01 de març 2008

Crònica de campanya 9: El debat


Ahir era el dia del debat real, el dels candidats catalans, un debat que fins ahir mateix no havia aixecat massa espectació dins la dinàmica d'espanyolització de la campanya, però que ahir, en aquest recés en la bipolarització que vivim, sí que en va generar. No conec ara mateix les dades d'audiència, però l'espectació va anar en augment i calculo que no deuria anar malament d'audiència.

La meva participació en la preparació del debat han estat consells d'estratègia i alguns documents encarregats pel Pere Macias.

Vam començar el matí amb l'esmorzar amb emprenedors i petits empresaris a l'Hotel Skipper (foto), gran esmorzar i acte força productiu. Em quedo amb un Duran esplèndid, que va demostrar la seva enorme talla política amb un discurs perfectament elaborat malgrat arribar i moldre i no dur cap paper escrit. Tenim idees diferents, com és lògic, en molts temes, però la seva vàlua com a polític és molt i molt gran, sobretot en oratòria. Entre el Duran, el Sanchez Llibre, el Pere Macias i la Imma Riera va quedar ben clar el discurs i propostes que tenim en aquesta matèria.

Despatx fins la tarda preparant el debat i altres. Per la tarda vaig passar un moment pel local, on hi havia força ambient, a dins gent ensobrant i preparant bosses per als mercats de demà, i a fora paradeta electoral, amb l'èxit habitual, i liderada per la nostra candidata, l'Anna Maristany, número 17 de la llista.

Per la nit el debat i marxa jove. La marxa jove és una original idea de campanya creada per la JNC i que consisteix en sopar i després repartir material pels bars i locals nocturns de Gràcia, o sigui entre els joves, i a la qual tradicionalment ens hi apuntem alguns militants de CDC ja en edat jubilada de la JNC, a banda de que com a President d'Agrupació també crec que em toca anar-hi. Vam anar a dormir francament tard.

Extranyament, i per sort, els focus no estan posats a nivell estatal aquests dies i la cosa va passant bastant desapercebuda. El PP segueix llençant més missatge però sensació de que perd pistonada. I el PSOE missatge lamentable, simplement no n'hi ha, més enllà d'una apel·lació buida als sentiments i a la por al PP. La sensació però és que els dos debats estan decantant la situació a favor del PSOE i es va destacant.

I el debat, del qual vaig veure relativament bé la segona part perque em vaig posar a un metre de la TV, però la primera molt difícil de seguir pel soroll que hi havia al local de CDC:

Duran Lleida: Correcte en les intervencions, segurament el més correcte en les intervencions, però li va faltar contundència i atac. L'entitat política del Duran és molt superior a la dels altres candidats, especialment de la Carme Chacón, i era una bona oportunitat per destrossar-la, Duran però no va atacar a fons. La temperatura de 16 graus de l'estudi de TV3, temperatura gèlida i habitual amb la que Josep Cuní fa els seus programes, no va ajudar gaire al Duran, que donava sensació fins i tot de patir físicament. No ha fet el discurs contundent del greuge dels 4 anys i no ha aprofitat infrastructures. Potser és guanyador del debat, però com a molt per punts.

Joan Herrera: Primera part correcta, amb molta intervenció i presència i arguments correctes. Segona part molt més fluixa, més fora del debat i amb els no arguments cutres de sempre del dreta - esquerra i rics i pobres que a més de caduc fa bastanta pena.

Joan Ridao: Molt crispat i tens, com sempre els candidats d'ERC. Saltava a la mínima, estava de mala llet i intervencions rabioses que tapaven el bon contingut que tenien. El millor tancament de debat, el seu.

Carme Chacón: Podia sortir destrossada i no en va sortir, que ja és molt. Es notava la ma de José Zaragoza i Miquel Iceta darrera, que han fet feina, i bona feina, sabent que Chacón podia sortir destrossada del debat. Iceta i Zaragoza van preparar bé a Chacón, molta informació, molta frase preparada, alliçonada a parlar poc a poc i de manera pedagògica i amb els temes apresos. Així transcorre la primera part, però a la segona va perdent cada vegada més i sort que acaba el debat perque entrava ja en barrena. La segona part va ser la Chacón de sempre, incapaç de sortir del dreta - esquerra i sense arguments.

Dolors Nadal: Per mi la pitjor. L'afonia no la va ajudar, imatge poc cuidada i sense trobar el seu lloc al debat durant tota la nit.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

vaig veure el debat i d'acord amb les teves apreciacions sobre tot pel que fa al Sr. Duran i la Chacon.

08:52  
Blogger Carles Banús i Puigivila said...

Jo també vaig veure el debat i he fet un post al respecte al meu bloc. Coincideixo molt amb tu amb les apreciacions que has fet.

22:24  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home