part, aquesta vegada significativa, potser 300.000, no més, van votar al PSC-PSOE, no perque sigui catalanista, però sí com a vot útil anti-PP.
En suma, els partits polítics catalanistes no saben mobilitzar el potencial de vot catalanista. I això passa en un moment on l'independentisme està més estès que mai i creixent, i per extensió tot el catalanisme o nacionalisme polític, també es troba en extensió i creixent cada vegada més.
Suficient per fer una profunda autocrítica tots plegats.
publicat per Carles Agustí at 23:29
5 Comments:
A Catalunya un 70 % de la poblacio, son de sentiments catalanistes.
Encara que a las últimas autonómicas catalanes, van quedarse a casa el 44% de la poblacio.
Molts Catalans voldian que arrives l'independencia de Catalunya per mitjans pacífics.
No hem d'oblidar que la llengua materna es el Catala, pero encara mota gent pensa que Catala i Espanyol son dues opcions perfectament compatibles, i que queda ben clar el ordre, primer Catala i despres Espanyol.
Carles,
Oblides un punt molt important de l'historia recent i es la negociació de l'estatut. El divorci entre l'electorat de caire nacionalista i els partits polítics que els volen representar va començar allí. A partir del ridicul estrepitos protagonitzat pels liders politics ha foratgitat a molta gent cap a l'abstenció. N'hi ha prou amb veure les xifres de participació i la perdua de vots en termes absoluts de CiU i Esquerra elecció darrera elecció per constatar-ho.
Esquerra no va saber aprofitar la seva sortida del Govern. Era el moment d'anar a les eleccions amb un programa de maxims sense por d'anar a l'oposició. Si havesin deixat que es formes un govern sociovergent avui un altre gall cantaria. Es evident que ERC nomes tenia dos opcions o el tripartit o fer oposició. La curta volada del seus liders va fer que optesin a la mes facil. El pacte nacional es inviable amb gent com Duran, que no es cansa de dir que no s'ha de pactar amb Esquerra.
Per cert crec que ets molt optimista respecte al comportament de l'electorat independentista respecte a CiU. No dubto que en el cercle immediat de militants i simpatitzants hi pugui haver-hi independentites. Ara es obvi que l'oferta electoral està lluny de ser pensada per l'electorat independentista no partidista. De fet crec que 23 anys de pujolisme son una vacuna per independentistes despistats.
No es pot pensar seriosament que amb la mochilla d'Unio a l'esquena es pot aspirar a atreure independentistas a Catalunya. De moment CiU fa molt be el paper de la dreta catalana, capta un vot que es podria veure tentat d'anar al PP, pero poca cosa mes. Suposo que des de dintre es dificil de veure-ho, pero, l'Artur Mas, el dia que va pactar l'Estatut de la Moncloa, a canvi de no se que, va llençar per la finestra la seva capacitat d'atreure cert tipus de votant. Com ja t'he dit moltes vegades a les últimes eleccions al Mas el va votar el 17% del cens electoral, es a dir el mateix que al Pujol a l'any 1980. Dit d'altra manera a quest senyor ha dilapidat tot el capital electoral d'en Pujol. Si no el feu fora aviat la situació no serà reversible. El Mas ja no enganya a ningu, primer es ell, despres ell i finalment el pais.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
las ultimes eleccions guanyadas per PEPE LLUIS SABATER, han tingut consecuencias nefastas per a 2 partits ERC, IU que practicament han desaperegut del mapa politic, com a conseuencia del pacte amb al PSC.
En la propera eleccion a Catalunya, nomes hi hauran 3 partits CIU i PSC lluitan y per altra banda a una distacia cosiderable, el PP
L'unica solucio, nomes al meu entendre, per ERC i per no desapareixar com a partit es pactar amb CIU i anar conjuntament al govern de la Generalitat i el primer pas seria una mocio de censura contra el Govern actual de Catalunya.
Peque hauria de dimitir Artur Mas, quan sera el proper President de la Generalitat, la veritar es que dir aixo es no pensar amb logica.
Jaume,
Ets víctima de la imatge que projecta CiU. Per tant no t'en culpo, certament la imatge que sovint projectem, i més aquests darrers mesos, s'acosta a la que dius.
Ja he dit moltes vegades que tenim un problema de projecció d'imatge, doncs en projectem una i en realitat som un altra.
Per això t'equivoques amb l'anàlisi interna de CiU i del seu electorat. No es que en el primer cercle hi hagi independentistes, és que en la militància la pràctica totalitat és independentista, així com un molt alt percentatge del primer cercle de votants, sovint molt propers, amics i familiars dels militants.
Només aquest primer cercle ja et dóna per si sòl 300.000 independentistes fixos a CiU, més tots els que venen menys fidelment o de manera esporàdica.
No ho dubtis, som un partit jove, modern, sobiranista i amb gent de tot en l'eix dreta - esquerra. Soc conscient que no acabem de projectar aquesta imatge, i les noves generacions del partit ens marquem com a objectiu projectar-la.
Unió és el 5% de CiU, per tant així cal valorar-la, com el 5%, no la magnifiquis.
Finalment el tema Estatut efectivament ens va fer mal, però no és l'única causa a analitzar, n'hi ha d'altres.
Pel que fa a ERC no és l'Estatut, és haver fet President primer Maragall i després Montilla, més l'absoluta innocència governant, manca de gestió, adolescència política... no cal que segueixi, em sembla que ens posariem d'acord ràpidament en aquest punt.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home