Crònica de campanya 5: El maleït debat
El dia d'ahir va venir marcat pel debat Zapatero - Rajoy. Una vergonya que contribueix encara més a l'espanyolització i bipolarització d'aquesta campanya. No es pot amagar que a Catalunya, i es notava en les converses, també havia aixecat expectació aquest debat. En senties parlar poc o molt durant tot el dia.Em vaig negar a veure'l, vaig fer vaga nacional. No és un debat sobre el meu país, amb dos candidats que no són del meu país ni el representen, que li han fet mal tots dos, i per la Presidència d'un país que no és el meu. I s'han exclós la resta de forces polítiques. Per tot plegat, no el vaig mirar. I trobo un trist espectacle decadent observar algun català amb interès desmesurat pel debat.
Per la democràcia va ser bó, però qui va perdre va ser Catalunya. Ja dic que no el vaig veure, veient però les notícies al 3/24 just abans d'anar a dormir, hi feien un petit resum del més interessant, i la sensació que em vaig endur és que l'havia guanyat Zapatero, més directe, més atent, més centrat, davant d'un Rajoy simplement treient els vells fantasmes del PP, tots del passat.
A nivell de Gràcia teniem l'acte amb comerciants (foto), amb la Imma Riera (Número 5 per Barcelona), i l'Albert Marco (gracienc i candidat suplent al senat). Justet d'assistència tot sigui dit. Gran discurs de la Imma Riera on, a banda de fer diagnosi econòmica, va alertar del risc de desaparició de Catalunya entesa com a nació i cultura.
Abans vaig anar al tradicional acte d'entrega d'obsequis a les entitats col·laboradores amb la festa major de Gràcia, amb presència de la "creme" de la societat civil gracienca, i lamentable absència de la Generalitat de Catalunya, ERC, ICV i PP.
A nivell nacional, pels inputs que m'arriben, seguim centrant el discurs, basat en Catalunya, defensa de Catalunya, i deixant de banda altres consideracions. Hem d'anar picant pedra per aquí, visualitzant que som l'únic vot de defensa segura de Catalunya. Jo enduriria el discurs bastant més, cal tensar més la nostra gent.
A nivell estatal, a banda del debat, he vist les dues primeres imatges de grans actes a rebentar, els dos del PSOE, a València i a Sevilla, imatges sincerament espectaculars. També en imatge sembla que el PSOE treu terreny al PP.
Finalment ahir va ser també dia d'anàlisi de les enquestes publicades el cap de setmana. A nivell d'Espanya crec que el debat Solbes - Pizarro pot haver estat un punt d'inflexió que freni el descens del PSOE i l'ascens del PP. A nivell de Catalunya incertesa perque no hi ha enquestes serioses, però les enquestes intenten traslladar la sensació (que segur interessa al PSC-PSOE) de que tot queda més o menys igual. Com ja va passar amb les eleccions a Barcelona, en que també traslladàven sensació que tot quedava igual i no va ser així, aquí dic el mateix, massa fort tot el que ha passat aquests 4 anys perque tot quedi igual. Crec que el PSC-PSOE baixarà, ERC també, i els altres 3 pujarem.
publicat per Carles Agustí at 12:16
7 Comments:
Jo crec que el debat al va guanyar Rajoy, encara que Zapatero va anomenar al guanyador del oscar "Bardem ", i aixo pot desequilibrar la balaça a favor del Psoe.
La `prensa no s'aclara , uns diuen empat, els altres Zapatero per la minima, els atres Rajoy arrasa, els altres arrasa Zapatero.
Al menys la prensa deporiva esta d'acord en que el Madrid va perdre 0 a 1 amb el Getafe i que el Barça esta a 2 punts.
La veritat es que en aquet mercat que existeix tan poca diferenciacio, els ciutadadns ja no tene clar quina formacio politica votar.
La sensació que recullo és que va guanyar Zapatero si bé per poc.
A nivell de Catalunya són iguals, però crec que si que marquen dos models de societat diferents.
Aquesta serà per vosaltres la campanya dels bocamolls... Ara que heu aconseguit que el Pere Macias estigui calladet us surt el número dos de Tarragona pixant fora del test. Per començar demostra que a Unió la questio catalana es molt superficial, cosa que ja haviem vist amb en Domenec Millo i el seu periple cap al PP (el comentari sobre la selecció espanyola es difinitiu...). Queda molt clar que CiU es en política per prostituirse (el que ens porta a la frase d'en Ridao sobre el xec en blanc que ningú sap qui cobrarà)... I així unes quantes perles mes per anar treient punta. I aquest no es un qualsevol: ex-tinent d'alcalde a Tarragona, número 2 de la llista, etc.
Francament, entre la dretanizació absoluta del candidat i la tropa de bocamolls que l'envolta, considero d'un optimisme desmesurat que creguis que podeu creixer... A aquestes alçades us queda nomes resar per que la campanya s'acabi aviat i que ningú mes intenti fer declaracions d'aquellas anomenades tambe de calçotada, a les que la clase politica ens te acostumats.
L'actor Zapatero haurian de donar-li un oscar coma al Bardem, la diferencia es que el Bardem es dedica a la professio d'actor i al Zapatero no, aquet ultim hauria de dedicarse a la seva feina de Presiden de Govern.
No acabo d'entendre la mança de criteri tan brutal de la prensa, en el debat d'ahir, el ciutada no te clar qui va guanyar el debat i la prensa especialitzada crec que tampoc.
L'unic que puc dir que dins del meu entorn mes proper, familiar, amics, i empresaris i treballadors votaran CIU i al PP i en una minoria ho faran Psc i ERC.
L'unic clar que hi ha es que hem d'esperar al 9m.
Jaume,
Veig que el comentari de que pugem t'ha fet mal. Doncs prepara l'estomac perque així serà. Cert és però que crec que pujarem poc, potser només un o dos.I cert és també que amb els condicionants que concorren en aquestes eleccions podríem haver pujat molt més.
Suposo que no pretendràs jutjar la campanya de CiU en base a uns desafortunats comentaris d'un candidat secundari de CiU?. De declaracions desafortunades se'n poden fer llistes a tots els partits i no representen el que pensa un partit.
Certament el tal Raul Font s'ha equivocat, i certament Unió hauria de mirar una mica més segons quins candidats posa a les llistes. En qualsevol cas el que ha dit Raul Font no representa CiU, i si s'ho creu s'ha equivocat de partit, cosa que algú li hauria de fer saber.
En tot cas, més enllà del soroll interessat que arriba, cal llegir l'entrevista i veure com el posen en dues trampes i cau en les dues. La de la selecció, després de dir sobrants suposades complicitats amb la selecció espanyola, diu que ell aposta per la selecció catalana, i que hauria de ser com al Regne Unit on conviuen diferents seleccions nacionals.
I la de la noia fàcil, és el periodista qui li pregunta si CiU és una noia fàcil i ell, suposo que en tò distès i pretesament graciós, respon que sí.
No deixa de ser lamentable però, precisament en moments en que la gent demana que entesa amb els espanyols mínima i exigències màximes.
Veurem com rectifica, cosa més que exigible.
El comentari de Pere Macias no va ser desafortunat, si volen entendre's amb nosaltres, Catalunya aconseguirà bastantes de les reivindicacions dels darrers temps de cop i aqui hauran de deixar de donar-nos patades, de cop, com va dir Macias.
Joan,
Parlant d'entorns, en el meu gràcies a Déu gairebé no conec votants del PP i del PSOE, la gran majoria va a CiU i una minoria a ERC. Em temo però, que en aquestes eleccions, algun vot que no m'ho dirà s'escaparà al PSOE, algun a ERC i algun al vot en blanc o abstenció.
No m'ha fet cap mal el comentari de si pujeu o baixeu. Simplement m'ha semblat, tal i com va la campanya, de un optimisme excesiu. Des de fa mesos les enquestes no son favorables als partits d'estricta obediencia catalana. I tal i com va la campanya les expectatives no milloren. En aquest moment ni CiU ni Esquerra saben visualitzar una utilitat real del seu vot, i per tant faran poc mes que arrastrar els seus fidels. Es evident que Esquerra no revalidarà els bons resultats anteriors, pero això ja ho tenen coll avall des de fa mesos. Pero em temo que CiU haura de suar molt per revalidar els seus 10 diputats. En tot cas no hi ha hores d'ara cap enquesta que doni un diputat mes per CiU i si algunes que en pronostiquen que la cosa pot quedar a nou.
Estic bastant d'acord amb el que dius, sobretot la part de que a CiU i ERC els està costant molt trobar espai en aquesta campanya tan espanyolitzada i bipolaritzada.
I efectivament això farà que ERC baixi i que CiU no pugi com hauria de fer.
No facis cas de les enquestes que es publiquen. Segurament CiU està més aprop de treure 10 que cap altra xifra, cosa que seria un mal resultat per mi atenent totes les circumstàncies de la legislatura. Però té l'11 a tocar, i més dificilment el 12, i remotament el 13.
Queda una setmana, ja veurem.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home