Reflexions sobre la crisi de la política: Incompliments

L'incompliment electoral, no és només les promeses electorals incomplertes, sinó també la manca de compliment d'acords parlamentaris i socials.

Un primer exemple, i prou punyent, el trobem a la ciutat de Barcelona, on hi ha un conflicte obert Govern - oposició, no massa recollit pels mitjans, i amb poca consciencia de la gravetat del fet. El Govern de la ciutat, en minoria, es nega a debatre les propostes de l'oposició perque no accepta que li facin propostes quan el Govern són ells, tota una lliçó de democràcia. Això no és el més greu, sí que accepten que es presentin amb format de "declaració de grup", tipus d'iniciativa municipal que jurídicament no cal complir. O sigui que venen a dir obertament que els acords que aprovi el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona se'ls passaran per allò que no sona.

Als districtes de Barcelona, els incompliments dels PAD's (Plans d'Actuació de Districte), redactats aposta de manera ambigua i difícil d'entendre, ja és una realitat fins i tot tristament assumida.

Si ens traslladem al Parlament de Catalunya, o al Congrés dels Diputats, ens trobem amb exemples similars. S'aproven mocions i figures similars, que s'incompleixen sistemàticament. Es justifica dient que tenen valor polític però no jurídic, acceptant sense ruboritzar-se qui diu això, que el valor polític no val per res, quan valor polític i jurídic hauria de ser el mateix.

Arribem a les promeses electorals, subhastes de xifres i frases gratuites que han perdut ja tot valor i tota credibilitat política. Trobem un mestre en aquestes arts, el propi Jose Luís Rodriguez Zapatero, segons les paraules del qual Catalunya, ara, hauria de tenir l'Estatut del 30 de setembre tot aplicat, el Castell de Montjuïc seria de la ciutat, el TGV arribaria a BCN sense problemes, tindriem rodalies traspassat etc...

No tenen valor les promeses perque s'observa la manca de debat de les idees que hi ha al darrera, la buidor és el que desacredita. No passa això a França o Estats Units per exemple, per dir dos exemples recents, on el debat de les idees predomina en campanya, i d'aquí en poden sortir promeses creibles.

També hi ha incompliment d'acords socials. O sigui promeses fora d'època electoral, o acords signats per acabar amb X conflicte, que després s'obliden al calaix de sastre. Brillant la frase pronunciada fa poc per Joan B. Culla, quan va dir que un dels clàssics problemes de l'esquerra és que es pensen que una vegada aprovada la llei, moció, o el que sigui, ja està, s'obliden d'aplicar-ho (vegis per exemple llei de dependència).

I així anem perdent crèdit els polítics i aprofundint la crisi de la política sense que la majoria dels que s'hi dediquen obrin els ulls. No hi ha cap organisme que controli les promeses electorals o incompliments en general, cap. Per tant és gratuït, a més l'electorat no ho penalitza (exemple desgarrador del PSC-PSOE a Catalunya), per tant endavant que no passa res.