Crònica de campanya 11: Enquestes

Avui teníem el segon acte central de Gràcia, en tenim dos perque un va ser el d'ahir liderat per Unió a la Plaça Joanic, i l'altre el liderat per Convergència a la Plaça Revolució (foto). Actes similars amb actuació, castell inflable, globus, parada electoral... i si el d'ahir era amb paellada popular, el d'avui l'hem fet amb vermut. Si pel nombre de gent assistent mes mesura l'exit, èxit total.

Parlament del Carles Campuzano i l'Anna Maristany (la nostra candidata). Els nens no m'han deixat sentir a l'Anna, sí al Campu, enorme discurs on intentava trencar la bipolarització recordant el naixement i tradició catalanista d'aquest país, quan a finals del segle XIX un grup de gent va decidir, davant l'evidència, que l'única manera de defensar Catalunya a Madrid era a través de partits d'obediència catalana i no espanyola (us sona?).

A nivell nacional, el Duran malalt per la temperatura del debat del divendres, no ha acudit a l'acte central de campanya, la calçotada a Valls, on els de Gràcia estàvem dispensats d'anar-hi perque teniem l'acte central. Artur Mas ha portat les regnes. Seguim generant titulars interessants però seguim tenint encara molt verge el que hauria de ser el gran tema de la campanya, el desastre i greuge a Catalunya dels 4 anys d'aquesta legislatura.

I a nivell estatal segueix tot igual. Tinc la sensació que el PSOE està guanyant la batalla dels mitjans, ja que es trasllada cada vegada més la sensació de victòria clara del PSOE davant d'un PP que emet millor missatge, però que ja mostra símptomes de desesperació radicalitzant discurs fent aparèixer Aznar, Acebes i Zaplana, tota una declaració de derrota.

El tema de les enquestes finalment es divideix entre avui i demà, avui ha sortit bàsicament El País, i demà Vanguàrdia i suposo que ABC, Mundo etc.... i Racòmetre. Com era d'esperar, com sempre vaja, independentment de com vagin realment les coses, ens van i aniran malament la majoria, treient resultats fins i tot de baixada de CiU. Lluny, com sempre, de la realitat de pujada lleugera en que estem. L'única enquesta de totes les que surten (només em desconcerta El Periódico que no se si surt o no demà) feta a nivell de Catalunya és el Racòmetre, la resta són enquestes a nivell d'estat amb una mostra que fa impossible determinar els resultats de Catalunya, tot i així els posen, i com no, contra nostra.

El paper que juguen alguns mitjans en campanya donaria per rius de tinta, en tot cas tinc la sensació que no és determinant però sí d'influència, i quan juguen un paper de descarada lluita oberta contra el nacionalisme català (començant per un mitjà que alguns encara identifiquen increiblement com proper a CiU) la cosa dóna per pensar-hi, més quan venim de la mala experiència que ja vam patir a les municipals de Barcelona. Podríem parlar molt de com reaccionar davant d'aquests atacs descarats, i ja s'endevina que no soc gaire partidari de l'estratègia d'empassar-s'ho tot perque sempre pot ser pitjor, segur que també hi ha maneres de fer que no siguin tampoc la pura confrontació.