Crònica de campanya 1: Primer dia

Primer dia de campanya. La meva tasca en aquesta campanya està en el terreny sobretot dels continguts, al costat del Pere Macias, primer candidat de CDC, elaborant documents, idees, propostes i tot tipus d'artilleria per fer servir. A banda de supervisar de lluny i participar activament en la campanya a Gràcia, i dic supervisar i mirar de lluny perque ja hi tenim a la Cesca Domènech de Directora, fent una excel·lent tasca al costat del sotsdirector Josep Montmany.

Ahir era el primer dia, amb només un acte oficial, l'enganxada del primer cartell. Va ser un dia intens però. Preparació dels continguts i documents de torn pel matí, i per la tarda d'acte en acte. Acte de gent gran a Gràcia amb Xavier Trias al Centre Moral, partit de futbol CDC - JNC de Gràcia, entrepà ràpid i cap al miting final al Pavelló de la Nova Icària.

En ser entre setmana i a les 12 de la nit, observo que tots els partits han fet actes més o menys reduïts. Per les imatges el nostre deuria ser dels que més gent hi havia. Ambient d'inici de campanya, dels que encara s'ha d'escalfar. Dels parlaments en destacaré el de la Montse Candini, la nostra candidata número 1 al senat. Conec a la Montse des de l'època en que era Cap de Gabinet del Departament d'Agricultura, ja fa anys. És una excel·lent candidata, formada, amb les idees clares, nacionalista dels que tenim clar l'objectiu, i que ara seria una excel·lent Alcaldessa de Calella de Mar si en aquest país es respectessin els resultats de les urnes.

L'altre moment que destacaria, després del sempre vibrant discurs de l'Artur Mas, és l'aparició del Duran, recent operat i amb una costella trencada, allà era. Bon orador com sempre, amb un discurs que després de tornar a néixer ha guanyat en humanitat i calidesa. Llàstima que el tall que han tret hagi estat novament sobre els maleïts pactes.

Comença la campanya, i el punt de partida el marca la precampanya. En general ha estat marcada per la mediocritat i baixesa política habitual, molt renec i poca proposta, poc debat d'idees també, a anys llum de les eleccions franceses o americanes. Regateix curt i agrandament de la crisi de la política. Precampanya extremadament espanyolitzada i bipolaritzada entre PP i PSOE. Provoca llàstima observar com els mitjans catalans cauen de quatre grapes en aquesta espanyolització i bipolarització. Lamentable.

PSOE: Ha perdut terreny en aquesta precampanya. Fracàs en algunes de les poques propostes que han presentat i basen excessivament la campanya en el dolent de l'altre, i no en allò bó que ofereixen. Han anat a remolc del PP part de la precampanya i sobretot han navegat molt en el terreny econòmic.

PP: Amagant Acebes i Zaplana han aconseguit moderar la imatge d'extrema dreta de només fa un mes, i amb Pizarro reforçar la part econòmica que és una de les claus de la campanya. Alguna proposta encertada que ha marcat la campanya. Han aconseguit reduir distàncies amb el PSOE.

PSC-PSOE: Miren de fer oblidar tot el desastre de legislatura amb un únic discurs en el que el poble català hi acostuma a caure de quatre grapes, la por al PP. La precampanya ha servit per veure les debilitats de Carme Chacón, que obté una valoració molt baixa de l'electorat català.

CiU: Discreta precampanya marcada per la malaltia i operació del Duran Lleida. No hem sabut fer gaire forat. Crec que s'hauria d'apostar més per un discurs de desgreuge nacional pur i dur, deixant altres valors i temes sectorials per quan sigui oportú. Només aconseguim sortir parlant de pactes postelectorals i falta vendre idees i projecte. La darrera setmana ha millorat la cosa, fent entrar algun missatge com el de la llista més votada. Que no pretenguin els socialistes carantonyes de CiU a Madrid si aquí ens donen patades. O s'acaben les patades o no hi ha carantonya possible.

ERC: Inexistent. No han sortit en precampanya, no han sabut treure el cap davant l'espanyolització i bipolarització. En part també deu ser culpa seva. Tenen, o tenien, un dels millors candidat que poden tenir, Joan Ridao, home format i vàlid no contaminat de les baixeses polítiques dels Carod o Puigcercós. Tot això però, Ridao ho enfonsa en el debat amb Mas al Parlament dimecres passat, de vergonya. Ridao va perdre alguna cosa més que el debat amb Mas, doncs es va rebaixar al nivell dels altres membres del seu partit. Ridao ja no és diferent, és com els altres.

PP (Catalunya): No he vist gran cosa. Política molt dura anticatalana i Dolors Nadal movent-se pel territori. Tenen l'electorat mobilitzat i si no cometen errors ja els hi estarà bé.

ICV: Herrera embruta un bon enfoc de campanya. Dos gran ítems a explotar i que han fet bastant seus, primer rodalies i mileuristes. Herrera però, amb el seu simplista i genèric discurs d'esquerres i dretes ho està espatllant, si no creixen serà per culpa d'ell.